dimecres, 16 de juliol de 2008

Un Euro són dues-centes pessetes

La pesseta d'abans de la guerra si que valia
Quan onze països de la Unió Europea, entre els quals hi ha Espanya, van decidir unificar les seves monedes i convertir l'euro en la seva divisa comuna, la varen encertar. A finals del segle XIX ja es va intentar, amb la Unió Monetària Llatina, que va unificar el sistema mètric decimal per a les monedes, i la pesseta que ja corria per Catalunya, es va estendre per tot l’Estat. No es va anar més enllà perquè cada país va preservar la seva independència legisladora i les guerres anomenades mundials van acabar d’enterrar-ho. El Decret de 19 d’octubre de 1868 firmat per Laureà Figuerola va definir la pesseta com la unitat de compte del sistema monetari espanyol. Va ser similar al franc francès de 1803 i la seva paritat legal amb el dòlar va quedar establerta en 5,18 PTA per dòlar, que anava oscil•lant fins arribar a unes 7 PTA /$ abans de la guerra. Llavors si que tenia valor una pesseta. Però la desvalorització va arribar en la postguerra, amb canvis oficials i reals que dificultaven el comerç. El pla d’estabilització la va fixar a 60PTA/$ i finalment ja amb la democràcia es va anar devaluant – quatre entre 1992 i 1995 – fins arribar a les 166,386 PTA/Euro que es volia situar al mateix nivell que el dòlar.

Ara l’experiència, es pot dir que la entrada en vigor del Euro i en termes econòmics ha estat un èxit per Catalunya. L’Euro ha reconquerit el terreny perdut per Europa i s’ha convertit, mercès a la seva serietat, en una moneda de referència, recolzada per una Europa que manté un bon rumb davant de la crisi internacional. Però a més els avantatges que a mitjà i llarg termini estan obtenint, tant els consumidors com les empreses, són molt importants. En una Europa Unida, els intercanvis comercials han augmentat considerablement, el lliure trànsit de productes, de ciutadans, (de turistes) i de capitals ha facilitat l’exportació de productes i serveis. Per el sector agrari de Catalunya, l’incorporació a la Unió Europea i a la unitat monetària que representa l’Euro ha estat vital per a la millora de les exportacions, que han permès dinamitzar el sector agrari i alimentari. El problema és que encara ens costa assimilar aquesta nova situació. Quan era jove, la gent gran parlava de rals, de duros i de cèntims de pesseta, quan aquests ja no existien. Els rals valien 25 cèntims i els duros 5 pessetes. Avui tenim l’Euro i la gent encara parla de pessetes, de les antigues pessetes, que ja no saben ben bé que vol dir, perquè el càlcul del canvi no és senzill. Un bon dia, el 2.001 es va decidir que la pesseta desapareixia i que sortia una nova moneda l’Euro que equivalia a 166 pessetes i uns quants cèntims més, tot plegat difícil de recordar. El 2.002 ja era obligatori treballar amb Euros, i fins i tot les caixes et regalaven una calculadora, que s’ha perdut al calaix una vegada s’han esgotat les piles. Però en els comptes bancaris encara segueix apareixen en el resum el valor d’allò que tens valorat en pessetes, en pessetes del 2.001! Avui dia amb el canvi accelerat de l’economia i l’augment de preus, ja no te sentit comparar el valor del Euro a partir d’un canvi de 166,386 pta.

La pujada accelerada de preus, especialment dels aliments i dels serveis del habitatge (aigua, gas, electricitat), ha descol•locat la pesseta. Pels padrins és difícil acostumar-se a noves unitats de mesura, precisament quan la pesseta ja no “val un xavo” i abans era tot un “sou”. Però les pensions seguint el compromís del govern han anat pujant d’acord amb l’ inflació. És per això que per convertir l’Euro d’avui en pessetes cal un aplicar sistema fàcil de memoritzar. “L’Instituto Nacional de Estadística”, el INE, publica anualment l’Índex de Preus al Consum.

Doncs resulta que des de que es va instaurar el Euro el 2.001 i fins a desembre de 2.007, la inflació ha estat d’un 20,2%, això vol dir que al gener d’enguany 1 euro equivaldria a 199,663 pta. i si arrodonim ens serà més fàcil recordar que un Euro equival a 200 pta., o si voleu a quaranta duros i pels que es recordin dels rals: 800 rals. Però sobretot guardeu be la calderilla, ja que la petita moneda de dos cèntims d’Euro, que en prou feines es veu i que et cau de les mans, equivaldria a 1 pta. A partir de la implantació del Euro, tothom et dirà que tot s’ha apujat, ja siguin fertilitzants, pesticides o medicaments pel bestiar.

Però els preus de determinats productes agrícoles també s’han anat situant a bon nivell, no amb tanta força com els elements derivats del petroli, però han permès mantenir la competitivitat de les empreses que han augmentat la seva productivitat i dimensió. En aquesta etapa de crisi que hem entrat ja fa uns mesos, cal anar reflexionant sobre la viabilitat de cada explotació tot adaptant-se al futur.

I sobretot recordeu-ho bé, memoritzeu-ho: enguany un Euro equival a dues-centes pessetes o si voleu quaranta duros. És per això que cal anar en compte amb les propines i la calderilla, que ja no es pot llençar en els bateigs per fer córrer els menuts.
Jordi Peix

Imprimir article