dilluns, 8 de setembre de 2014

La dendroenergia

escrit per Ricard Estrada i Arimon
Cada dia va agafant més importància poder tenir recursos energètics de lliure disposició. És per això que l’Informe sobre l’Estat del Boscos del Món, 2014, que ha publicat la FAO, entre altres coses, ens parla de les habituals (conservació, serveis socioeconòmics, productes fusters i fruits), però aquest any dóna rellevància a la capacitat que té el bosc per a proporcionar-nos energia.
Portada de la publicació (font: web FAO)
Res de nou que no sabéssim, però resulta curiós si ens adonem que aquesta rellevància sobresurt en el moment en què les pertorbacions (per dir-ho civilitzadament) socials al món cada vegada estan més vinculades a la possessió de fonts d’energia barata.
Ja sabíem que la biomassa forestal representava a l’entorn del 27% del subministrament d’energia primària de l’Africa, 13% a Amèrica Llatina i el 5% a l’Àsia, però que uns 90 milions de persones d’Europa i Amèrica del Nord (primer món) utilitzin de manera principal la dendroenergia és una dada que ens indica que alguna cosa ha canviat.
L’Informe de la FAO ens diu que hi ha canvis en la política dels països que disposen del recurs bosc amb un PIB baix, per encarrilar-se cap a un nou model de considerar el bosc com un recurs apreciat, i d’aquí l’adopció d’un nou concepte més ampli pel que fa a la gestió forestal, i entrant plenament a la pràctica d’aplicar criteris de gestió-forestal-sostenible als programes o polítiques forestals, així com la disposició d’un cos normatiu que permeti aplicar els nous criteris i la participació activa en la gestió forestal, és a dir, no deixant l’explotació forestal a la llibertat de gestió del concessionari i fent possible el seguiment del desenvolupament de les explotacions dels boscos.
Aquests canvis polítics obren l’atenció de l’acció dels governs a vigilar el mercat, és a dir, l’oferta i la demanda. Tampoc res de nou, però tot això fins ara no era ben bé així pel que fa al mercat de la fusta. Les polítiques liberals s’havien imposat en  el mercat forestal, i ara s’està reconduint cap a una intervenció pública més o menys discreta, però present. L’aparició de diferents certificats de procedència o de gestió forestal han fet possible donar més valor i més preu als productes forestals. Els segells PEFC o FSC són els més difosos a Catalunya, però n’hi ha d’altres que també mereixen atenció.
L’Informe de la FAO reforça la creença que l’economia mundial s’està fixant en donar valor i preu als serveis que fan els boscos a l’ecosistema  i la necessitat, obligada, de gestionar-los amb criteris d’economia sostenible.

Fet inèdit que la FAO faci aquest tipus de pronunciament, diplomàtic, però pronunciament.  Fins ara hom pensava que aquests serveis dels boscos eren infinits i gratuïts, i per tant no calia quantificar-los, però potser l’escalfament global o la propera cimera mundial de París (2015) sobre el Canvi Climàtic són la causa per a començar a preparar el terreny de possibles mesures que, com es diu ara, s’hauran d’implementar.

Imprimir article

1 comentari:

Manuel Costa Fernández ha dit...

Hi ha dues visions molt esteses a la nostra societat sobre els boscos: 1. No són de ningú (no tenen propietari). 2. Els seus productes són de tothom.
Cal fer molta pedagogia al voltant de la funció social dels boscos. La seva correcta utilització és cabdal per a retornar la sostenibilitat al planeta. Esperem més notes de Ricard Estrada sobre aquest tema.