dilluns, 14 de juliol de 2014

16 anys del Parc Agrari del Baix Llobregat

escrit per Josep Montasell i Dorda


Permeteu-me que, amb motiu del 16è aniversari del Parc Agrari del Baix Llobregat, faci una petita reflexió sobre els espais agraris, en especial els periurbans, tot recollint opinions i respostes de diversos autors.

 «Si l’urbanisme iniciat al segle XIX afegia valor a un territori agrícola per transformar-lo en urbà, la regeneració de la ciutat iniciada en el  segle XXI afegeix valor a un sòl urbà per transformar-lo en autosuficient»(1). La producció d’aliments és un dels vectors de l’autosuficiència. Un fet que exigeix una actitud de reconeixement del paper estratègic dels aliments i, per tant, del lloc on es produeixen, del «lloc del menjar» (sitopia).

L’agricultura i l’alimentació haurien de tenir un paper preponderant, no només des de la perspectiva ambiental, sinó també des d’una economia social i solidària. Així, caldria desmundialitzar-la per preservar-la pel consum de proximitat (2) i prioritzar-la com una activitat local (3).

És fonamental «reconèixer el paper central que juga el menjar en les nostres vides i aprofitar aquest potencial per donar forma al món d’una manera millor [...] Si necessitem el menjar per sobreviure, per què no construïm les ciutats al voltant del menjar? I, si no podem, perquè destruïm sense gaires miraments les millors terres de producció d’aliments més properes a les ciutats?» (4).

Aquesta destrucció de la «nostra insubstituïble herència d’una terra de primera qualitat (un rar tresor de la natura en el nostre globus terraqui) es sacrifica a les autopistes o als aparcaments dels supermercats amb tan poca consideració i inconsciència com les tales d’arbres dels boscos, o com es corrompen les corrents i els rius i s’omple l’aire amb els residus de la gasolina [...]» (5)

«Cal produir energia de forma local mitjançant el reciclatge d’edificis i barris. Cal produir bens en entorns urbans mitjançant noves indústries netes i generar aliments en les ciutats o en la seva proximitat de manera ecològica» (6).

En definitiva, preguntem-nos:
- Per a què serveixen els espais agraris periurbans?

La meva resposta,
- Per a fer les ciutats més intel•ligents (smarts).

I ho seran sempre i quan ciutat i camp desenvolupin una relació simbiòtica en el marc dels paradigmes agrourbà  -des d’una perspectiva territorial- i agrosocial -des de la perspectiva relacional entre persones-, i no parasitària, ni saprofítica. Dos paradigmes que s’han de traduir en projectes. 

Parc Agrari del Baix Llobregat (font: web Parc Agrari)
«Cada vegada és més difícil separar els temes, els problemes i les propostes del camp i de la ciutat perquè són absolutament complementaris. Els problemes i les alternatives es combinen i es creuen d’un costat cap a l’altre […] No podem separar el tema de la ciutat i el camp. Dir que existeix una via pagesa i una via urbana, són coses que poden confondre molt més que ajudar […]» (7)

Aquest, segons el meu entendre, és el debat fonamental per definir el futur del Parc Agrari del Baix Llobregat: ser “lloc del menjar” a partir de configurar un projecte en el marc dels paradigmes  agrourbà i agrosocial. 

Juny 2014

Notes:
(1) Guallart, Vicente (2012), La ciudad autosuficiente. Habitar en la sociedad de  la información . Ed. RBA. Temas de actualidad. Serie: Política y sociedad. pàg. 29
(2) Stéphane Hessel i Edgar Morin (2012), El camí de l'esperança. Una crida a la mobilització cívica. Destino-Paidós. pàg. 18
(3) Entrevista al científic titular del CSIC Antonio Murial a l’ARA. Divendres, 18 de maig del 2012. [...]  ¿Y que puede hacer el presidente de un país? Primero es necesario reconocer el problema. Repensarlo todo en clave local. Priorizar sectores que ahora no se priorizan, como el primario. Mirar qué recursos tenemos para asegurar una alimentación y un agua de calidad . Recuperar la actividad local hasta la escala de oficio artesanal [...]
(4) Carolyn Steel és arquitecta, professora i escriptor a. Viu a Londres. Autora del llibre “Hungry City: How Food Shapes Our Lives”
(5) Jacobs, Jane (2013), Muerte y vida de las grandes ciudades. Ed. Capitán Swing Libros, S.L. Tercera edición. pàg. 484
(6) Guallart, Vicente (2012), La ciudad autosuficiente. Habitar en la sociedad de la información. Ed. RBA. pàg 29
(7) Ana Sugranyes, arquitecta. Secretària general d’Habitat International Coalition (HIC) (2003-2013). (http://vimeo.com/42408454)


Imprimir article