dimecres, 4 de juny de 2014

El Capital Natural a la Comptabilitat

El capital natural i els serveis ecosistèmics són un bé que, per les seves característiques, han d’ajustar el seu ús a les capacitats de cada país -o això és el que hauria de ser-. El seu consum és possible i convenient, però amb la condició que no produeixi la seva descapitalització i conseqüentment fent-ne un ús d’acord amb les capacitats de regeneració del bé.
Paisatge natural
Aquest és un principi bàsic de la bona gestió econòmica en general i per tant aplicable també al capital natural. Experts de tot el món estan generant treballs, fins ara inèdits, per a quantificar comptablement el seu valor i identificant els elements troncals dels serveis ecosistèmics, que puguin ser útils per a definir mètodes valoratius comptables. La quantificació dels recursos (patrimoni natural) i la gestió econòmica de la qualitat ambiental són elements definitoris de factors vitals (com l’aigua potable), les polítiques relacionades amb el creixement verd i les oportunitats econòmiques en el redescobert context social de la sostenibilitat, en relació amb l’evolució econòmica general. El repte és cercar els models, per introduir de manera ordenada i homologada, en la comptabilitat nacional la riquesa natural.
Com a conseqüència de les actuals pertorbacions en l’economia mundial, s’han accelerat els treballs per incloure el capital natural en les comptabilitats dels estats. Així és com (abril 2013) el Banc Mundial -BW-, el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient -PNUMA-, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic -OCDE- i Global Green Growth Institut estan treballant conjuntament per a determinar indicadors homogenis per a fer-ho possible.
La comptabilitat del capital natural (NCA) ha iniciat el camí per a ser el centre de la presa de decisions econòmiques del màxim abast. És així com l’aigua, els boscos, la biodiversitat i els ecosistemes prenen el seu protagonisme més substantiu en el debat econòmic. La pròpia Organització Mundial de Comerç, en el seu Informe sobre el comerç mundial del 2010, concentra una documentació suficient per evidenciar l’evolució favorable del comerç dels recursos naturals en un món d’economia global. Malgrat això, hi ha el debat social: entre la manera en què és gestionen aquests recursos i la conveniència de determinar processos de la sostenibilitat que tinguin relació directa entre la transacció i l’economia.
De fet, per al comerç global, els productes del capital natural es concentren bàsicament en els recursos fòssils, els minerals, els productes forestals i la pesca. Tanmateix, aquesta prelació de productes no és suficient si es volen conceptualitzar tots els actius del capital natural; així, caldria considerar potser els recursos naturals, que poden ser -de fet alguns ja ho són-  la base econòmica de sectors importants de l’economia, com és el cas del paisatge i el clima per al turisme, o la terra de conreu per a l’alimentació (Josling, 2009). Un exemple que ens permet entendre això que comentem és el cas de la terra campa, que com sabem no és exportable, però sí que ho són els productes agrícoles que produeix, generant recursos alimentaris amb reconeixement mercantil. El capital natural i els serveis ecosistèmics, quan els quantifiquem comptablement i siguin acceptats, entraran plenament en la comptabilitat de la producció del país, és a dir, en el càlcul del seu PIB, índex de referència per excel·lència.
Rutes marítimes de transport de mercaderies. Font: http://www.catalunyalogistica.cat/ 
En Robert Solow (1974) diu que “L’esgotament dels recursos és un fenomen, no una catàstrofe.” Frase provocativa i que cal interpretar en un context d’economia de creixement infinit com la nostra. El problema és el malbaratament dels recursos que corren més perill a dia d’avui, com la qualitat de l’aire i els oceans, i que són precisament aquells que no tenen mercat. Aquests fets han despertar la necessitat, en els entorns de decisió econòmica i polítics, sobre la conveniència de vetllar pel medi, infraestructura i instrument necessaris per a fer del comerç un mitjà important per aconseguir estabilitat.
És bo observar que el debat intel·lectual sobre els recursos naturals està servit. Emergeix la confrontació entre l’opinió pública i l’opinió dels experts, amb posicions d’optimisme i de pessimisme per a saber si les generacions futures disposaran dels recursos que nosaltres considerem valuosos perquè són  els pilars que donen suport a l’economia.
Els recursos naturals de distribució no uniforme i el seu lloc de consum no acostumen a ser coincidents, i això ha causat un complex conjunt de preus, legislacions, contractes i tractats intergovernamentals complexos i diferents del comerç de productes manufacturats. S’ha provocat, en molts casos, problemes socials i econòmics entre els països que en disposen i els que els utilitzen.
Els efectes negatius sobre el medi ambient, la corrupció i alteracions sobre els drets bàsics de les persones, sovintegen i provoquen guerres de baixa intensitat, però amb danys a molt pobles que s’estimen sobirans. Apareix el nou colonialisme mercantil.
El Club de Roma publicava el 1972 l’informe “Els límits del creixement” (The Limits to Growth). Document de referència, que desenvolupa la tesi predictiva afermant el criteri sobre “el creixement exponencial que acabarà per provocar la destrucció econòmica i ambiental”. Les revisions que s’han fet de l’estudi el 1992 i el 2012 evidencien la certesa de les seves prediccions.
És per això que els governs estan començant a reconèixer els seus actius naturals o serveis ecosistèmics (boscos, aigua, terra campa i ecosistemes, minerals, fonts d’energia, la pesca i la sobirania sobre les aigües continentals) per tenir-los en compte en els nous plantejaments econòmics. La Comissió d’Estadística de les Nacions Unides, conjuntament amb l’Agència Europea de Medi Ambient (EEA) i el Banc Mundial estan definint un Sistema de Comptabilitat Econòmica Ambiental (SEEA) que revisa els conceptes estàndard  acceptats internacionalment per a modificar el Sistema de Comptes Nacional (SNA). El Banc Mundial dóna suport a aquesta proposta d’incorporar el capital natural en els comptes nacionals i el desenvolupament de la planificació de la comptabilitat a través de l’Associació Comptabilitat per a la riquesa i la valoració dels serveis ecosistèmics (ONES).
Port de Barcelona
Els experts valoren sectors específics com  l’energia, l’aigua, la pesca, les terres, l’agricultura, la silvicultura i els serveis dels ecosistemes (fixació de carboni, producció d’oxigen, pol·linització...).
La Comptabilitat del Capital Natural proporciona les dades necessàries per a la presa de decisions econòmiques intel·ligents sobre el desenvolupament. De fet, els recursos naturals són la base sobre la qual es constitueix tot el sistema de riquesa econòmica. L’ús del concepte de capital natural guanya impuls a Colòmbia, Costa Rica, les Filipines, Rwanda, Botswana, Dinamarca, Finlàndia, França, Gabon o Kenya. La darrera reunió política sobre la matèria va reunir més d’una seixantena de països, entre ells Espanya. En la nova economia hi intervindrà activament, sens dubte,  el capital natural i la nova comptabilitat es determinarà en la propera reunió de seguiment del Conveni sobre la Biodiversitat que s’ha de reunir a Corea del Sud el segon semestre de 2014 (CP12). Caldrà esperar pocs mesos per veure com conclou tot aquest procés, però tot indica que s’han posat recursos econòmics i talent internacional per a fer-ho possible.
Ja estem alertats. Catalunya gaudeix de capital natural i serveis ecosistèmics que es fixen especialment en el paisatge, el clima, l’agricultura, l’energia (solar, eòlica o de la biomassa) i la costa, i potser ja hem d’internalitzar aquest valor en la comptabilitat nacional.
Ricard Estrada i Arimon


Imprimir article