dimecres, 17 d’octubre de 2007

Els agricultors i ramaders no tenen capacitat en incidir en els preus

El problema greu de fons d’agricultors i ramaders, penso, és la seva incapacitat d’influència en la fixació del preu dels seus productes.
Com s’ha dit, l’oferta/demanda de físics, o sigui de bens tangibles com carn i cereals, és molt rígida. Té una capacitat de reacció molt lenta davant el comportament dels mercats. I aquesta lentitud contrasta amb la rapidesa dels mercats de capitals que són, finalment, qui marquen els preus mundials.
És molt clar i evident que la creixent demanda de països com Xina i la Índia ha desestabilitzat el mercat mundial de cereals i de nòlits. I aquesta desestabilització és idònia per generar grans possibilitats de negoci als capitals especulatius. I aleshores es produeix l’entrada massiva de diner al mercat. Aquest diner és llest, es mou ràpid i disposa de molta informació. És diner que “compra en el rumor i ven a la notícia”. S’avança als fets i ajuda a accentuar i anticipar els moviments del mercat. En aquests moments ja han recollit els beneficis que podia generar la sequera a Austràlia i Argentina.
I paral·lelament, tenim al ramader que bàsicament treballa. Ven al mercat el producte que li arriba, no pot regular el flux de la seva producció, no pot emmagatzemar, no pot oferir una quantitat diferent de la que produeix. La reacció del ramader sempre arriba tard. Quan pren una decisió, traumàtica i irreversible moltes vegades, aquesta és efectiva quan la situació de mercat aconsella el moviment contrari.
Hi ha indicadors objectius en els mercats de futurs molt interessants per interpretar determinats comportaments. Per exemple, el interès obert. Aquest índex quantifica la quantitat de contractes no “casats” a final de cada sessió. És un indicador per mesurar la volatilitat dels mercats. En els darrers dos anys, el interès obert en el mercat dels cereals s’ha triplicat i es manté de manera permanent en aquests nivells. A més interès obert, més possibilitats de canvis de preus hi ha. Un gran interès obert assegura possibilitats de benefici als fons especulatius.
Un altre factor que està essent decisiu darrerament és la divisa. Un dòlar feble sumat a una situació de dèficit de cereals en molts països del món fa que els EEUU estigui aconseguint unes xifres d’exportació rècord. Cada setmana l’USDA publica aquesta xifra i va enfortint la posició llarga dels especuladors. És un fre a la baixada de preus.
En definitiva, penso que la mala situació econòmica en que es troba el ramader, és una situació que es corregirà amb el temps. El problema per ell és saber si té capacitat suficient per aguantar tot aquest temps. Els fets corren més que les normatives i és molt difícil contrarestar els moviments de l’especulació gegant. Caldria afavorir l’estabilitat del mercat adequant oferta i demanda amb perspectiva futura. Fàcil de dir, possible de fer? Algú pot assimilar la informació necessària per preveure desequilibris futurs a nivell mundial? Amb tant negoci al darrera, interessarà aquesta estabilitat? La globalització deu ser això, oi? On és el merescut protagonisme del ramader? I de l’agricultor? Quines alternatives hi ha? si és que interessa crear-les.

Moltes preguntes.....sense resposta.
Pere Baucells Guiteres

Imprimir article