Cinc opinions sobre el canvi climàtic

La primera opinió, desvetlla el final del problema.

Vingueren grans terratrèmols
i inundacions, i en lo curt espai
d’una nit l’Atlàntida s’enfonsà
dins la terra entreoberta.

Mossèn Cinto Verdaguer

Foto: Inundacions a Salou


CC (I): una verdad incómoda EL ÚLTIMO INFORME DEL Grupo Intergubernamental del Cambio Climático de la ONU demuestra que la película de Al Gore está llena de falsedades
Leo con estupor que el Gobierno acaba de contratar a Michael Moore como asesor en temas de terrorismo y se ha comprometido a hacer llegar a todos los colegios españoles su película Fahrenheit 9/ 11.¿O era Al Gore para temas de cambio climático (CC)? Bien, Moore, Gore, para el caso es lo mismo: ambos se dedican a hacer cinematografía propagandística con una preocupante falta de respeto por la verdad. En el caso del ex vicepresidente, su lucrativa cruzada político-climática le ha llevado a protagonizar Una verdad incómoda,una película bien hecha, dramática y a veces estremecedora, pero con un pequeño inconveniente: está plagada de mentiras incómodas. Empecemos por la afirmación de que un 100% de los científicos están de acuerdo con sus postulados. Es verdad que hay casi unanimidad en que la Tierra se ha calentado (menos de un grado, eso sí) durante el último siglo. Desafortunadamente para la credibilidad de Gore, la unanimidad se acaba aquí. Y si no, comparemos las afirmaciones de la película, no con un estudio pagado por Exxon, sino con el último informe del Grupo Intergubernamental del Cambio Climático (IPCC) de la ONU, documento que analizaré con más detalle en el próximo artículo y que probablemente está sesgado a favor de posiciones ecologistas pero que, incluso así, demuestra que la película está llena de falsedades.
Gore muestra imágenes de un océano Ártico sin hielo y de una Groenlandia y una Antártida descongelándose, cosa que, asegura, causará una subida del nivel del mar de siete metros. Es cierto que la masa de hielo del Ártico se ha reducido durante el último siglo (un proceso que, dicho sea de paso, empezó a principios del XIX, mucho antes de las emisiones de CO industriales), 2 pero es falso que lo mismo esté pasando en la Antártida: el IPCC dice que las temperaturas allí no sólo no han subido sino que han bajado (página 9) y se espera que su masa de hielo aumente durante el próximo siglo (página 13). La película muestra imágenes de una pequeña zona antártica cuyo hielo ha caído al mar, zona excepcional en un continente que se está enfriando. Lo de los siete metros también es una exageración: la descongelación del Ártico tendrá consecuencias menores sobre el nivel del mar porque su hielo ya está flotando en el agua. Y como, según dice el IPCC, la Antártida no se va a derretir sino más bien al contrario, el aumento del nivel del mar no puede ser muy grande. Las previsiones del IPCC confirman esa lógica y auguran que el nivel subirá no los siete que dice Gore sino entre 0,18 y 0,59 metros (IPCC, página 11). Las terroríficas imágenes de Nueva York inundándose lentamente y de Holanda, Shanghai o Bangladesh desapareciendo y provocando cientos de millones de desplazados forzosos son pues, según el propio IPCC, una fantasía cinematográfica concebida para hacer cundir el pánico. Gore sugiere que el deshielo de Groenlandia hará que se detenga la corriente del Atlántico que trae agua caliente de los mares del Sur y provocará una nueva glaciación en Europa. Los científicos del IPCC están 90% seguros de que eso no pasará (página 12). Tras mostrar imágenes de la ola de calor que sufrió Europa en el 2003, Gore asegura que el calentamiento global causará millones de muertos. El IPCC dice (página 9) que los altibajos climáticos locales como los que sufrió Europa en el 2003 no se pueden relacionar con el aumento de CO . Es más, 2 para ser intelectualmente honesto, a la cantidad de gente que se morirá por culpa del calor Gore debería restar la que dejará de morir de enfermedades relacionas con el frío (hipotermias, gripes, enfermedades respiratorias y cardiovasculares relacionadas con las bajas temperaturas, etcétera). La película no explica que durante ese mismo 2003 catastrófico en que murieron 34.000 europeos por la ola de calor, también murieron 100.000 europeos de frío.
Aventurándose en el terreno del género cómico, Gore afirma (sin que se le escape la risa) que la gripe aviar, la tuberculosis, la SARS e incluso la guerra de Darfur están causadas por el calentamiento global. Lógicamente, ninguna de esas aserciones aparece en el IPCC. También enseña un gráfico en el que los costes de las compañías de seguros para hacer frente a los huracanes se han disparado. El IPCC tampoco habla de eso porque todo el mundo sabe que los pagos del seguro aumentan cuando sube el precio de las casas y cuando hay más gente que vive en primera línea de mar en zona de huracanes.
Finalmente, el no va más de la hipocresía (si dejamos de lado el hecho de que Gore viaje en avión privado) es la imagen de una Nueva Orleans devastada por el Katrina y un Gore con lágrimas explicando que la causa del aumento de la intensidad y la frecuencia de los ciclones tropicales es del calentamiento global. El IPCC (página 6) dice que los datos no permiten ver tendencias a largo plazo en la intensidad o frecuencia de los huracanes o tifones ni permiten relacionarlas con las emisiones de CO . Es más, al tomar tierra, 2 el Katrina era un huracán menor de fuerza 3-4 en una escala de 5. La razón por la que fue devastador no fue su inusual potencia, sino el hecho de que reventó unos diques de contención deteriorados por el tiempo. La ironía es que hacía años que los científicos estaban avisando al Gobierno de que cualquier huracán que pasara por encima de los viejos diques podría romperlos y causar una catástrofe. Digo que es una ironía porque ¿adivinan quién era el vicepresidente del Gobierno que decidió ignorar esos consejos y no reparar los diques? La respuesta, señor Gore, sí es una verdad incómoda.
XAVIER SALA I MARTÍN, Fundació Umbele, Columbia University y UPF. www. umbele. org


El reescalfament vist a llarg termini per un géoleg

Deixant de banda que parlar de canvi climàtic és absurd -el clima no ha parat mai de canviar- el que volen dir quan parlen d'això és "l'escalfament global produït pels gasos emesos per les activitats antròpiques". Que hi l'atmosfera s'escalfa des de començaments del segle XX és una evidència; que la concentració del CO2 puja també; però que la primera part sigui consequència de la segona, i per tant, antròpica, està molt lluny d'èsser demostrat. Tanmateix, ha esdevingut un dogma i, com dius, està mal vist posar-lo en dubte. I per més que alguns cridem Eppur si muove!, costarà segles reconèixer la falsetat d'un plantejament gens desinteressat per part d'alguns, per molts avals científics que puguin presentar. Des del meu modest punt de vista, estic convençut que el nou ídol té els peus de fang. Com a mínim jo hi veig tres punts febles:

1. No es contemplen causes externes al planeta, com ara les variacions de l'activitat solar. Busqueu a la xarxa l'article "Environmental Effects of Increased Atmospheric Carbon Dioxide" de Robinson i altres (1998): hi ha una gràfica on la correlació entre anomalia tèrmica i longitud del cicle magnètic solar des de 1750 és evident.
2. És cert que en el passat (quaternari) temperatures i CO2 han evolucionat cíclica i paral·lelament: a grans augments de temperatura corresponíen petits augments de concentració. Però ara la situació és exactament la contrària: a petites variacions de temperatura corresponen grans variacions de CO2. Saps quan hauria pujat la temperatura si s'hagués de complir la llei de l'equilibri quaternari? Ja t'ho diré jo: 15 graus!

3. He vist molts treballs dedicats a analitzar l'augment tèrmic dels darrers 15 o 20 anys. Doncs bé: a aquest augment, des que tenim registres de temperatures, s'hi pot ajustar una recta de regressió, però no es fa a velocitat constant, sinò que segueix uns cicles de 80 anys (els mateixos que es poden identificar als registres de nivell del mar): s'acceleren i desacceleren. Per tant: si volem calcular la velocitat mitjana no podem estudiar sèries de perìode inferior als 80 anys. Actualment estem en una fase accelerada, i això és el que estudien alguns amb pretensions alarmistes.En fi. Els polítics potser no s'ho creuen, però en tot cas ho fan veure, perquè destinen diners -si més no- a estudiar-ho i a fer plans d'adaptació. Ben mirat, no tenen altre remei, perquè és aquest un dels assumptes que preocupen el ciutadà, estovat per les campanyes d'informació i potser per la mala consciència de viure per sobre de les possibilitats. El que no hi creu, interessadament, és \lar, és el sector productiu. Ho veus? al capdavall es tracta d'un assumpte de fe.
ENRIC ARAGONES VALLS .. és geoleg.

Cal administrar la incertesa.

Molt d’acord, en general. El cert és que, en l’estat actual de la ciència, no podem sinó limitar-nos a administrar la incertesa. Si donem per bones unes conclusions que, per ara, no surten del terreny de la hipòtesi, estem vulnerant totes les regles de la recerca científica. En definitiva, sacralitzem uns punts de vista que només són això, punts de vista.
Jo no m’apunto al negacionisme. Crec que existeixen evidències que s’està produint un canvi en la climatologia terrestre, i que cal actuar per minimitzar-ne els efectes, però no goso treure unes conclusions contundents. Entre d’altres raons, perquè ens manquen dades. L’IPCC ha exposat uns resultats extrets d’un conjunt de 19 models matemàtics diferents, que han estat formats a partir del tractament d’un determinat repertori de variables. Això pot estar més o menys bé, però, en tot cas, em sembla insuficient. Entre d’altres motius, perquè no s’han pres en consideració absolutament totes les variables possibles. És clar que aquest és un exercici extraordinàriament difícil, però si volem assolir un cert grau de precisió, resulta imprescindible. Ara com ara, dubto que es pugui fer.
D’altra banda, tampoc no comptem amb la perspectiva temporal suficient com per afirmar amb rotunditat que existeix una relació causa – efecte entre les variacions tèrmiques i les emissions de CO2. Un experiment recent, que no sé quina fiabilitat pot tenir, ha “demostrat” que el factor principal de l’escalfament no és altre que els raigs còsmics que irradien l’atmosfera terrestre. També ho poso en quarantena, però no deixa de ser un element que convindria considerar a l’hora de fer l’anàlisi.
Podria seguir amb moltes altres consideracions, però crec que la nostra perspectiva anirà variant a mesura que avancem en la recerca. Per tant, em sembla aventurat avançar hipòtesis que, probablement, mai no arribin a esdevenir tesis.
Josep Santamaria: és llicenciat en dret.

Caiguda del preu cotitzat en borsa per tona de CO2

El millor índex de l’activitat inspectora de les Administracions és el mercat de transferències del dret a emetre diòxid de carboni. Com més pressió, més interés en complir les normes, subcrites en el Protocol de Kyoto. Els preus de les transferències de tones de CO2, paral·lelament a les repetides denuncies d'Al Gores i del IPCC s’han estimbat. Una de les causes és que les grans indústries ja varen comprar els seus drets corresponents.

Això ha fet que els que no han complert els deures han aprofitat els baixos preus actuals. No obstant al augment de volum negociatg el mercat sembla no reaccionar degut a que les administracions són lentes en el moment de sancionar les seves indústries en perill, diuen, de deslocalització.


Frederic: és el responsable del Blog

Comentaris