dimecres, 2 de juliol de 2008

Un clàssic agrícola italià: Fontamara

Un clàssic agrícola italià: Fontamara
Ignazio Silone, va publicar per primera vegada Fontamara el 1933 i desprès se n’han fet unes 40 edicions en italià i a més a estat traduït en diverses llengües, entre elles en català al Arc de Berà. Ha esdevingut un clàssic de la lluita dels petits pagesos. Silone va ser un dels dirigents del Partit Comunista Italià, amb un germà torturat i molt a la presó pels feixistes, però que més tard va abandonar el partit per discrepàncies amb en Togliatti, esdevenint “un socialista sense partit i un cristià sense església”.
Vaig llegir Fontamara ( Font amarga) fa uns quaranta anys i em va entusiasmar. Havia conegut la zona anant de Roma a Pescara, al Adriàtic, en un tren de fusta que ben be semblava del Far West. Ara, en Mario Amati, un amic italià del Banc dels Aliments, me l’ha ofert en italià i n’he fet una relectura més adulta. En primer lloc val a dir que és una obra mestra des del punt de vista literari, històric i sociològic. La descripció que fa de la relació entre el pagès i la terra és d’antologia
“En el meu poble la relació entre la terra i el pagès és una història molt seriosa i dura, són com marit i muller. És com una espècie de sagrament. No n’hi ha prou en comprar-la, perquè la terra sigui teva. Esdevé teva amb els anys, amb les fatigues, amb el suor, amb les llàgrimes, amb els sospirs. Si tens terra, les nits de mal temps no dorms; encara que estiguis rebentat, no arribes a dormi, perquè no saps allò que pot passar a la teva terra; i a la matinada corres immediatament a veure que ha passat. Si un altre et pren la terra, encara que ho pagui amb diners, és sempre un poc com si s’emportessin la dona; i encara que venut, la terra conserva per molt temps el nom del antic pagès.”
Fontamara figura que és un petit poble pagès situat en la província de l’Aquila, als Abruzzo, prop d’Avezzano en una zona avui qualificada de Parc Natural i situat a la part muntanyosa de la plana del antic Llac Fucino una zona pantanosa que el 1850 fou assecada, parcel·lada i distribuïda a terratinents per la seva explotació. L’assecament del llac va canviar el clima de la comarca ja que tenia l’efecte regulador de fred i calor. Les oliveres van morir per les gelades i al estiu el mildiu feia el seu agost.
“Fontamara és un petit poble, com tant d’altres, però per els que hi viuen és el cosmos. Allí es desenvolupa tota la història universal: naixements, morts, amors, odis enveges lluita i desesperació”.
El pagesos de la muntanya, petits propietaris i parcers, baixaven a treballar pels propietaris de la plana amb salaris de misèria necessaris per sobreviure.
Si utilitzeu el “google earth”, podreu situar ben be el problema, ja que la zona de regadiu i de la zona de muntanya queden ben reflectides.
La novel·la se situa durant els llargs anys de feixisme - Mussolini va ser “Duce” des del 1922 fins el 1943- els petits pagesos de la muntanya veuen degradar les seves condicions de treball, que els porta finalment a prendre consciència de la seva situació. Les millors terres en la desamortització. van ser comprades com a tot Espanya, pels notables, perdent els pagesos l’arrendament dels comuns i dels bens de l’església. La descripció de la societat post-feudal segueix el camí del neorealisme dramàtic d’una societat pagesa que cultiva secans de muntanya, amb baixes produccions, esllavissades, sequeres i també lluita per l’aigua que s’apropia el terratinent de torn. Una vegada més la lluita per l’aigua és la que agleva als pagesos en la seva lluita.
Allò que és criticable és que Zilone fa que la conscienciació vingui de fora, impulsada per un estudiant militant, que no prové del món rural. Pels comunistes els pagesos no podien fer la revolució tenien que ser ajudats pels obrers de la ciutat. A Novecento, l’altre obra cabdal italiana sobre la revolta pagesa, no calen estudiants per unir els pagesos.
Pels que tenen vocació agrarista i sociològica és una obra a llegir.
Jordi Peix


Imprimir article