Aquest cap de setmana la plataforma 'Som lo que sembrem' ha congregat uns 2.000 anti-transgènics pels carrers de Barcelona. Rere una pancarta on es podia llegir 'Democràcia, salut i bons aliments', els manifestants reclamaven als grups de PSC, CiU i PP no rebutjar
Es pot pensar en un futur pròxim sense aliments transgènics?
Olarieta. Sí, tant pròxim com llunyà. No tenim cap indici racional que els transgènics puguin augmentar la producció agrícola. A més, diversos estudis, com l'informe ‘Halving Hunger’ (2005) o l’informe d’Avaluació Internacional de la Ciència i Tecnologia Agrícola (IAASTD), no inclouen per a res les varietats transgèniques entre les seves recomanacions.
Messeguer. No. Davant l'augment de la població mundial i de la disminució progressiva de la superfície dedicada als cultius és necessari utilitzar tota la tecnologia que tenim a l'abast per augmentar el rendiment dels cultius. La biotecnologia aplicada ajuda a obtenir cultius més productius i en el futur pròxim, amb valors nutritius afegits.
Fins quin punt els transgènics poden ajudar a pal·liar conflictes de fam?
Olarieta. No tenen cap paper especial. La fam i la malnutrició són el resultat de problemes estructurals molt més greus que no pas un problema tecnològic. No és per cap altra raó que a Califòrnia, paradís de la “moderna tecnologia agrària”, hi ha 8 milions de persones en situació d’inseguretat alimentària i 5 milions que passen gana.
Messeguer. Cap tècnica pot resoldre totalment la fam en el món ja que és una qüestió política i de mal repartiment dels béns disponibles. Els transgènics, com altres tècniques modernes de la biologia molecular i la biotecnologia, aporten una millora en la producció i per això aporten el seu granet de sorra per pal·liar la fam del món.
El temor que els aliments transgènics puguin perjudicar la salut dels consumidors està justificat?
Olarieta. Des que es van començar a desenvolupar les varietats transgèniques se sabia que aquestes podien tenir efectes imprevistos, i així van aparèixer casos de llevats transgènics que acumulaven molècules tòxiques, o soja transgènica que produïa fortes reaccions al·lèrgiques. Davant el caràcter impredictible de les varietats transgèniques, diverses institucions com
Messeguer. Fa ja més de deu anys que els aliments transgènics es consumeixen en molts països del món sense que s'hagi demostrat científicament que poden provocar un perjudici a la salut dels consumidors. Ja m'agradaria que tot el que mengem hagués passat els controls que han passat els transgènics. Penso que ara per ara, són un dels aliments més segurs.
Seria encertat declarar Catalunya com a territori lliure de transgènics?
Olarieta. Sí, perquè representaria un pas qualitatiu per la seguretat alimentària, i per un canvi cap a un model agro-alimentari basat en les produccions locals de caràcter ecològic i artesà; respectuós amb el medi, les varietats i la cultura pròpia; que esdevingui la font principal de la salut i la sobirania alimentària del país; i que retorni al pagès el seu paper de subjecte de coneixement clau en l’alimentació de la societat.
Messeguer. De cap manera. Si es parla de transgènics en general, ningú voldria prohibir la insulina, l'hormona de creixement o el factor VIII per l'hemofilia que es produeixen per transgènesi. Quan a cultius transgènics, la resposta segueix sent no. Catalunya és un país eminentment ramader i els pinsos majoritàriament són transgènics, degut a que porten soja i un altíssim percentatge de la soja del món és transgènica.
És necessari identificar (mitjançant etiquetes o altres distintius) els productes transgènics?
Olarieta. Sí, perquè donat que ara per ara no es pot actuar sobre les importacions d’aliments, cal que aquests estiguin clarament etiquetats per tal que puguem escollir.
Messeguer. Sí. Com a consumidora crec que tots els productes que menjo -siguin transgènics o no- han d'estar etiquetats i se n’ha de saber la procedència.
Com pot afectar al pagès tradicional la incursió dels aliments transgènics?
Olarieta. Els problemes dels pagesos, de la mateixa manera que passa amb la fam i la malnutrició, no són deguts a la manca de tecnologia, sinó a qüestions de fons. De fet, els darrers 50 anys d’industrialització de l’agricultura només han produït que la desaparició d’un gran nombre d’aquells, i els transgènics senzillament ajudaran en aquesta tendència.
Messeguer. Fins ara, solament es cultiva al nostre país el blat de moro Bt, resistent a un insecte anomenat barrinador. En aquelles zones on el barrinador està present, més del 50% de la superfície cultivada és transgènica. Això vol dir que els pagesos han vist els seus avantatges. Ells es guanyen la vida amb els seus cultius i sinó els hi fos rentable, no els cultivarien.
Em podia destacar les principals avantatges i els principals inconvenients dels transgènics?
Olarieta. No considero que tinguin cap avantatge, ni cap utilitat social; en tot cas només disminueixen la necessitat de mà d’obra en l’agricultura (amb el problema que això representa en els països empobrits). Tots els inconvenients, per altra banda, ja s’han anat esmentant.
Messeguer. Encara que a escala mundial hi ha diversos cultius autoritzats, al nostre país i a la UE només es pot cultivar el blat de moro resistent al barrinador, anomenat blat de moro Bt. Aquest blat de moro es cultiva en les zones on hi ha aquesta plaga i al ser resistent al barrinador, evita les pèrdues que se'n deriven del seu atac. Els principals inconvenients són els mateixos que es poden atribuir als cultius convencionals.
Comentaris