escrit per Josep Montasell i Dorda
Permeteu-me que, amb motiu del 16è
aniversari del Parc Agrari del
Baix Llobregat, faci una petita reflexió sobre els espais agraris, en
especial els periurbans, tot recollint opinions i respostes de diversos autors.
«Si l’urbanisme iniciat al segle XIX afegia
valor a un territori agrícola per transformar-lo en urbà, la regeneració de la
ciutat iniciada en el segle XXI afegeix
valor a un sòl urbà per transformar-lo en autosuficient»(1). La producció
d’aliments és un dels vectors de l’autosuficiència. Un fet que exigeix una
actitud de reconeixement del paper estratègic dels aliments i, per tant, del
lloc on es produeixen, del «lloc del menjar» (sitopia).
L’agricultura i l’alimentació haurien
de tenir un paper preponderant, no només des de la perspectiva ambiental, sinó
també des d’una economia social i solidària. Així, caldria desmundialitzar-la
per preservar-la pel consum de proximitat (2) i prioritzar-la com una activitat
local (3).
És fonamental «reconèixer el paper
central que juga el menjar en les nostres vides i aprofitar aquest potencial
per donar forma al món d’una manera millor [...] Si necessitem el menjar per
sobreviure, per què no construïm les ciutats al voltant del menjar? I, si no
podem, perquè destruïm sense gaires miraments les millors terres de producció
d’aliments més properes a les ciutats?» (4).
Aquesta destrucció de la «nostra
insubstituïble herència d’una terra de primera qualitat (un rar tresor de la
natura en el nostre globus terraqui) es sacrifica a les autopistes o als
aparcaments dels supermercats amb tan poca consideració i inconsciència com les
tales d’arbres dels boscos, o com es corrompen les corrents i els rius i
s’omple l’aire amb els residus de la gasolina [...]» (5)
«Cal produir energia de forma local
mitjançant el reciclatge d’edificis i barris. Cal produir bens en entorns
urbans mitjançant noves indústries netes i generar aliments en les ciutats o en
la seva proximitat de manera ecològica» (6).
En definitiva, preguntem-nos:
- Per a què serveixen els
espais agraris periurbans?
La meva resposta,
- Per a fer les ciutats més
intel•ligents (smarts).
I ho seran sempre i quan ciutat i camp
desenvolupin una relació simbiòtica en el marc dels paradigmes agrourbà
-des d’una perspectiva territorial- i agrosocial -des de la perspectiva relacional entre persones-, i no
parasitària, ni saprofítica. Dos paradigmes que s’han de traduir en
projectes.
 |
| Parc Agrari del Baix Llobregat (font: web Parc Agrari) |
«Cada vegada és més difícil separar
els temes, els problemes i les propostes del camp i de la ciutat perquè són
absolutament complementaris. Els problemes i les alternatives es combinen i es
creuen d’un costat cap a l’altre […] No podem separar el tema de la ciutat i el
camp. Dir que existeix una via pagesa i una via urbana, són coses que poden
confondre molt més que ajudar […]» (7)
Aquest, segons el meu entendre, és el
debat fonamental per definir el futur del Parc Agrari del Baix Llobregat: ser
“lloc del menjar” a partir de configurar un projecte en el marc dels
paradigmes agrourbà i agrosocial.
Juny
2014
Notes:
(1) Guallart, Vicente (2012), La ciudad autosuficiente. Habitar en la
sociedad de la información . Ed.
RBA. Temas de actualidad. Serie: Política y sociedad. pàg. 29
(2) Stéphane Hessel i Edgar Morin (2012), El camí de l'esperança. Una crida a la mobilització
cívica. Destino-Paidós. pàg. 18
(3) Entrevista al científic titular del CSIC
Antonio Murial a l’ARA. Divendres, 18 de maig del 2012. [...] ¿Y que puede hacer el presidente de un país?
Primero es necesario reconocer el problema. Repensarlo todo en clave local.
Priorizar sectores que ahora no se priorizan, como el primario. Mirar qué
recursos tenemos para asegurar una alimentación y un agua de calidad .
Recuperar la actividad local hasta la escala de oficio artesanal [...]
(4) Carolyn Steel és arquitecta, professora
i escriptor a. Viu a Londres. Autora del llibre “Hungry City: How Food Shapes Our Lives”
(5) Jacobs, Jane (2013), Muerte y vida de las grandes ciudades.
Ed. Capitán Swing Libros, S.L. Tercera edición. pàg. 484
(6) Guallart, Vicente (2012), La
ciudad autosuficiente. Habitar en la sociedad de la información. Ed. RBA.
pàg 29
(7) Ana Sugranyes, arquitecta. Secretària
general d’Habitat International Coalition (HIC) (2003-2013). (http://vimeo.com/42408454)
Comentaris