dimecres, 30 de juliol de 2008

A Catalunya cal tenir en compte la importància de les matèries pinso en el saldo comercial amb l’estranger

Cal analitzar el global però també el local
Estic d’acord bàsicament a partir de que és el sector de la distribució el que és inflacionari. Algunes matisacions. Es cert que no són els cereals i els pinsos els més bescanviats en el mercat mundial globalment, però per Catalunya són precisament les oleaginoses, els cereals-gra i el peix les factures més importants de la seves importacions. A tot això s’haurien d’afegir les compres a la resta del Estat, que encara pujarien més la factura

Saldo agroalimentari per sectors

L’augment de la factura d’importacions és important i més com quan es calcula que l’augment de l’IPPA de Catalunya des de 2.001 només és un 6,3%. Per tant tampoc crec que s’hagi de parlar de crisi alimentària sinó d’augment de costos en origen difícils de traspassar al final de la cadena perquè hi ha altres actors (distribució) que fan cua per augmentar els preus del consumidor i els primers ho tenen difícil.

Saber administrar la crisi.
De totes maneres, curiosament el primer sector ramader català, el porc (i els integradors) només han aixecat veus tímides d’augment de costos. En canvi els productors de boví sí que mantenen una especial bel·ligerància. Per tant potser els integradors han sabut administrar millor la crisi perquè la seva posició capdavantera a Europa els hi ho han permès...o be esperen un ajustament europeu de l’oferta en la qual ells guanyaran quota de mercat. I en un futur tot i que les perspectives són de manteniment del preus elevats per les matèries primeres crec que és infravalora les possibilitats de tornar a canviar el signe alcista de les cotitzacions mundials, sobretot si desapareixen els factors especulatius en els mercats de futurs, es disminueix la producció d’agrocaburants (i les subvencions...), o be s’investiga i s’aprofiten subproductes d’aquesta indústria (DDG’s de segona generació) i s’augmenten les possibilitats de producció primer de països més avançats (Rússia...) però també de països emergents amb capacitat d’augmentar la seva producció (increment de superfície i/o productivitat).
Germani Rincón

Imprimir article