El Conseller Llena i la Comissària Fischer coincideixen en les seves propostes de la PAC del Futur

Si en el darrer blog donavem la veu a un President de França que parla en nom dels lobbies agrícoles. Avui he rebut dues propostes coincidents pel futur per la PAC: la del Conseller Llena i la de la Comissària Fischer. Aquestes dues propostes són coincidents i van contra allò proposat pel President de França.

Llena planteja igualar les ajudes de la PAC a tots els països en una taula rodona a Bilbao

El conseller d'Agricultura, Joaquim Llena, va proposar aquest dimecres igualar les ajudes directes per a cada sector agrari a tots els països de la UE com a mesura per afavorir el que va qualificar de "política agrària comuna real, igualant tots els agricultors davant del mercat i les seues regles i, en definitiva, cohesionant Europa davant de les polítiques particulars dels seus membres". Va fer aquestes declaracions contra el que alguns anomenen la renacionalització de la PAC en una taula redona que va reunir ahir a Bilbao els consellers del País Basc, Aragó, Galícia, Múrcia, Andalusia i Catalunya amb la ministra d'Agricultura, Elena Espinosa, per analitzar la postura davant de la nova PAC.

Una altra proposta de Llena va ser replantejar el règim històric, és a dir, fons que provenen de les ajudes a la producció que s'aplicava abans de la reforma del 2002 i que ha creat les diferències a partir de les diferents capacitats productives dels estats. A més, va rebutjar el cofinançament de l'anomenat primer pilar amb recursos propis dels estats membres. Va considerar que si tots els fons no arribessin en exclusiva de Brussel·les, s'incrementarien les diferències entre agricultors.

Llena, que va defensar una PAC amb vocació de futur més enllà del 2013, també va apostar per xarxes de seguretat -amb referència, per exemple, a les assegurances agràries- que permetin garantir la producció en situacions de crisi i mantindre l'agricultura a tot el territori de la Unió.

El conseller també va afirmar que la PAC ha tingut èxits i fracassos. "entre aquests últims, va esmentar que, en alguns casos, "s'està pagant per terres que no estan en producció, amb una reforma el 2003 que cedia massa espai al mercat".

Una Política Forta davant els reptes del futur. (Mariann Fischer Comissària d'Agricultura) : extracte del discurs fet a Copenague

Crec que el nostre sistema de pagaments directes té un futur més enllà de 2013, perquè és una eina relativament simple que ens pot ajudar a abordar almenys dues de les preocupacions que he esmentat. El benefici fonamental és el següent: Mitjançant el suport als agricultors mitjançant pagaments directes, que els ajuden a romandre a la terra al voltant de la Unió Europea. Aquesta és la clau que obre la porta a les prestacions vitals en matèria de medi ambient i la seguretat alimentària, com ara explicaré.

Ja he esmentat que els agricultors són els guardians important del nostre paisatge. I hem de tenir clar que en moltes zones, si els agricultors deixen; ningú es mourà per a reemplaçar. La terra serà abandonada, i fins i tot es converteixen en desert. La naturalesa no pot automàticament "tenir cura de si mateixa"! Per descomptat que hi ha algunes regions altament productives d'Europa, on, si alguns agricultors deixen, la producció va a continuar. Però en aquest cas la producció es torna més i més concentrada.

D'altra banda, si seguim deixant l'activitat agrària en el seu lloc: en la terra arreu de la Unió Europea, els agricultors poden fer molt bé. És cert que potencialment pot causar un dany també, però per això tenim sistemes sòlids per minimitzar el dany i maximitzar el bé. La “creu” de les condicions de compliment adjunta als pagaments directes als agricultors donen una motivació extra per a que respectin les normes ambientals de referència importants (a través dels requisits legals de gestió) que ja existeixen en la legislació de la Unió Europea - relacionats amb el sòl i l'aigua, per exemple. Podem veure això com un nivell "bàsic" de cura del medi ambient.

Per sobre de tot, la condicionalitat introdueix també més coses que els agricultors han de fer - coses que no estan ja en la legislació europea, però que el públic vol (a través de les normes sobre bones pràctiques agrícoles i mediambientals satisfactòries). Volem veure els agricultors mantenir un bon nivell de cobertura del sòl, per prevenir l'erosió? Volem veure a mantenir les característiques que fan que el paisatge tan característic dels paisatges europeus - com les terrasses i els tanques que hem arribat a estimar? Per descomptat que sí el que aquests requisits han estat introduïts per la condicionalitat.

Vam poder veure que, com un nivell "extra" de cura del medi ambient. un pagès pot involucrar en projectes de major nivell de medi ambient - principalment a través de la política de desenvolupament rural. La cura del medi ambient té fortes implicacions per a la seguretat alimentària. Si som seriosos sobre la seguretat alimentària, hem de mantenir les nostres terres de cultiu en bones condicions. Si nosaltres no fem això, ens fem completament dependents d'unes poques zones de producció clau de tot el món. En aquest cas, què passa quan aquestes zones estan afectades per problemes climàtics, malalties o inestables règims polítics? Així que no tenir cura dels nostres terrenys agrícoles seria un risc terrible - i no podem donar-nos el luxe de prendre-la.