dissabte, 18 d’octubre de 2008

Agricultura periurbana de Sabadell a Youtube


La gestió del sòl no urbanitzable de les àrees periurbanes.
Els entorns periurbans comencen a preocupar a alguns àmbits professionals, com és el cas dels arquitectes, els geògrafs, els mediambientalistes i alguns pagesos o millor: alguns empresaris agraris. Aquests espais, uns els veuen com una bona oportunitat empresarial, mentre que una part de la població demanda sòl per a fer habitatge i altres infraestructures, i una altra petita part dels habitants urbans, persones sensibles per la natura, demanden que és preservi el sòl rural dels intersticis urbanitzats.
El discurs social sobre, la preservació del sòl no urbanitzable, encara és dèbil i no hi ha una massa crítica de pensament sòlid sobre aquest tema, ni un reflex en les enquestes sobre els problemes que la població percep. Hi ha altres prioritats. Tot i això, tothom amb més o menys criteri veu, que alguna cosa s’ha de fer sobre el sòl anomenat no urbanitzable. Altrament s’hauria de dir: sòl rural. En discussió hi ha el model de desenvolupament establert i el disseny social que ha propiciat seguretats i que tots volem mantenir. Altrament el pronunciament, o els documents, dels experts científics internacionals, encarregats per les Nacions Unides per elaborar informes sobre el problema del Canvi Climàtic, ens fan l’advertiment, no és una qüestió menor i per tant sobre aquest apartat hi haurem de fer unes reflexions.
La realitat es veu amb més claredat en vídeo
Una nova font d’explicar les coses és la de veure les mitjançant nous medis audiovisuals. Youtube és una plataforma lliure on es presenten les realitats mitjançant vídeos curts. El Parc Agrari de Sabadell n’és protagonista. Primer en les reivindicacions dels pagesos en el seus inicis i desprès en una visita guiada de gent de ciutat. Dos visions d’un món a partir de dos grups d’actors socials.
És necessari i factible una altra manera de visionar l’entorn metropolità.
Em refereixo a un nou model de gestió, propi, per a aquest territori especial, antròpic que en diem: territori rural metropolità o espai periurbà. Tot comença, o hauria de començar, proposo, pel planejament territorial i urbanístic. Sense aquest instrument, és difícil construir el que volem. De fet l’ordenament jurídic territorial i l’urbanístic, tímidament ja comencen a definir entorns agraris, paisatges i espais protegits, però encara manca definir models i sistemes de gestió contrastats que permetin passar de la planificació a materialitzar el que s’ha planificat, és per això que vull aportar algunes consideracions o pensaments personals:
1.- Que el territori, i en particular el sòl no urbanitzable, és un bé finit i com a tal té un valor, per sí, el qual es contraposa amb el bé o el valor del sòl urbà o urbanitzable que estarà sempre a molts pocs metres del primer.
2.- Que en el nostre món, l’economia defineix els models i no són els models els que defineixen l’economia. Aquesta realitat mai la podem oblidar.
3.- Que estem inscrits en un espai democràtic i per tant les decisions estan subjectes a la voluntat de la població, conseqüentment qualsevol acció, en el nostre cas, sobre el territori, està subjecte a les percepcions i el compromís social.
4.- Que la preservació del sòl no urbanitzable vol dir: seguretat jurídica i no solament finançament públic.
5.- Que l’espai no urbanitzable és un espai agroforestal amb molts condicionaments, però també potencialitats ambientals, geogràfiques, agronòmiques, econòmiques, de salut, socials i també per la propietat d’aquests sòls.
6.- Que és necessari i urgent treballar per endegar una legislació que faci possible la retribució del gaudi social de l’espai no urbà. És a dir, cal cercar formules jurídiques, pensem que han de ser fonamentalment fiscals, les quals garanteixin la internalització de les rendes socials en el medi rural, és a dir: per les persones físiques i les persones jurídiques que viuen i treballen en el medi rural.
7.- El medi rural periurbà ha de ser fonamentalment, també, productiu des d’una visió estrictament de l’agricultura, la ramaderia o des de la gestió forestal,
Certament és fa difícil cercar alternatives senzilles per a obtenir viabilitat social i econòmica al desenvolupament del sòl no urbanitzable, és a dir: posar en valor aquests espais, però ho hem d’intentar.
Hem de convenir que l’economia que està relacionada a factors naturals té uns riscos més alts que l'economia del sector industrial i dels serveis, ateses les inclemències ambientals i la ruralitat. El paisatge, l’agricultura, la ramaderia i la silvicultura, l’educació ambiental i el comerç de proximitat que és desenvolupa en el medi periurbà, són un dels elements clau pel ben estar de les societats urbanes desenvolupades i cal que es fomenti el seu desenvolupament ja que reporten valors econòmics, socials i ambientals. Tot i això, és necessari i convenient fer reformes en el marc legal que permetin donar valor al sòl no urbanitzable i defensar el desenvolupament rural periurbà, com l’eina que fa possible des de l’economia real, no la subvencionada, la preservació de la natura antropitzada.
El sòl agroforestal o agrari és la infraestructura bàsica que dona suports a totes les altres infraestructures i encara que sigui per aquesta única raó, si em permeten, crec que ja s'ho val establir-ne una forta defensa, malgrat la complexitat dels interessos que intervenen tot i que sovint cal cercar punts d'acord per a fer possible la convivència social. És en base a aquests criteris i/o pensaments que s’estructura el projecte, avui en desenvolupament, anomenat: Parc Agrari de Sabadell.
(Extracte d'un discurs de Ricard Estrada a la Fundació Cardellach)

Imprimir article