dilluns, 27 d’octubre de 2014

Com fer possible cuidar la biodiversitat i ser productius

escrit per Ricard Estrada i Arimon
Hom escriu, conferencia, edita estudis i utilitza mil maneres més per comunicar sobre la conveniència de vetllar per la cura i la defensa de la biodiversitat, però des de fa poc dies tenim a l’abast públic un document treballat i elaborat pel doctor Jordi Camprodon i Subirachs,  biòleg, amb el nom de Ecologia i conservació dels ocells forestals: un manual de gestió de la biodiversitat en boscos catalans. És un document que es va presentar aquest mes de setembre a la Universitat de Vic amb la concurrència de les autoritats acadèmiques i les polítiques que tenen l’encàrrec de cuidar aquesta riquesa natural.
Portada del manual del Dr. Camprodon
Aquest Manual centra l’estudi sobre com gestionar els boscos amb criteri sostenible tot considerant els ocells forestals com una riquesa bàsica de l’ecosistema. És un document bàsic de referencia obligada i aplicable per a fer una bona gestió del medi i les poblacions de l’avifauna. Conté  l’estudi de 78 espècies d’ocells i sobretot fa recomanacions aplicables per a la gestió. Res diferent que no es conegui en l’àmbit científic, però ordena i posa negre sobre blanc la compatibilitat coordinada de la sostenibilitat aplicada a la gestió forestal, altrament plena de pertorbacions ambientals que malmeten massa freqüentment la vida als boscos antròpics catalans. Per cert, recordem que aquest manual és objecte d’aplicació per a les 1.930.000 hectàrees forestals de Catalunya, equivalents al 63% del territori. El 80% són boscos (considerats com a tals a partir d’una densitat de recobriment arbrat del 20%) i la resta són matolls i pastures.
La síntesi
El Manual ens aporta coneixements bàsics que els gestors del territori (silvicultors, propietaris, enginyers forestals, treballadors forestals, però també biòlegs i ambientòlegs) l’han de conèixer i considerar.
El treball desenvolupat pel Dr. Camprodon té una dimensió física de 225 pàgines, fotografies, esquemes, dibuixos, requadres i sobretot dóna pautes silvícoles per a cada tipus de bosc, analitzant a la vegada les espècies d’ocells que acostumen a habitar en el seu interior o les que hi tenen relació.
L’estratègia forestal de la Mediterrània
Per altra banda, no podem mirar els boscos de Catalunya desconeixent la realitat de l’entorn i és per això que el servei forestal de la FAO, en la seva estimació sobre el Marc estratègic sobre el bosc mediterrani, valora el bosc de la Mediterrània com una regió fràgil, fortament afectada per l’escalfament global i la pressió antròpica: ambdós elements ⎯afirma⎯ estan debilitant ràpidament la resiliència dels ecosistemes forestals, i incrementen la degradació del sòl dels boscos i la pèrdua de recursos renovables i la biodiversitat.
La producció de fusta solament representa el 35% de la producció dels boscos, mentre que la resta del pastís es distribueix de la manera següent: el 16%  a l’oci en l’àmbit forestal, l’11% a la regulació hidrològica, el 10% pastura, el 9% a productes forestals no de fusta com pinyó, suro i fruits; la fixació de carboni n’ocupa el 5%, la caça l’1% i la resta, el 13%, és territori sense ús directe.
Als països mediterranis les importacions de fusta el 2010 varen superar el 40 mil milions de dòlars, solament pel que fa a productes de la fusta.
El consells forestals del Dr. Jordi Camprodon i Subirachs
Aquest és un treball de recerca que ha durat molts anys i considera el bosc no solament com un conreu d’arbres per a la producció de fusta o altres productes, sinó també com una peça que podem aprofitar per al nostre benestar: un sistema complex ple biodiversitat i de capital econòmic.
En definitiva, es tracta de ser curosos i cuidar el capital natural dels serveis dels ecosistemes forestals amb mètode i ciència silvícola.

Imprimir article