dimarts, 3 de juny de 2008

El Pare Bataller, professor de l'Escola d'Agricultura, un capellà catalanista i republicà?

El nostre professor
Els estudiants de l’Escola d’Agricultura de Barcelona es recorden encara del Pare Bataller, com a professor de ciències naturals. Anava sempre amb sotana, caminava amb dificultats, perquè havia sofert una amputació d’una cama per hiperglucèmia i no tenia un caràcter massa alegre. Jo recordo encara que sovint deia que ell sabia on hi havia petroli a Catalunya però no ho diria per preservar el paisatge. També recordo la seva ironia quan parlava de les escasses inversions que es feien a l’escola per millorar el material de l’escola, tot ensenyant la factura del darrer microscopi adquirit precisament el 18 de juliol de 1936. Eren temps difícils; es dedicava a la seva feina de professor i se’n tornava al Seminari conciliar on es dedicava a dirigir el Museu de Geologia del Seminari fundat el 1874. Pocs alumnes sabien que tenien com a professor un científic d'anomenada internacional.

Geòleg i paleontòleg de fama internacional
Més tard vaig saber que fou el President de la Institució Catalana de Ciències Naturals i membre del Institut d’Estudis Catalans. Interessat per la història de l’agricultura catalana consultava regularment els Arxius de l’Escola d’Agricultura on vaig constatar que regularment i constantment realitzava aportacions d’alt valor. Però allò que em va sorprendre més és que les publicacions varen continuar en temps de guerra, signades ara ja per Josep Ramon Bataller i Calatayud. Precisament el 1938, ja citava els jaciments d’Hostalets de Pierola, a Can Mata, on ara s’ha fet el gran abocador de Barcelona i precisament s’han trobat les restes d’un antropoide de fa 14 a 12 milions d’anys, del que no existia cap coneixement.

PAU és el nom donat a aquest fòssil, anella perduda dels nostres ancestres. El nom de Bataller el podeu trobar en diverses comunicacions internacionals associat al nom de diversos fòssils que descobrí. Amb el Pare Maria Faura contribuí a la publicació del primer Mapa Geològic d’Espanya del Pare Almera.
Per millor conèixer la seva cabdal trajectòria científica podeu consultar l’excel·lent semblança biogràfica publicada pel Dr. Salvador Reguant i Serra

Durant la guerra civil es va quedar al seu lloc de treball.
Allò que pot sorprendre, atenent a la seva condició eclesiàstica fou que durant la guerra civil es va quedar al seu lloc de treball a Catalunya, va col·laborar amb el Institut dels Sols, dirigit per Antoni Oriol i Anguera i Emili Huguet del Villar amb l’objectiu d’elaborar el Mapa Agronòmic de Catalunya. El 1937 fou nomenat professor de zoologia, fisiologia vegetal i histològica de l’Escola Superior d’Agricultura i el 1938 vocal científic del Consell de Mineria dependent del Ministeri de Finances i Economia. Fins i tot en nom de “la Espanya roja” assistí a la reunió extraordinària de la Societé Géologique de France que es tingué a Grenoble del 10 al 17 de setembre de 1938, càrrecs dels que va ser adequadament depurat i continuà la seva tasca com professor de l’Escola d’Agricultura i en el Museu de Geologia del Seminari. Trobareu més informació en l’extens Estudi sobre “El Mapa Geològic de Catalunya entre el XIV Congrés Internacional i la Guerra Civil (1926-1936)”publicat en el nº 15 dels Treballs del museu de Geologia de Barcelona d’Enric Aragonès.

Fou doctor honoris causa per la Universitat de Tolosa. Col·laborà en l’elaboració de la part catalana del mapa geològic d’Espanya a escala 1/50.000. Intervingué en l’organització del XIV Congrés Geològic Internacional, celebrat a Madrid i Barcelona el 1926. Desprès de la guerra, fou President de la Institució Catalana de Ciències Naturals i participà a la fundació de la Societat Catalana de Geografia.
Jordi Peix i Massip


Imprimir article