dimarts, 1 de juliol de 2014

AGRICULTURA, revista agrícola catalana (1917-1927)

El dia 5 de desembre de 1917, es publicà la primera revista AGRICULTURA,  que va dirigir  a l’inici el senyor Josep Maria Valls, director dels Serveis Tècnics d’Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya, propietari agricultor.  Els col·laboradors varen ser els professors dels Serveis Tècnics de la Mancomunitat de Catalunya, els professors de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona, el director i professors de la Reial Escola d’Avicultura d’Arenys de Mar, els professionals vinculats a les Estacions Enològiques de Catalunya i els enginyers agrònoms i agrícoles i nombrosos propietaris agricultors. Actuava de secretari de la revista el senyor Josep M. de Cuadras. Aquesta publicació tenia una periodicitat quinzenal (dies 5 i 20 de cada mes), i el preu de subscripció anyal era de 7 pessetes.
La iniciativa editorial, també cultural, pedagògica i formativa  va estar funcionant fins al dia 20 de desembre 1927. Recordem el context històric de la Mancomunitat de Catalunya, 1914-1925, però va perviure a la institució que l’havia creat dos anys més.  
Ha semblat oportú, pel context històric actual, reproduir el text del primer article d’aquesta revista, que va tenir una vocació de divulgació de la ciència agrícola.  Cal fer esment del text, de l’ortografia, del moment conjuntural i del sector de col·laboradors i de públic, receptors potencials, als quals anava dirigit. Qui vulgui saber més i descobrir aquesta publicació pot cercar-la a: http://ddd.uab.cat/record/108761?ln=es
Llegir l’agronomia que s’explica a la revista és un goig, per la seva gramàtica, pel seu vocabulari (el primer diccionari normatiu d’en Pompeu Fabra surt el 1932)  i l’esperit que desprèn de les ensenyances del conreu de noves plantes, del seu comerç o de les previsions financeres i de cooperació. Tot un tractat d’agricultura, de ramaderia, de construccions rurals, de silvicultura, de jardineria i de cultura popular.
AGRICULTURA, número 1, 5 desembre 1917
EL PRIMER ARTICLE
“Unes paraules
Com més enraono i més escric, més convençut quedo que són fets i no paraules el que demana la nostra Agricultura. En la lluita entaulada per la renovació de Catalunya no podia oblidar-se branca tant important com és l’agrícola. Així, la nostre Premsa dóna cada jorn un més important apoi  a les nostres qüestions, i són molt els diaris que dediquen setmanalment fulles i fins publicacions extraordinàries.
Avui és AGRICULTURA una nova Revista que veu la llum pública. Avui és la Editorial Catalana que ens encarrega la tasca de fer quinzenalment el resum del que passa a dins la vida agrícola catalana i de fer-hi arribar el que sàpiga terres enllà; d’estudiar totes quantes qüestions toquin d’aprop o de lluny a la pagesia.
I no per seguir la costum; no amb l’infantesa de fer un programa: van aquestes ratlles com una afirmació, com el que deu ésser pauta i guia de nostres passos en la vida periodística.
L’Agricultura a Catalunya avui, viu, en una paradissíaca inocència. Sembla increïble; mes l’agricultor és l’únic que no ven els seus productes fixant-hi el preu. L’agricultor produeix, i un cop les botes, les  citres o les sitjes plenes, espera bonament que vinguin a comprar-li els seus productes... I unes vegades amb el fantasma d’una sobreproducció: altres voltes amb la menaça d’una llei es procura fer vendre el productor a baix preu... Si aquesta baixa resultava en benefici del consumidor; si en les ciutats això representava una baixa de les subsistències, podria l’aspecte social e la qüestió intervenir en la mateixa. Mes no passa així: en la majoria de casos el productor ven barato i el comprador comprar car, essent únicament l’intermediari, l’acaparador, el que fa el gros benefici.
I no hi valen paraules; res significa que amb pèrdues i tot l’Agricultura de Catalunya s’aguanti i marxi endavant. El que es perd podent-se guanyar és ben lamentable que es `perdi; no es deu perdre.
I que l’Agricultura és fondamentalment necessària poca feina costa demostrar-ho. Sense l’Agricultura avui no es pot alimentar l’Humanitat; sense l’Agricultura, productora de primeres matèries, la majoria de les fàbriques deuen plegar; sense l’Agricultura productora de primeres matèries i sense l’Indústria, transformadora de les mateixes, el Comerç deuria tancar, i per tant no tindria què comprar ni vendre. En una paraula: l’Agricultura és necessària. En els moments actuals la guerra mundial ens demostra que és imprescindible.
Si hi ha d’haver Agricultura, hi deu haver agricultors. Per a que hi pugui haver agricultors és menester que l’Agricultura deixi beneficis; per a que l’Agricultura deixi beneficis és menester una organització.
AGRICULTURA neix per a portar la seva força i la seva empenta a aquesta organització. Per a fer de la producció agrícola una cosa sistemàtica i calculada; per a fer conviure en el camp les belles i antigues normes de pagesia amb els moderns estudis de la ciència agrícola; a relligar el que és art i és vida rural amb la moderna tècnica científica.
L’agricultor treballa la terra; aprofita les energies naturals transformant-les en benefici propi; dóna entrada en ses finques a les màquines que fan els treballs econòmicament; quan té terra que es cansa, o abans d’arribar al cansament busca els adobs que més li convenen; preveu les malures per els seus tractaments. Tota l’activitat individual presenta ample camp on desenrotllar-se... Mes l’agricultor topa amb obstacles que individualment no pot vèncer; l’agricultor troba avui pedregades que en un moment s’emporten tota la cullita, i abans d’arribar, la incertitut de la producció, li treu tota possibilitat de crèdit, tota la garantia que aquesta necessita. L’agricultor deu fer transformar els seus productes; qui ven aufals, raïms u olives fa un mal negoci; deuria fer consumir l’aufals a la finca i vendre la carn, la llet o la mantega; deuria fer vi u oli i vèndre ja els productes el·laborats. Impossible aquí, com al moment de vèndre, actuar individualment... Es de tal punt urgent la constitució de Sindicats Agrícols i de potentes Fàbriques Cooperatives; és imprescindible i necessària l’organització comercial.
Mai s’arribarà entendre perquè el fabricant de teixits o de llaunes posa preu al seu producte i el fabricant de blat o de vi no pugui fer el mateix. I com els primers són els que estan en son punt, som nosaltres, és l’Agricultura, qui deu transformar-se. Si no ho tenim fet, nostra és la culpa.
Aquestes planes les oferim a tothom, sens distinció de cap mena i sense cap reserva mental. Nosaltres som homes de lluita; ens creiem homes d’acció; nostres paraules a voltes potser resulten crues, d’ara per aleshores fem constar que sols ens guia un fi:  altruïsta i egoista, tot alhora; altruista, per quan, discutint, es millorarà la condició comuna; egoista, per quan, com a agricultors, experimentarem la millora col·lectiva. Mai serà nostre propòsit ferir, ni sisquera molestar a ningú. Mes les coses les fan els homes, i avui sols es creuen indiscutibles els que temen que al discutir-los s’ensorri tot el seu artifici; mai a aquells que són convençuts els fa por la llum del dia.
El temps fa sa via; abans les paraules eren tot i res significaven els fets; no s’entrava al fons de les qüestions; s’escoltava o no segons qui i on parlava; avui les coses que tenen raó d’ésser s’obren camí surtin d’allí on surtin i les digui qui les digui... Doncs l’Agricultura va fent-se una cosa que viu, una realitat...
AGRICULTURA vol completar aquesta obra; AGRICULTURA vol ésser la revista de tots; en ses planes si vol parlar pura i exclusivament d’Agricultura.
Al saludar en nostre naixement a tota la Premsa, particularment a la Premsa agrícola, vull fer-ho ben cordialment. Es possible que certes qüestions, que alguns aspectes de l’Agricultura, les veurem des de distint camp: mai oblidarem el molt que facilita nostra obra, l’interès col·lectiu que ningú més que la Premsa representa.
I ara a treballar per l’Agricultura i per Catalunya; per l’organització i per al perfeccionament de nostra pagesia. En la vanguàrdia d’aquest exèrcit volem servir, reclamem un lloc.
Josep M.ª Valls
Font: AGRICULTURA,  revista agrícola catalana,  5 desembre 1917  Any 1 Núm. 1.
Elaborat per: Ricard Estrada i Arimon

Imprimir article

2 comentaris:

Carles ha dit...

Molt bona iniciativa el recuperar aquest text!!

Ricard Estrada Arimon ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.