diumenge, 7 de juny de 2009

Els transgènics i la coexistència pacífica

Jo crec en la coexistència pacífica.

La coexistència pacífica de països, de llengües, de races, de religions, de formes de ser, de maneres de pensar, de sistemes de treball i de sistemes de cultivar la terra. Jo admiro els que lluiten per una causa, com els que “Som lo que sembrem”. Enguany ja en queden tan pocs! Defenso els que creuen en una agricultura diferent, respectuosa amb la natura: la producció integrada, l’ecològica o la biodinàmica. Respecto, i demano el respecte a tothom pels que lluiten per una agricultura lliure de transgènics. Però també respecto, i demano el respecte als agricultors i científics que treballen per les innovacions i els que les apliquen per millorar les seves produccions agràries. Recentment s’ha presentat al Parlament, una iniciativa popular de llei per definir Catalunya lliure de transgènics. (A nivell internacional es parla de OGM; organismes genèticament modificats). Lo més prudent seria no prendre partit, i deixar que els interessats s’esbatussin, dins dels sindicats, dins dels partits, dins de la societat. Però crec en el diàleg.

Parlem de les OGM a Catalunya: soja i panís

Actualment els cultius transgènics que afecten Catalunya són únicament la soja i el panís. De soja no en produïm, però en som els primers consumidors del Estat. Tota la soja que consumim per a fer pinsos és transgènica i més del 90% del comerç internacional ho és. Pel que fa al panís, n’importem quatre vegades més del que produïm, i el 70% és transgènic. En el poc que produïm, utilitzem cada vegada més llavors transgèniques per la seva acció contra els cucs del blat de moro, especialment en les terres de Lleida i Aragó. En tot cas cal recordar que a Catalunya hi ha 350.000 ha de cereal i estem parlant d’unes 20.500 ha de panís transgènic, però que representa el 50% del panís cultivat. Darrerament he assistit a un colla de debats en els que s’introdueixen elements confusos, acusacions sense probes, al·lusions a corrupcions de científics, funcionaris, polítics i també a agricultors que pensen diferent. En tot cas s’ha d’aclarir rotundament que la producció de transgènics de panís, cultivats a Catalunya, estan aprovats per l’Agència de Seguretat Alimentària Europea, de l’Agència Espanyola, de la Francesa, d’una colla de països d’Europa i de la comunitat científica internacional i certifiquen que no tenen cap efecte nociu per les persones i els animals. Com a curiositat, en la documentació que circula contra els transgènics, se’ls acusa de que tenen un cost i que no són reproduïbles. Voldria precisar que tots els planters i llavors registrades tenen un benefici pel obtentor, i tots els híbrids, els anys següents ja no gaudeixen de les mateixes virtuts que en la primera sembra. Finalment hi ha un tema jurídic, la competència de l’autorització de les llavors transgèniques és de la Comissió Europea, i la competència d’establir els sistemes de protecció als cultius no transgènics és del Estat o de l’autonomia. Sempre en el ben entès de que estem parlant només de productes alimentaris, ja que hi ha medicaments usualment aplicats que provenen de processos en que s’utilitzen gens modificats artificialment. Però centrem-nos en la qüestió de les OGM agrícoles:

Es poden diferenciar quatre opcions

1.- Llibertat total de cultivar allò que es desitgi, amb el risc de que el veí que vol produir llavors sense transgènics estigui contaminat

2.- Prohibició del cultiu de transgènics, que pot representar una reducció de la producció o un augment dels costos

3.- Prohibició del cultiu i el comerç de transgènics. Potser no te sentit que el cultiu estigui prohibit però les importacions obertes. Actualment amb els acords internacionals no es pot limitar la lliure circulació dels transgènics.

4.-Finalment definir unes normes de coexistència pacífica entre pagesos que volen certificar el seu panís com a lliure de transgènic, i la resta.

Coexistència de cultius una missió impossible

La situació es greu perquè els pagesos que volen produir lliure de transgènics es troben no només en inferioritat de condicions, sinó també en situació d’indefensió. El problema és que el panís lliure de transgènics pot ser pol·linitzat, pel panís transgènic de les finques envoltants. Per això hi ha diverses solucions; com poden ser definir unes franges de protecció o utilitzar llavors de panís de cicle diferent. En la majoria de les finques de Catalunya és molt difícil, ja que les parcel·les són petites i les franges de protecció suposen una utopia. Per altra part la diferenciació del panís comporta també la diferenciació de tots els sistemes de neteja, classificació, magatzematge i transport. Segurament és per això que ni l’Estat, ni la Generalitat, i és de la seva competència, han dictat cap normativa sobre aquest tema. La Comissió Europea , ha fet lo que sol fer – estudis, comissions, web, fòrums, congressos, estadístiques – embolicar la troca i portar-nos en un atzucac. Jo demanaria que la iniciativa popular de llei que s’ha presentat recentment servis perquè es reflexionés i es promogués l’impossible consens entre pagesos, defensant aquells que volen un tipus d’agricultura diferent. En tot cas pel que fa al panís, ara i aquí, és una missió impossible.

Jordi Peix


Imprimir article