Seguint les petjades de Fra Miquel Agustí al Rosselló

Seguint les petjades de Fra Miquel Agustí al Rosselló

1- A on buscar les petjades?
Fra Miquel Agusti Prior del Temple de la fidelíssima Vila de Perpinyà, de la Religió del Hospital de Sant Joan de Hierusalem: natural de la Vila de Banyoles Bisbat de Girona. DIRIGIT AL MOLT ILLVSTRE SENYOR FRA DON Onofre de Copons Balliu de Mallorca, y Comanador de la Comanda de Granyena, y de la Comanda Magistral del Masdeu
Miquel Agustí fa escriure el LLIBRE DELS SECRETS DE AGRICVLTVRA CASA RVSTICA Y PASTORIL. RECOPILAT DE DIVERSOS AUTORS, Antics y moderns, de llenques Llatina, Italiana, y Francesa, en nostra vulgar llengua Catalana,

A Perpinyà de on era prior, a Masdéu, (convent rural) o als Arxius ja sigui al Departamental de Perpinyà que conserven un important fons documental del Ordre del Temple, constituït per un cartulari “El llibre de la Creu”o l’Arxiu del Gran Priorat a Barcelona conservat en l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Els Hospitalers de l’Ordre de Sant Joan de Jerusalem (anomenada mes tard ordre de Malta) varen rebre les possessions dels templaris, a la seva dissolució. El 1793 a França varen passar a possessió del Estat. Aquest apartat és extret de Joan Fuguet Sans: “L’arquitectura dels templers a Catalunya”. La casa de Perpinyà va compartir amb la del Masdéu la capitalitat del Temple rossellonès en tot allò que concernia les relacions polítiques i comercials. Al Rosselló, el Temple tenia dues comandes la del Masdéu i la de Perpinyà amb moltes possessions, tant agrícoles com urbanes i drets sobre forns, i molins. Incloïa diverses sots-comandes per gestionar millor el territori: Masdéu que s’incorporà directament a Perpinyà, Mas Garriga, d’Orla, Palau de Vidre (Palau i Cotlliure), Sant Hipòlit (prop de Salses), Centernac, Cobós. El Temple va realitzar en tot el Rosselló, moltes accions de millora, en els molins, assecament d’estanys, roturació de conreus i millora de muntanyes. Com moltes ordre religioses disposaven de diversos ramats d’ovelles (4000 ovelles a Comalada), bous i eugues i els drets corresponents sobre pastures.

2-. Masdéu ( Mansus dei); municipi de Tullars (Trouillars)
Per anar- hi: Al entrar al Rosselló des de Barcelona agafar la E- 15 fins sortida Tuir (Thuir) i al cap de poc d’agafar la carretera de Tuir (Thuir) – és la carretera que va directe a Prada de Conflent ( Prades) a l’esquerra hi ha una granja i una taca de verd amb les restes del Masdéu. La casa del Masdéu fou bombardejada a finals de 1945 a finals de la segona guerra mundial i es troba en molt mal estat.

Caseria i antic terme del municipi de Trullars (Rosselló), a l’est del poble, a l’interfluvi de Ricard i de la Cata-rana (avui cantarana). Fou centre de la important comanda del Masdéu dels templers, pertanyent inicialment a la jurisdicció de Vilamulaca, fou donat als templers el 1132; el 1138 ja hi havia una preceptoria, que aviat fou transformada en comanda. El primer comanador es Arnau de Sant Cebrià (1149). Augmentà ràpidament de béns, i adquirí els forns de Perpinyà, on fundà un priorat dependent.
El 1307 tots els templers del Rosselló són tancats a Masdéu per tal d’iniciar un procés contra l’ordre. El judici no començà fins dos anys més tard i finalment, com tots els templers catalans, els de Masdéu són absolts per l’arquebisbe de Tarragona Guillem de Rocabertí, desprès d’un concili celebrat a Tarragona el novembre de 1312. Quan s’extingí l’ordre (1310) tenia 25 templers, i n’era comanador Ramon Saguàrdia. Tenia la jurisdicció d’ills (Pollestres), Terrats, Santa Coloma, Palau del Vidre i Sant Hipòlit (prop de Salses). Totes les possessions del Temple passaren a l’Ordre dels Hospitalers, i fou unida al gran priorat de Catalunya fins el 1792. El 1390 les seves rendes eren de 3000 lliures. Pel maig de 1793 hi tingué lloc la batalla del Masdéu, el primer enfrontament important de la Guerra Gran, en la qual les forces espanyoles del general Ricardos derrotaren les franceses del general Dagobert.

Frontispici de l’església de Masdéu
Masdéu del Rosselló, és el nom de la comanda, està situat prop de Perpinyà i des de on es dirigia la gestió dels bens que majoritàriament eren agrícoles. La Comanda de Perpinyà tenia moltes possessions agrícoles. Fra Miquel Agusti podria haver estat enterrat a Masdéu, des de on es gestionaven totes les possessions; Perpinyà tenia una funció més política. Caldria esbrinar-ho, ja que l’església conventual està encara més o menys dempeus. La Comanda de Masdéu és un exemple d’explotació agropecuària i rural. Hi havia de tot.. Les comandes estaven habitades per frares que podien ésser cavallers, servents o sacerdots. El comanador era el cap de la comunitat de la comanda, tant en l’ordre administratiu, militar i religiós, i li corresponia l’administració dels drets i les propietats. Una part de les rendes, però, havien d’ésser transferides a Orient. Els béns de les comandes podien ser materials (terres, castells i molins...), i jurídics (drets senyorials i jurisdiccionals sobre diverses poblacions).
Masdéu és un topònim i cognom freqüent a Catalunya al Anoia, Maresme (Tiana) i Rosselló. A Barcelona hi ha una antiga casa de pagès que fou leproseria e integrada actualment a Sant Pau. Per més informació:Antoni Pladevall (Director), Catalunya Romànica, Guies Comarcals, vol. 13, Enciclopèdia Catalana, 1ª edición, 2001, pag. 125

3-. Vila de Perpinyà
Els Templaris es trobaven molt lligats a la Vila de Perpinyà. A Perpinyà va urbanitzar de forma moderna el actual Barri de Sant Mateu i a finals del S XIII ordenar tota l’agricultura del Rosselló. Del Convent de Perpinyà on potser va ser enterrat Fra Miquel Agustí no en queda res. Es trobava en la zona limitada pels actuals carrers Mailly, de l’Angel i de la Campana d’Or. El carrer del temple devia seguir l’actual Campana d’Or. Estava davant del pont del Turó ( actual plaça d’Arago) sobre el riu bassa. El Temple devia estar fortificat, segons explica Desclot en les seves Cròniques. I és per això que sovint va guardar els tresors dels Reis de Mallorca.
Les guerres del segle XVII, entre elles la dels segadors :1639, el van deixar segurament malparat: un gravat de 1641 el situa dins de muralles; les fortificacions de Vauban de 1670 el van situar ja a dins de la Vila on va quedar com un Palau.
Cal recordar que la publicació del “El llibre dels secrets de l’agricultura” (el 1617) a Barcelona i la seva mort el 1630, precedeix la decadència dels Hospitalers al Rosselló paral·lela a la de tota la Catalunya Nord amb la seva integració a França.

4.- L’església de Santa Maria dels Àngels.

Avui està desafectada i podria ser un bon lloc per fer-ne un museu dedicat a Fra Miquel Agustí. Era propietat dels templers i sembla ser que va ser donada a l’Ordre dels Franciscans. Està situada al barri de Sant Mateu en el Carrer del Mariscal Foch (abans via Novella) que urbanitzaren els templers.

Aquí es podria acabar el passeig templer i hospitaler de Perpinyà amb el desig que l’església de Santa Maria dels Àngels sigui definitivament un lloc de retrobada de l’agricultura i Fra miquel Agustí un dels seus impulsors.

Comentaris