dimecres, 31 d’octubre de 2007

El primer llibre d’agricultura escrit en català

1.- L’aventura comença amb Mossèn Norbert Font i Sagué.
En la seva Història de les Ciències Naturals a Catalunya. Barcelona 1908, va recollir la descripció que el 1892 va realitzar Alfred Morel-Fatio, especialista en llengües romàniques (citat per en J. Coromines) en l'excel·lent fitxa descriptiva del seu "Catalogue des Manuscrits Espagnols et des Manuscrits Portugais de la Biblioteca de França, Paris Imprimerie Nationale (nº 93- nº 80881).
2.- Segueix amb una consulta personal a la "Bibliotèque National de France"Alfred Morel-Fatio diu que l'origen del fons és molt divers, prové de la Biblioteca Real creada per Charles IX a Fontainebleau, després a Blois . Aclareix que la majoria dels llibres son procedents dels fons d'Alfons I (1435-1458) i Ferran I (1458-1494) que eren grans bibliòfils, portats pel Duc D'Orleans i de la Biblioteca de Nàpols d'on sembla procedent el llibre d'agricultura. En el mateix catàleg hi recull manuscrits de zootècnia (Manel Diez), de Ramon Llull, d’Ausias March, i fins i tot el famós Atlas Català d’en Cresques,). La Bibliotèque Nationale de France és un edifici que imposa respecte per la seva noblesa i senectud.
3.- Consulta del manuscrit: no va ser fàcil trobar-loVa caldre una sol·licitud com a científic de la ICEA. La classificació des del SXIX havia canviat, i va costar retrobar-la tot examinant les fitxes de Morel-Fatio, i ara està identificat com: esp-291. Però finalment el vaig poguer tenir amb aquestes mans pecadores. Van caldre dos llargues jornades de lectura, per transcriure un resum dels continguts, ja que la grafía al començament era costosa d’entendre. Està escrit en català culte, l'article neutre "lo" és molt utilitzat, no hi ha accents, en el tercer llibre algun, d'escàs. Sembla que no hi hagi valencianismes, però es descriuen moltes plantes del sud i es parla de "dacça e panis" i cita una mesura de terra en "cafiços". Lògicament seguint les costums del temps podria haver estat escrit, per un monjo (ajudat per d'altres) que ha viatjat molt.
El manuscrit s'inicia com DE RE RUSTICA ( tots els tractats d’agricultura eren titulats com el de Palladi) i està compost per 130 fulls de 210 x 142 mm. Està molt ben conservat i relligat amb cobertes vermelles amb les armes reals de França (tres flors de Lis) . Hi ha diversos fulls en blanc tan al començament com a la fi, on hi ha segells vermells de la "Bibliothecae Regie". Les planes estan requadrades per un llapis que permet centrar el text.
En el primer llibre s'hi troben moltes apreciacions personals i descriu diverses fonts.
Fol2º. La quinta doctrina dempeltar me fou mostrada en barberia...
Fol4ª. En altra manera ho ensenya Ricart philosof (fer peres lexetives)... mostra Ricart en lo seu llibre de les plantes,.... lo dit Riquart..
Fol 7ª e sapies que los grechs me mostraren una maravella quan jo era en la Ciutat d'Atenes (per lluitar contra els danys als melons)
Fol 24ª La segona manera del mel roasat colat es aquesta, segons le fan les dones a Barcelona, qui saben mes que en part del mon.... a la usança de Catalunya qui es lo millor mel rosat ques faça al mon.
Fol 29ª Es posa Trenxencius filosof
El segon llibre l'assigna a Palladi "sobre Agricultura Paladí", encara que no n'és una traducció. Vol dir a la manera de Palladi. El relaciona amb la primera part.
.....En Catalunya ne ha de bones (pomes del paradís) a Girona.
.....Encara n'he vist yo moltes (pomes de Llombardia) en Mallorqua, qui, crech, sien de aquesta semença.
.....E yo esent en Calabria, viu en hun jardi presechs en ultra mesura (plantar presseguers)
.....E aço me fou mostrat en Tudela de Navarra (per préssecs sens pinyol)
....Essent yo huna volta en Esclavonia en la ciutat de Ragossa (Ragusa) me fonch donada una erba, qui la sua sabor me parege menjar pebre (pipenya)
El tercer llibre cita la seva font Dix Antolio ( anatolius) i Demicrates (Democrates)
3.- Recerca de l’autor.
Cal considerar que els manuscrits científics eren sempre una recopilació del saber que s'anava engruxint al llarg del temps. Durant un colla de temps vaig anar buscant citacions, mitjançant la recerca de citacions i altres fonts bibliogràfics. Diversos historiadors el citaven i finalment en la web de la Universitat de Berkeley, en vaig trobar un extens recull de citacions:
http://sunsite.berkeley.edu/PhiloBiblon/BITECA/1271.html BITECA
4.- Conclusió: en realitat és una obra que inclou la traducció de dos textos àrabs del Segle XI.Es troba documentat per l’historiadora CARABAZA BRAVO (Julia Mª), especialista en textos àrabs, en "Una versión catalana de un tratado agrícola andalusí", Ciencias de la Naturaleza en al-Andalus.Textos y Estudios. III, editados por Expiración García Sánchez, CSIC, Granada, 1994, p. 169-192.
Desprès d'una llarga introducció dels mètodes agràris, inclou la traducció de “El Tractat d’Agricultura” de Ibn.Wafid” metge i agrònom de Toledo (fol 62-111), i per cloure recull el text de “La remembrança de les viandes”, Kitab al-Aghdhia o Tractat dels Aliments d’Avenzoar ; mestre d’Averroes (fol 111-130). Aquestes traduccions varen ser ordenades per Pere IV el cerimoniós (1336 -1384) i segurament es va utilitzar el text àrab i també castellà traduït anteriorment per l’escola de Toledo d’Alfons X el Savi. La traducció en català segons aquesta historiadora és més complerta que la de que es disposa en castellà, incorpora elements i textos andalusins i en millora la traducció del àrab. El tractat d’Agricultura d’ Ibn Wafid va inspirar també el Tractat d’Agricultura (1513) d’Alfonso Herrera “Agricultura General”, encarregat pel Cardenal Cisneros. Es necessari destacar les aportacions personals del autor al inici del llibre i al llarg de tot el text, que li donen una força d’autenticitat.

Nota final:
Es pot considerar que el primer llibre d’agricultura escrit en català, és una recopilació de la ciència disponible fins el moment incloent la transcripció de dos textos àrabs. Fra Miquel Agustí cita aquest text de forma indirecta com una de les seves fonts, encara que l’atribueix a Antolio. Si algú vol consultar el títol de cada apartat els tinc a la seva disposició. Com exemple es parla de la ruca (roquette, o rúcula), que ja era citada per Ibn Wafid, i més tard també per Alfonso Herrera o Fra Miquel Agustí. S'ha proposat, sense èxit que la Biblioteca Virtual Cervantes/ Joan LluisVives (sense resposta) el disposi en pdf per la seva consulta virtual.

Imprimir article