Presentació de llibre: Vins i licors de Reus: l’elixir dels déus

Aquests tipus de publicacions és allò que ens fa falta. Ho heu encertat!

És per això que en primer lloc vull felicitar la Cambra de Comerç de Reus per conèixer a bastament quina és la seva funció dins de la societat catalana. La Cambra de Reus és exemplar, ja que no només agrupa els comerciants i estableix les regles del lliure comerç, tot apadrinant la Llotja de preus, una de les més antigues de Catalunya, sinó que a més en promou el coneixement dels productes objecte de transacció.


És veritat que el vi i els seus derivats són en la nostra cultura mediterrània “L’elixir dels déus”. Ja sabeu que sóc defensor aferrissat del consum moderat del vi: forma part de la nostra cultura, de la Dieta Mediterrània que tan ha estat anomenada en la Fira Alimentària que hem celebrat aquesta setmana. En aquesta publicació heu sabut presentar la producció de vi i dels seus derivats a partir de tots els seus protagonistes: els pagesos, els industrials i els tècnics, i l’Administració amb la seva Estació Enològica. Aquesta publicació fa estimar els productes de la terra resultat d’una història que és reflex de l’esforç dels nostres avantpassats.

Som hereus del passat i fills del present
A Catalunya, els hereus reben el patrimoni, però se’n fan responsables de mantenir-lo, d’engrandir-lo i de posar-lo al servei del desenvolupament del país. Però els agricultors i els industrials són també conscients que cal renovar-se constantment. En la publicació heu ajuntat historiadors i enòlegs i així heu pogut reflectir el combat de les generacions per la conquesta del mercat, creant nous productes constantment. Així s’ha fet gran aquesta nostra estimada agricultura, una de les més competitives de l’Estat. És bo saber que el Xampany Català, com s’expressa bé en una etiqueta, va néixer a Reus. El doctor Emili Giralt, el nostre referent en la lluita per la reconversió de la viticultura, ens en dóna una exposició exhaustiva i ens adverteix que aquests fets no eren fortuïts, i ho cito textualment: “Al Camp de Tarragona es donaven una sèrie de circumstàncies que el feien possible i afavorien llur aparició.”

Tota història té un ancoratge global i un desenvolupament local, així com ho sap exposar amb claredat en Marc Ferran, que ens descriu com els pagesos van saber trobar “un nou guió”. I dels boters, n’hem de parlar, ja que és un art, a cops d’aixa, que torna. Les necessitats de botes de roure per envellir el vi ha fet créixer la demanda i ha permès que es mantinguessin les darreres indústries.
Tines i botes de Vermut Miró

Les Denominacions d’Origen una conquesta de la democràcia
Una de les conquestes de la democràcia va ser la de la recuperació del vi i de les Denominacions d’Origen. Fins i tot una Comunitat Autonòmica, La Rioja, té com a raó bàsica d’existir el fet d’haver produït un dels millors vins de l’Estat. A Catalunya, el president Tarradellas ja en va ser conscient. Deia que la identitat de Catalunya s’assentava sobre la Cultura i l’Agricultura. És per això que en la primera etapa de la Generalitat el Departament d’Agricultura va iniciar la seva acció amb la promoció dels “Vins de Catalunya”, gràcies als esforços del primer conseller d’Agricultura, en Josep Roig i Magrinyà (1977-1980), que voldria recordar que era fill de Valls i professionalment va estar vinculat com a president més de 20 anys a la Cooperativa de Valls i com a vicepresident de la Unió Agrària Cooperativa de Reus.

El renaixement de la cultura del vi va potenciar la creació d’escoles d’enologia a tots els nivells. La Universitat Rovira i Virgili va escollir com una de les primeres creacions la Facultat d’Enologia, d’on han sortit una munió de tècnics que han permès millorar l’elaboració dels vins i els seus derivats. Vull saludar especialment el treball realitzat per Montserrat Nadal, precisament de la Facultat d’Enologia, que ens dóna a conèixer els processos d’elaboració. Ella sap que sense conèixer no es pot estimar. El seu treball ens ajudarà a estimar una mica més encara el món del vi. Al descriure el procés d’elaboració del vi ranci, ens recorda que disposem d’un arsenal de possibilitats de recrear “nous vells” productes. El vi ranci mereix tornar a la taula com a vi de postres, com ja s’ha fet en diversos països de la Mediterrània i com estan recuperant les cooperatives de la muntanya tarragonina.

Un treball ben fet
A mi m’agraden els llibres ben fets i aquesta publicació és una joia. Voldria destacar també que el llibre està molt ben escrit: és una mancança freqüent dels llibres tècnics. En relació a la presentació del llibre voldria destacar l’esforç de recerca d’arxiu realitzada. No sé qui n’és el responsable, però potser caldria explicitar-ho. Les imatges són el complement ideal del text: si es parla de pageses i pagesos, allò millor és constatar-ho mitjançant una documentació gràfica.

Finalment, voldria acabar destacant que L’elixir dels déus és el resultat d’un treball col·lectiu de totes les persones, tècnics, cooperatives i empreses que han ajudat a fer créixer Reus, en som deutors i aquest treball és un reconeixement a la seva tasca. I tots nosaltres també som hereus de la seva feina i l’hem de fer engrandir. Tenim les eines: el Departament d’Agricultura i l’Estació Enològica de Reus en són impulsors juntament amb les Denominacions d’Origen per tornar a situar els vins de Tarragona al lloc que es mereixen i, amb la vostra ajuda, segur que ho aconseguirem. 

Jordi Peix

Comentaris