divendres, 15 de desembre de 2006

Valor econòmic del dret de regar: Anàlisi d’un cas concret: la Conca Alta del Guadiana




Valor de la terra, però valor també per tot un territori.
Cal felicitar el canvi de nom del DARP. El nom no fa la cosa, però tendeix a millorar la definició d’un model de treball. Amb la nova denominació se superen els sectors per entrar en una especialització per àmbits: Agricultura, Alimentació i Acció rural. Lo mateix ha succeït en els sectors han desaparegut (Indústria, Comerç i Turisme) per passar a objectius: Innovació, Universitats i Empresa.

La transformació en regadiu ja no és una qüestió només d’agricultura sinó també del àmbit d’Acció Rural. Les infrastructures de reg suposen una acció amb una incidència territorial molt clara. El darrer fulletó de Regsega sobre el sistema Segarra-Garrigues manifesta clarament que:

el Segarra-Garrigues és > aigua + qualitat + economia + vida
Avui precisament (14 de desembre), es publica la noticia de que el sistema Segarra-Garrigues serà el subministrador d’aigua potable a totes els municipis de la zona. En tots els casos doncs si hi ha transferències d’aigua s’haurà de valorar la pèrdua per la terra, però també la pèrdua pel territori. No es pot gestionar allò que no s’ha mesurat prou be.

Anàlisi d’un cas concret: la Conca Alta del Guadiana
A la Conca Alta del Guadiana les extraccions d’aigua són relativament recents, dels anys seixanta. Es van iniciar de forma espontània, per no dir sense autorització, a partir de perforacions aïllades cada vegada més profundes determinades per la seva generalització, provocant l’assecament de zones humides (Els ojos del Guadiana i les Lagunas de Riudera) d’elevat interès ecològic.
En primer lloc es van aplicar mesures agroambientals que per definició són temporals, i difícils de controlar, per acabar finalment en les propostes d’aplicació de mesures de compra directa.

1.- Situació actual: es demana reconèixer il·legalitats i prendre l’aigua al veí.
Asaja de Castilla-La Mancha quiere una «ley de punto final que reconozca todas las captaciones existentes, permitiéndoles el acceso al centro de intercambio de derechos», según indicó ayer su secretario regional, José María Fresneda
Fresneda y el presidente regional de Asaja, Fernando Villena, ofrecieron una rueda de prensa antes de presentar sus ocho alegaciones al borrador del Plan Especial del Alto Guadiana, que dijeron no pueden apoyar porque sólo contempla a la mitad de los 40.000 pozos que hay en los acuíferos 23 y 24, los reconocidos por la Confederación Hidrográfica del Guadiana (CHG).
Fresneda manifestó que Asaja no pretende que «se le reconozcan a cada pozo mil millones de hectómetros cúbicos» y afirmó que el Ministerio de Medio Ambiente no puede mantener la situación ni «aceptar alegremente que hay 20.000 pozos ilegales en el acuífero 23 y 24», más 18.000 en el 19. Preguntó cómo pueden «dormir tranquilamente en el Ministerio» cuando hay «38.000 familias angustiadas, con mucho miedo, acojonadas». Por ello afirmó que para Asaja «es irrenunciable la regularización de todos los pozos».

La COAG manifiesta que modificando la Ley, poniendo en marcha una reasignación de derechos con criterios sociales y con una cantidad razonable de recursos en agua o en dinero, daríamos un gran paso hacia la resolución global de los problemas del acuífero… lo que pasa es que, hay que tener dinero y/o sentar la mano a 200 grandes propietarios y/o decirles a los murcianos que se van a tener que apañar con 60 Hm3 (por decir una cifra) menos del Trasvase (de los más de 500 Hm3 al año que se han estado llevando de media), y eso solo para los regadíos del Alto guadiana, después habría que seguir hablando de lo demás.

Nuestra organización le ha dado muchas vueltas al problema (a los problemas, mejor dicho) de la Cuenca Alta del Guadiana y creemos que no existen una solución fácil. Ni se pueden cerrar todos los pozos (ni sería justo), ni hay agua para legalizarlos todos (ni sería justo). Ni se va a cortar el Trasvase de golpe y van a empezar a venir aquí los 500 Hm3 anuales que se están yendo a Murcia; ni tampoco se pueden seguir aprobando por los siglos de los siglos trasvases para que el Levante potencie sus regadíos; mientras se le niega recursos al Alto Guadiana y se condena a nuestra agricultura al secano

2.- Proposta de la CHG :compra dels drets d’aigua de 100 ha per a 2.007
Davant d’aquesta situació la Confederació Hidrogràfica del Guadiana destinarà el 2.007 per segona vegada, 600.000 € (que correspon a unes 100 ha) a comprar drets d’aigua a agricultors usuaris de la Conca Alta del Guadiana (els famós aqüífer 23 i 24). El seu objectiu és el de cedir aigua a d’altres i recuperar aqüífers sobre-explotats. (No ho acabo d’entendre accepten que estan sobre-explotats per manca de cura en les concessions i volen cedir aigua a d’altres?).

Propostes de preus.

- Sòl d’herbacis 3.000 10.000 / ha (El cultiu usual és el panís i abans gira-sol)
- Sòls amb plantacions 3.000 a 6.000/ha ( vinya, oliveres)

3.- Valoració de la proposta de la Confederació Hidrogràfica del Guadiana:
1.- Sols de baixa qualitat i manca d’aiguaCal recordar que ens trobem en la Manxa “meseta central”, en uns sols calcaris de baixa qualitat, en un freàtic que s’està exhaurint i per tant amb problemes ja no només en anys de sequera sinó de forma permanent per manca de control administratiu.

2.-Un clima fred.La zona està situada en una climatologia fred continental (700m alçada) que no permeten cultius primerencs i al contrari hi ha limitacions per les gelades.

3.- El valor del DPU és de 10/12.000€/ha.
Hi ha drets d’aigua però també de pagament únic de la PAC. El Dret de Pagament Únic se’l queda el propietari. El DPU de reg es situa entre uns 400€ /500€ que capitalitzats al 4% representen uns 10/12.000 euros.

4.- Valor de la terra de regadiu: 13.900€/ha
Les estadístiques dels preus del sòl del MAPA per Castilla la manxa donen a terra campa de regadiu un valor de 13.900€/ha pel 2005.

5.- L’extracció de l’aigua té un cost.Cal recordar que les obres i el cost d’extracció correspon al propietari. (el freàtic es troba entre 70 i 100 metres de profunditat.

En conclusió podem dir que la proposta és molt generosa i supera llargament els preus de mercat. A més el pagament no el fa un altre regant o usuari de l’aigua, sinó la mateixa Administració que no ha solucionat el problema de les extraccions il·legals. Les d’ara i les legalitzades, que foren il·legals el seu dia.

Allò que no es pot acceptar és que les il·legalitats s’arreglin amb una llei “de punto final” que ja denota l’origen ideològic de la proposta i a sobre prenent l’aigua d’uns tercers.

Oi que no cal anar tant lluny per trobar Chinatown?Jordi Peix.

Imprimir article