dilluns, 15 d’octubre de 2007

Els preus dels cereals i el futur de la ramaderia

Cain torna a matar Abel?
Es difícil creure que la història es repeteixi com va ser escrita en els textos antics, en que Caín, que era llaurador, va matar a Abel que era ramader. Els agricultors no són els que decideixen els preus: allò que defineix el preu de mercat, és la relació entre oferta i demanda. Això si, ara els agricultors es recuperen de dècades de preus baixos dels cereals, tot aprofitant a la vegada els ajuts desconnectats de la PAC. Allò que cal analitzar és la durabilitat d'aquest fenomen. El debat està obert........ només cal participar-hi.
Esbojarrat increment del preus dels cereals
Com a punt de partida, podeu consultar l'estudi que us aconsello i que ha elaborat el Departament d’Agricultura ha sobre la “Avaluació d’impactes en la cadena alimentària dels increments de preus dels cereals” que podeu consultar a la web:
http://www.ruralcat.net/migracio_resources/664105_ava_impa.pdf
En el mateix es valora la preocupant incidència, del augment dels preus dels mercats internacional dels cereals, en diversos productes de la ramaderia i marca un camí a seguir. Hi han diversos elements que ja estaven previstos, però que ara s’han aguditzat i és per això en voldríem aprofundir-ne les causes.
Que deia el Llibre Blanc de l’Agricultura Catalana? (2001)
En el capítol 2 sobre “El futur de l’agricultura, la ramaderia i l’alimentació”, es dibuixaven les tendències del futur. .......”La demanda agroalimentària europea està pràcticament saturada en volum i es troba en una progressió ràpida a progressarà fortament en els propers 25 anys........ Les previsions de l'augment del consum de proteïnes preveu que la demanda de productes vegetals pujarà un 55%, especialment en cereals, i el 75% en carns. Això serà provocat, no solament per l'augment demogràfic sinó també per la millora i la diversificació de l'alimentació, amb una forta demanda de proteïnes animals; són els efectes de la urbanització creixent. La població actual que viu en zones urbanes és del 40% i passaria a un 65%, facilitant la distribució dels productes alimentaris internacionals. En els països desenvolupats l'augment seria del 2% i en els països subdesenvolupats del 157%. L'alimentació és la primera demanda que segueix a la millora de les rendes, que es concentraria, ja no en els països de la OCDE, sinó que sobretot ho faria en els països asiàtics, i en una mesura menor en els d'Amèrica Llatina. La disminució de les barreres aranzelàries i de les polítiques de recolzament a la producció fa preveure fluctuacions dels preus d'acord amb les fluctuacions de les produccions, que en el món agrícola va molt lligada a les situacions meteorològiques. Un seguiment de les previsions i situacions meteorològiques es fa, doncs, imprescindible per conèixer la formació dels preus en els diferents mercats de futurs. La necessitat de concentrar mercats i la participació en la generació mundial de preus, especialment en carns és una necessitat evident per a la Unió europea, que fins ara ho ha deixat en mans dels Estats Units, per laes dificultats d'actuar en marcats liberalitzats. La política pràcticament autàrquica marcada per la UE ha fet abandonar els hàbits i les estructures especulatives (sitges, mercats de futurs...) en els mercats internacionals”..........
La bombolla especulativa arriba al seu màxim al Juliol /Agost de 2007
En els darrers mesos hi ha hagut un clar fenomen d’acaparament de matèries primeres i especialment de cereals que ha produït un dramàtic encariment de cost dels pinsos de prop d’un 26%; (segurament la mitjana d’any a any serà menor). Es freqüent que s’acusi d’aquesta alça a la nova demanda generada en la transformació dels cereals en agrocarburants, quan en realitat enguany les transformadores han limitat la seva activitat degut precisament a l’alça de preus. Les causes són molt més profundes i diverses. En efecte, l’impacte més important en la pujada de preus és simplement deguda al ja previst augment continu de la demanda de cereals i oleaginoses per part dels països en vies de desenvolupament, exercint el dret a una alimentació suficient.
L’augment del preu dels nòlits és un clar índex del creixement de la demanda.
Que s’ha vist en la incapacitat de disposar de transport marítim suficient per tal de respondre adequadament a la demanda, fent disparar els preus dels nòlits (transport marítim), que s’ha multiplicat en un 450% des del any 2.000 fins ara!. En el mercat americà el preu en dòlars s’ha duplicat. L’efecte en el mercat europeu ha estat menor degut a la fortalesa del Euro, que ha demostrat l’eficàcia de la política monetària europea en el context internacional i que permet contenir l’inflació. Es parla d’acaparament i especulació, que evidentment existeix, però son valors inclosos en el lliure mercat. És cert que el mercat mundial està dominat per poques multinacionals (Cargill i Continental dominen el 75% del mercat), però també es cert que tothom te dret a disposar d’estocs o arriscar i invertir en els mercats de futur, que precisament es varen constituir ja fa 120 anys per evitar l’especulació a curt termini, tot apostant en les previsions d’evolució dels preus agraris. Actualment hi ha una colla de petits i mitjans inversors que hi estan acudint, escaldats per inversions errònies en el mercat de préstecs immobiliaris, i que han fet pujar encara més els preus.
Recordant la” Llei de King”.
La rigidesa de la producció agrària fa que, increments relativament moderats de la demanda, solen provocar augment de preus més que proporcionals. És l’anomenada “Llei de King”, que a la inversa també, en el que increments relativament moderats de la producció, solen provocar descensos de preus també molt més que proporcionals. A Les Terres de Lleida, es coneix perfectament aquest fenomen pel cas de la fruita, i és per això que el sector disposa d’una capacitat de magatzematge frigorífic molt important que permet anar espaiant les trameses al mercat, tot allargant el període de comercialització, a la espera de millors preus. Pel que fa als cereals, no és la primera vegada que hi ha hagut un creixement tan espectacular i es que el sector treballa gairebé “just in time”, adquirint al mercat allò que precisava pel consum immediat. La realitat és que a Catalunya la capacitat el volum de magatzematge en sitges, es troba a sota mínims, sense disposar de marges de seguretat. En el moment en que els preus tendeixen a l’alça, la reacció lògica del venedor, que en part són agricultors i cooperatives, és la de retenir el producte provocant el desabastiment del mercat. Han calgut accelerar les importacions per tal d’evitar l’escalada desorbitant, d’uns preus que es mantindran a un nivell alt, a la espera de la nova collita, que es preveu abundant en la mesura que s’han incorporat noves terres al conreu. Els cereals es consoliden com oportunitat del Segarra-Garrigues Aquesta problemàtica justifica també la transformació de 70.000 ha del Segarra –Garrigues. Cal recordar que : les importacions de Catalunya representen l’equivalent una superfície de cereals en reg d’unes 250.000 ha, de les que no disposem. Fins ara, s’utilitzaven en moment de crisi els estocs resultants de les intervencions de cereals de la Unió Europea, que en aquests moments son gairebé inexistents. Ara ,ningú se’n recorda de l’extraordinària alça internacional de preus, de principis dels anys setanta, que van obligar a fer importacions subvencionades de xoc, que lògicament van anar a parar a les mans de quatre espavilats “afectos al régimen”.
Quin és el futur?
El model intensiu de la ramaderia catalana no està en perill: finalment, a preus constants, els preus dels cereals estan a nivells similars de mitjans dels anys noranta. El problema greu és que el preu de la carn que no ha seguit la mateixa evolució. El sector ramader ha fet una gran aportació per lluitar contra la inflació al subministrar carn a preus competitius. Ara, amb la baixada de producció els preus haurien d’assumir l’augment de costos i la distribució hauria d’evitar que els preus pugessin. A més, és urgent prendre les mesures adequades, ja que la volatilitat del mercat de cereals ha crescut i queden poques alternatives per fer-hi front, ja que les existències són mínimes del 28/30% de marge de seguretat de que es disposava a nivell mundial l’any 2.000 (estocs/consum) s’ha passat ara només al 14%. Els mercats de futur preveuen una consolidació de preus pels dos propers anys. Cal doncs només esperar que la collita sigui bona, que s’augmenti urgentment la capacitat d’estocs prop del consum i si a sobre es te vocació es pot actuar contractant mercats de futur, però això ja és un altre negoci.
Jordi Peix

Imprimir article