Olivera Granadella:100m3/ha, 90 h. Cat 365

Olivera Granadella:100m3/ha, 90 h. Cat 365”
S’està parlant molt de l’aigua, i s’han dit moltes coses errònies i repetitives, és per això que em limitaré a complementar conceptes i descriure l’exemplar gestió de l’aigua a Les Garrigues. El primer missatge de salutació de la primavera m’arriba per SMS, és l’inici del Servei gratuït de recomanacions de reg de Rural-Cat, el Portal Agrari del Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya, “Olivera Granadella:100m3/ha, 90 h. Cat 365”.

No és cap missatge xifrat, és només el consell de reg d’una plantació d’oliveres determinada de La Granadella, elaborat a partir d’una sèrie de variables de vent, temperatura, humitat i radiació solar preses per l’estació meteorològica més propera, que en aquest cas està situada al mateix poble i em recomana aportar 100m3/ha durant 90 hores, en unes parcel·les amb unes característiques predeterminades. Cada una d'elles està conectada a un sistema automatitzat, que controla, en tot moment, l’aigua aplicada.

El pagès la Granadella paga l’aigua molt cara, ja que te un alt cost perquè procedeix d’una forta elevació a partir del Ebre. Desprès diran que els pagesos balafien l’aigua, quan no només l’estalvien, sinó que en optimitzen el seu ús per tal l’elaborar aliments de qualitat, oli amb DO en aquest cas. L’agricultura solament és possible si hi ha aigua, terra, sol i sobretot pagès. Molts ciutadans, de la ciutat, no saben encara que els pagesos donen de menjar als ciutadans de Catalunya, als seus més importants convidats, els turistes, i a més exporten aliments: el primer sector exportador de Catalunya, és l’ agroalimentari.

Importació virtual d'aigua.

L’agricultura s’està innovant i prefereix importar cereals - 5 milions de tones, en produïm solament 1,5 Milions- per alimentar una ramaderia intensiva i així exportar carn i “jamón serrano”. Els 5 milions de tones importades representen una importació virtual de 1.200 milions de metres cúbics, (això si que és un transvasament de veritat, amb vaixells) que representaria posar en regadiu unes 100.000 ha de les que no disposem. L'avantatge és que després en fem un producte noble i l'exportem de forma creixent. És el nostre model intensiu pels secans.

El cicle de l'aigua

No saben allò que diuen, els que parlen de la mala gestió de l’aigua dels canals d’Urgell, un antic sistema de reg contrastat desprès de més de 100 anys d’utilització. S’obliden que l’aigua és un cicle: l’aigua que sobra, per excés de reg en determinades parcel·les se’n van als drenatges i aquests són aprofitats aigües avall pel mateix sistema. Els drenatges quan aboquen al Segre van pràcticament buits i en cas de que tornés al riu, s’incorpora una altra vegada al sistema. L’aigua que consumeix la ciutat de Lleida una vegada depurada també torna el riu. En l’únic lloc que es malbarata l’aigua és en les poblacions costeres, quan l’aigua s’aboca al mar sense reutilització: poblacions situades precisament en les conques internes, les úniques de les que te competències plenes l’Agència Catalana de l’Aigua. El mar també participa de l'aigua i també te dret a alimentar-se però millor que sigui desprès de la seva reutilització, com l'ACA està fent en diverses poblacions costaneres.(l'esquema dels intercanvis del cicle de l'aigua és de'n Narcis Prat)

L'aigua és vida per les plantes i la natura, i solament un medi de transport de residus pel món urbà.

No cal oblidar que l’agricultura utilitza l’aigua com una matèria primera, com el sòl i la radiació solar, En canvi el consum domèstic e industrial l’utilitza com vehicle de transport de residus, que un cop eliminats s’ha de reincorporar, com diu la normativa, al cicle de l’agua: el consum d’aigua com aliment és mínim. Les estadístiques de l'ACA, es tindrien que revisar, ja que encara parlen d’un consum urbà del 68% i d’un consum de reg de menys del 30%. Precisament en les conques internes el consum d’aigua per l’agricultura va baixant, degut a la millor utilització de l’aigua i a la terrible pèrdua de sòl de regadiu ocupat per l’urbanisme malbaratador d’aigua i terra.

L'agricultura el gran embassament de Catalunya.

El darrer aspecte que cal considerar i ningú en parla, és la funció més important del sector agrari: els boscos i els camps de conreu es configuren com els grans reguladors de l’aigua i formen el més gran embassament de Catalunya. Tots aquests marges de pedra que configuren el paisatge de Les Garrigues són dipòsits d’aigua, per ser aprofitats per les oliveres i ametllers, però també per lluitar contra l’erosió, les inundacions i el canvi climàtic. El conreu de la terra facilita la infiltració de l’aigua, i les plantes redueixen la seva velocitat del escolament reduint les inundacions.

Ben al contrari l’encimentat d’autopistes, carreteres i urbanitzacions provoca inundacions aigües avall, que es volen evitar mitjançant quantioses obres públiques. Si es cerquen inundacions només cal eliminar l'agricultura i urbanitzar.

L'agricultura neteja allò que el món urbà embruta.

Finalment, cal recordar que l’únic element que absorbeix CO2 són les plantes y a Catalunya el sector agrari fixa més CO2 que el emès per l’activitat humana!!!. A més el sector agrari està netejant l’aigua “regenerada” i reciclant els fangs de depuradora com adob.

En aquestes condicions no pot haver-hi cap guerra de l’aigua, sinó solament simbiosi, és un terme botànic en que les dues parts es retroalimenten per progressar.
Jordi Peix