dimecres, 14 de febrer de 2007

Allò més real del canvi climàtic és la incertesa



“No hi ha res que sigui gratuït, tot ho tenim en préstec”. (Wislawa Szymborska. Premi Nobel)

Al Gore s’ha engreixat
I això és un signe profètic, perquè allò més real del canvi climàtic és la incertesa. I això ho saben els científics de la meteorologia, que es desprestigien constantment, si no són humils en els programes de televisió. En l’evolució de les plagues i malalties el problema és similar. Tenim un antecedent recent: els científics de l’Organització Mundial de la Salut amb seu a Ginebra van llençar de forma provocativa unes previsions catastròfiques e immediates en relació a la grip aviar que desprès no s’han complert I que una bona gestió la desmentit. El recent cas de grip aviar del Regne Unit queda clar que és resultat d’una mala gestió i control del transport amb a partir del focus inicial hongarès.

Allò important és la gestió, no el sensacionalisme fàcil.
Es parlava de la dispersió per les aus salvatges, els ecologistes i la realitat han demostrat que els vehicles són el medi preferit per la dispersió de les malalties. La lliçó més important, una vegada més, és que la bona gestió pot resoldre el problema. Va ser un frau mediàtic, però els pressupostos de la OMS van créixer, i molts governs van caure en la trampa: els pobres no. El GIEC o IPCC (Intergovernmental Panel on Climate Change) també amb seu a Ginebra han utilitzat el mateix camí, els del sensacionalisme fàcil. És la moda dels governs o medis de comunicació sense escrúpols. Per vendre cal alarmar la població, amb catàstrofes o amb armes de destrucció massives ja que allò més preuat per la població, és la pau i la seguretat. És molt greu que Al Gore atribueixi els morts de New Orleans, al Katrina i no a la manca d’inversions per refer els dics de protecció contra les inundacions. Ens ha mentit i així es disculpa de la seva també mala gestió.

La complexa realitat del problema
Es cert que el planeta terra demostra uns canvis dels cicles naturals claríssims que no es poden negar. Ara es traca de determinar si és un fenomen estrany o un fenomen que no només creix sinó que a més s’amplia. I això seria greu, ja que el remei seria un altre. Hem utilitzat els arguments de Serge Galam del CNRS francès
1.- Ara es tracta de realitzar un bon diagnòstic, ja que d’axiò depèn el nostre futur. L’escalfament és degut al nostre sistema de viure o és un dels canvis que la terra ja ha viscut i que ha portat a la desaparició de milers d’espècies i això sense cap intervenció del home?
2.- Ell Grup intergubernamental d’experts sobre l’evolució del clima comandat per la ONU, que s’ha reunit a la seu de la UNESCO de Paris ha canonitzat la tesi de la nostra responsabilitat. Aquest diagnòstic pot ser erroni e independent del CO2 i llavors la recerca ha d’anar vers un altre sentit per tal de viure independentment del canvi climàtic
3.- Relacionar el CO2 i l’escalfament no te cap base científica de moment són només efectes paral·lels. Cal tenir en compte que històricament ja hi ha hagut escalfament, com fins ara i el home en prou feines cuinava amb llenya.
4.- Els models climàtics, fins ara són incomplerts defectuosos i sovint erronis. La meteorologia no és encara una ciència exacta Una veritat parcial ara es transforma en una veritat absoluta.. I si s’insisteix en les causes humanes, és que les dades científiques no són suficients.. I ningú es recorda del forat de la capa d'ozó.
5.- Quan Galileu deia que la terra era rodona, tots els científics estaven en contra, però ell tenia la prova. Ara els científics estan a favor, però la prova no hi és.
6.- En tot cas la pol·lució existeix i aquest és un altre problema. És bo lluitar contra la pol·lució i per això tothom hi està més o menys d’acord. Jo, per si de cas ja he reduït el consum d’aigua, de gas i d’electricitat i de moment la factura ha baixat i he estalviat diners.
7.- Ara només cal mirar allò que fan els governs per veure si s’ho creuen o no. I de moment no s’ho creuen massa: només cal seguir els valors de borsa de CO2, que es va iniciar amb els acords de Kyoto i que han baixat.
8.- La causa natural exterior, no lligada al CO2 és angoixant. Com sempre hi ha profetes que anuncien la fi del món. Abans es feien sacrificis d’animals, potser ara hi hem de tornar. Hem de fer sacrificis, no humans es clar i menys mal, però sacrificis, i tothom s’hi apunta des de Al Gore, fins als savis de cantonada.
9.-Finalment molts polítics aprofiten l’avinentesa del esperit mil·lenarista per aguantar el poder i exigir sacrificis a la població. Quan els politics i els científics van d’acord ja tinc por, la inquisició està a punt d’arribar.

Lluitar contra pol·lució no només és una realitat, sinó que ha de ser una actitud permanent.
Però per això cal millorar la gestió. Es cert que és un problema individual, com conclou Al Gore, però sobretot col·lectiu, de tota la societat. És necessari no només canviar el model de viure, sinó el model territorial. Només cal retornar als "usos i costums de bon pagès" que deien abans. o a les "bones pràctiques" que diuen ara. Una vegada més és un problema de gestió dels elements col·lectius; tant dels trens de rodalies com dels transports internacionals, tant del enllumenat públic com de l’aprofitament i recerca de noves fonts d’energia, dels regadius, perquè no, però també del malbaratament dels freàtics en les grans ciutats.

Finalment no podem oblidar que el reescalfament climàtic pot ser no tingui res a veure amb el CO2, que sigui un fenomen natural. Llavors hem de córrer i potser hem de començar a fer hivernacles extraterrestres per tal de sobreviure. Per cert que d’això ja s’han fet varies pel·lícules. El problema és que no se si dir-ho, perquè em poden acusar de reaccionari; està de moda de titllar així als que no estan d’acord amb les versions “oficials”
Jordi Peix

Imprimir article