dimarts, 16 de setembre de 2014

Una història d’avellanes i dels “colliters d’avellanes”

escrit per Ricard Estrada i Arimon
Estem de plena època de la collita d’avellanes, enguany  se’ns informa que la collita d’avellana turca es quedarà curta, però els recol·lectors catalans han iniciat el seu treball sense preu. És per això que potser s’escau fer un recull d’informació, per saber més, però sobretot, per a reflexionar i treure criteri de com evoluciona un mercat proper d’un producte agrari molt nostre.
Avellanes (foto: Manuel M. V.N. CC 2.0)
La intenció és que hom pugui  treure  conclusions després de valorar els matisos, la seqüencia dels temps,  els continguts, les quantitats i les capacitats agràries en un entorn d’emprenedors, com es la societat del camp de Tarragona .
Es així que mirant papers de l’època de la Mancomunitat de Catalunya  (1919-1923/1925) sobre un altre tema agrícola, que no ve al cas, em trobo a la revista Agricultura del 5 de desembre de 1912, pàgina 624 la notícia que parla del mercat de l’avellana i diu el  següent:  El preu de l’avellana ha anat pujant mercès a les grosses demandes que vénen fent d’aquest fruit els Estats Units i Anglaterra.
Els darrers preus assolits són de deu duros (50 pessetes) la saca, per més que molts colliters es retreuen de vendre, esperant que pujaran encara més.
El mercat de l’avellana, en aquell temps, ja tenia un estil, que va saber recollir amb detall la revista quinzenal agrària de més prestigi de l’època.
El mercat de l’avellana de Reus, el 1924
Un exemple de com es desenvolupa el mercat de l’avellana en un any de bons preus, el veiem explicats amb detall i amb accents de molta precisió, que ens permeten obtenir una visió força exacta de com es movia l’economia de l’avellana. La campanya comercial del 1924 (20 setembre al 20 de desembre) que es descriu, i que ens  dona la revista Agricultura, cal que les estudiem en el seu context històric i les valorem en la seva especificitat, recordant  que aquest és un cultiu conflictiu.
La seqüència  de la secció Noticiari  de la revista Agricultura, és la següent: 
a) El 20 de setembre de l’any 1924 la noticia és: Tant l’ametlla com l’avellana continua pujant, i amb tot i ésser varis els comerciants que feien resistència per comprar, no han tingut més remei que fer-ho, ja que la baixa que s’esperava no ha vingut, accentuant-se, pel contrari, cada dia puja més.
Diuen a Reus que les avellanes oscil·len entre 75 i 85 pessetes el sac segons qualitats. ... Avellana en gra: primera, a 350; id. Segona a 324 pessetes els 100 quilos, Avellana en closca: negreta extra, a 90 pessetes els 58 quilos; garbellada, a 84; propietari, a 81.  
b) El 5 d’octubre la noticia és: Està tocant al seu termini la recol·lecció de l’avellana, havent-se’n venut molta degut als preus alts que han aconseguit aquest fruit durant l’època de recol·lecció.
El motiu principal de la forta puja d’aquest article obeeix a que Turquia no ha venut, havent-se format un gran trust per tal d’ajudar materialment als colliters en la llur resistència a vendre fins acabar de recollir tot el fruit, aconseguint així majors preus. Sembla, però, que darrerament han fet algunes vendes.  ...  El mercat avellaner de reus està molt animat en tota la contrada pagant-se la del colliter, de 85 a 86 pessetes el sac de 58,500 quilos, i la negreta, s’ha arribat a pagar fins a 90 pessetes. Continuen els embarcaments i els ajustos per l’estranger.  ...  Avellana en gra: Primera, a 384; ídem segona, a 340 els 100 quilos. Avellana en closca; Negreta extra, a 99 pessetes els 58 quilos; ídem garbellada, a 95; propietari, a 89.
c) El 20 d’octubre, la notícia és: El mercat de l’avellana ha baixat quelcom, degut a que els comerciants no volen rebre d’aquest fruit que no sigui ben sec, i això junt amb la minva de l’exportació, ha paralitzat les operacions.
En l’avellana en gra, els preus han estat molt més ferms que l’avellana en closca grossa, degut a tenir molt poc temps per elaborar-lo i pel mal temps que feia per assecar-lo.
Degut als pocs locals que tenen per emmagatzemar i assecar degudament les avellanes, que en quantitats enormes han sigut adquirides, es tem que a causa d’haver sigut entregat el fruit sense estar completament sec, es perdin molts cents sacs d’avellanes.
Com ja s’explicava en el nombre anterior, Turquia ja fa uns quants dies que ofereix encara que, com és natural, a preus elevats, doncs per això va fer aquella resistència a no voler vendre.
S’han fet ajustos  per l’estranger, entrega a darrers d’aquest mes, en avellana primera al preu de 390 pessetes, a bordo, Tarragona, com també s’han arribat a fer al preu de 404 pessetes.
Avui, com ja s’esperava, ha tornat a pujar tot, i sembla que aquests preus s’aguantaran, puix estan molt ferms.
En el mercat de Reus, les avellanes es pagant les classes primeres a 90, 94 i fins a 97 pessetes els 50,400 quilos, i l’ametlla llargueta a 38 duros quintar.
Avellana en gra, primera, a 400; ídem segona a 370; els 100 quilos.   Avellana closca: Negreta, extra, a 102 pessetes els 58 quilos; Garbellada, a 98; propietari, a 96.
d)  El 5 de novembre, la notícia és:  L’avellana ha continuat pujant, car s’ha arribat a pagar a 130 pessetes el sac de 58,400 quilos, i una sola partida d’un negret molt escollit, fins el preu de 150 pessetes, preu que creiem serà el màxim a què arribarà.
Segons noticies que ens arriben, en queda ja molt poc d’aquell fruit, ja que es diu que n’hi ha d’un 75 a un 80 % de venut, i que per any nou quedarà molt poca avellana en poder del colliter. Els preus, però, sembla que han arribat al màxim com més amunt hem indicat.   
Avellana en gra: primera, a 515; segona, a 475 pessetes els 100 quilos.  Avellana en closca: negreta extra, a 138 pessetes els 58 quilos; garbellada, a 132; propietari 130.
e) El 20 de desembre, la notícia és:  El mercat està bastant encalmat, especialment en l’avellana, en la qual no hi ha la febre dels passats mesos, en que es va arribar a pagar la negreta escollida a 140 pessetes sac de 58,400 quilos.
Els preus d’avui per a entregar de seguida són de 116 a 118 pessetes sac; no obstant aquests preus, es fan ajustos per a entregar el mes de gener proper, al preu de 125 pessetes  sac de 58,400 quilos.
Avellana en gra, primera, a 495; ídem segona, a 480, els 100 quilos. Avellana closca, negreta extra, a 130 pessetes els 58 quilos. Garbellada, a 125; propietari, a 120.
La política d’ajuts de la Generalitat Republicana, el 1931-1939, a l’avellana.
La presidència d’en Macià
L’herència de la feina feta per la Mancomunitat de Catalunya, havia quedat en el camp i l’organització agrària de les Cooperatives, dels Sindicats, les Mutualitats, havien tramat un teixit de complexitats i de defensa dels interesso sectorials, que motivaren, en aquell entorn de despertar democràtic, pertorbacions socials de gran abast. Com tots sabem i hem estudiat.
Estudiant el sector de l’avellana d’aquell temps, hem cercat aquestes normes jurídiques que ens ajuden a entendre d’on venim.
Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya del 25 de febrer del 1933, es publica el ”Decret donant la conformitat als préstecs efectuats per la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis a la Unió de Colliters d’Avellanes del camp de Tarragona en virtut del conveni celebrat amb la Generalitat el 24 d’octubre del 1932. L’import total és de 303.630 pessetes, segons detall que figura en les relacions datades a 14, 21, i 28 de novembre; 3, 12, 19, 24 de desembre del 1932 i 2 i 9 de gener del 1933.  (autoritzades pel President de l’entitat prestatària i delegat en aquella de la generalitat i informades favorablement pel Cap del Servei d’Arbres Fruiters pel que respecte a l’exactitud i el valor efectiu de cada una de les collites donades en garantia, de conformitat amb el que preceptua l’acord avalant l’operació”.
Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya de l’11 de juliol del 1933, es publica el “Decret atorgant la conformitat del Consell de la Generalitat als préstecs prèndaris fets per la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis a la Unió de Colliters d’avellanes del Camp de Tarragona, als efectes de l’aval concedit per la Generalitat el 10 d’octubre i el 28 de novembre del 1932.  L’import total és de 138.055 pessetes, segons detall que figura en les relacions datades a 16, 23 i 30 de gener; 6, 13, 20, i 27 de febrer; 5, 13, 20 i 27 de març i 3 i 10 d’abril d’enguany”  El Decret és per prendre coneixement a la Caixa de la conformitat d’aquest préstec amb l’aval que va atorgat la Generalitat els dies 10 d’octubre i 28 de novembre de l’any 1932.
. Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya del 24 d’agost del 1933, es publica el “Decret donant la conformitat als préstecs concedits per la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis a la Unió de colliters d’avellanes del Camp de Tarragona, en virtut del conveni del 24 d’octubre de 1932.  L’import total és de 66.630 pessetes, segons detall que figura en les relacions datades a 18 i 24 d’abril i 3, 8, 15, 22 i 29 de maig.
El total de préstecs avalats per la Generalitat, referenciats va ser de:
                                     303.630.- + 138.055.- + 66.630.- =  508.315.- pessetes
Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya del 21 d’octubre del 1933, es publica  el “Decret autoritzant la Unió de Colliters d’Avellanes del Camp de Tarragona  per a concertar amb la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvi una nova pròrroga de sis mesos de la liquidació del compte de crèdit que havia d’ésser feta el dia 24 del mes que som.
La part dispositiva de la norma diu:
“Article únic. És autoritzada la Unió de Colliters d’Avellanes del camp de Tarragona per a concertar amb al Caixa de Pensions per al vellesa i d’Estalvi, la prorroga, per a sis mesos més, de la liquidació del compte de crèdit que havia d’ésser formalitzada el dia 24 del corrent en virtut del conveni signat, amb l’aval de la Generalitat, el dia 24 d’octubre del 1932 i la seva ampliació acordada pel Consell el dia 28 de novembre següent; i que substitueix, durant aquella pròrroga, als sols efectes de la quantitat que resti a liquidar, l’aval concedit per la Generalitat al conveni abans esmentat”.
Les referències sobre com va acabar aquest episodi creditici no se’n diu res al Butlletí Oficial.
Cal saber, també, que la Generalitat va aprovar la Llei del 10 d’agost del 1933, per la qual es crea una Caixa de Crèdit Agrícola i Cooperatiu de la Generalitat de Catalunya. veure el text al Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya del 12 d’agost del 1933.
La presidència d’en Companys
Es desplega la llei esmentada (del 10 d’agost del 1933) i les actuacions de suport als sectors de producció agrícoles s’encarrilen a través del nou instrument financer, que es dotava inicialment d’un capital de 10.000.000 de pessetes.  
Al Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya del 31 de gener del 1934, es publica el Decret creat la Caixa de Crèdit Agrícola i Cooperatiu de la Generalitat de Catalunya.
Aquells eren altres temps, avui la qüestió és ajustar-se al que és prescriu a la Política Agrària de la Unió Europea i al seu desplegament.
Tot i que la qüestió de les avellanes sempre s’ha portat amb una excepcionalitat, tant per  la sensibilitats que des de sempre, s’hi ha  dedicat, potser per tenir aquest producte unes capacitats de gestió singulars (?)
Epíleg
De tota manera el que es reitera en el temps és:  l’atenció quasi continuada i cíclica de l’administració agrària de Catalunya vers aquesta producció, la presència de l’avellana als mitjans de comunicació, la capacitat dels colliters d’organitzar-se i la seva influència en les elits del poder, per mantenir aquesta producció.


Imprimir article