“La bodega” o el Diccionario del amante del vino

Si, si, el Best-seller del any de Noah Gordon es titula “La Bodega” en la seva versió original anglesa. En aquestes vacances forçoses nadalenques en una residencia modernista de Barcelona (Sant Pau), he pogut llegir aquest Best Seller, versió castellana, relacionat amb el nostre món agrari. He de dir que és fàcil de llegir (massa), i en aquest cas he de reconèixer que m’ha fet servei. Potser el seu èxit, és degut a que les 334 planes, les ha dividit en 62 capítols, amb títols ben explícits. No hi ha masses personatges i no són gens torturats, ben senzills.

Normalment llegeixo totes les novel·les agràries que passen prop meu, és un hobby, una feina que m’agrada. Intento trobar visions històriques del nostre món, però a vegades tens sorpreses.
Resulta que tot passa a Catalunya, i que el personatge principal fill de pagesos descobreix a finals del XIX en el Llenguadoc, com elaborar bé el vi, ja que a Catalunya només sabien fer vinagre (textual). Comencem malament, ja que a finals del XIX tot just la zona de Bordeus havia après a elaborar uns vins passables. A Catalunya de vinagre, rés de rés, a França en canvi de “piquette”, Déu n’hi do. A Catalunya s’elaboraven vins de grau, per alimentar la població o fer-ne alcohol per exportar, i vins rancis tant com en vulguis, i potser només en zones amb molta pluja vi picat, que no era freqüent, ja que si plovia feien altres conreus. “El lluquet” era una pràctica ancestral que evitava que el vi es piqués i es va generalitzar el S XVII.

A part, Noah Gordon hi situa un complot polític impossible, per tal d’animar l’argument, amb un cubà, un sergent, una vídua, per cert anomenada Marimar (a que us sona?). Sort que els pagès és treballador i de bona nissaga.

Sembla ser que l'èxit en vendes ha estat notable. Jo no sé pas si ajudarà a vendre vi català als EUA, ja que diu mil vegades que el vi català és vinagre. La premsa rosa diu que és un homenatge, millor dit un tribut, a Catalunya, degut a que el seu fill es va enamorar d’una catalana i viu a Sant Cugat.
Personalment, e3 trobo fluix, amb capítols mal encaixats. Històricament, millor no parlar-ne, literàriament no ho sé, deu ser culpa del traductor com sempre. Ara, quan estàs mig adormit per l’anestèsia passa bé, com aquest vins joves que no tenen ni cos, ni personalitat. Tothom té moments baixos a la vida!!.

La sort que he tingut, és que paral·lelament la dona em va regalar “El Diccionario del Amante del Vino”, dedicat personalment pel seu autor, Bernard Pivot, que el presentava a Barcelona en la seva versió castellana (la frencesa s0havia exhaurit). Pivot és un personatge molt conegut a França, per la presentació de llibres i els seus autors en forma de col·loqui. És un programa que personalment he vist moltes vegades i on ha entrevistat a Semprún, Felipe González (parlant un excel·lent francès) o la Lucia Etxebarria (que va fer plorar de pena als televidents). El seu humor, la seva qualitat humana i el seu coneixement literari, són característiques d’una alta cultura que ve de lluny. És per això que no es poden comparar ambdues publicacions, ni tampoc per la qualitat de l'edició (paper, tapes, il·lustracions), ni per la traducció, molt superiors en el cas dels amants del vi; bé només pel preu que és similar.

Jo us recomano el “Diccionario” escrit seguint l'abecedari per un ciutadà especialista en literatura que, com tot bon francès, sap molt de vi. Es pot llegir transversalment, se n’aprèn molt , especialment del vi francès...... i de la vida.

Uns exemples: En la lletra “G”, parla dels gals i la seva especialització en la producció de vi per comercialitzar-lo vers Roma. “Però explica que en els segles III i IV d.C, hi va haver-hi superproducció i crisi, en la Província Narbonense i els preus varen caure en picat i es per això que els viticultors de Borgonya varen demanar desgravacions d’impostos per tal d’arrencar vinyes velles i plantar-ne de noves. La subvenció és una planta rampant d’origen celta que es va aclimatar molt bé en tot el territori francès i es va extendre a tota Europa”.

Podem cloure amb allò que diu en la lletra “T”:....”sobre el vi tenim dret a predileccions, però no al rebuig. Tenim dret a criticar, però no tenim dret a condemnar. Qui estima de veritat el vi sap que els grans tenen necessitat dels petits, i els petits dels grans.......”
Doncs amb els llibres el mateix, cadascun d’ells serveix per allò que serveix.
Jordi Peix

Comentaris