dimarts, 5 de desembre de 2006

Un dels efectes del lliure mercat de l’aigua: Chinatown

Chinatown és un esplèndida producció de 1974 de Roman Polanski, amb un trio de primera: Jack Nicholson (el detectiu que ho descobreix tot), John Huston (el cacic de l’aigua), el i Faye Dunaway (la guapa filla del cacic i dona d’un bon funcionari d’aigües). És veritat que en primer lloc cal valorar-la com una gran pel·lícula de la sèrie negre, amb actors sensacionals, de primera fila, que recomano, però també per una altra raó: en la pel·lícula, pràcticament no surt Chinatown. El problema central, ja no és el contraban d’alcohol, ni tampoc les armes, ni la droga, ni els robatoris; el nucli de l’acció se centra en la guerra de l’aigua entre pagesos i alguns empresaris poc escrupolosos de la ciutat i evidentment en la corrupció d’algun funcionari de l’administració. La guerra de l’aigua ve a substituir a tots els, ara ja petits, problemes que passaven, i segueixen passant a Chinatown.

En realitat és una reflexió sobre el mal, que penetra a tot arreu i finalment també en el nou mercat de l’aigua. És important recordar que la pel·lícula és antiga, de fa 32 anys!, però el problema és vigent. L’acció se centra a Califòrnia i concretament a la ciutat de Los Angeles (L.A), una ciutat situada prop del desert. Els anuals incendis forestals periurbans que s’emporten de passada les luxoses segones residencies de Holywood, i les fins fa poc restriccions anuals d’aigua potable, marquen un model de ciutat i d’urbanisme que s’apropa molt al del Mediterrani.

Una bona pel·lícula es fa amb sempre amb un bon guionista, i aquest és el cas. Robert Towne, ha estat escriptor, poeta, actor guionista i ara recentment director. És enamorat de la seva terra, va néixer a LA. i coneix be els problemes de la seva societat. Pel seu guió de Chinatown va guanyar un Oscar, i se’l qualifica com el tercer millor guió de la història.

Al Estat de Califòrnia funciona el lliure mercat de l’aigua des de fa molts anys. Chinatown és un avís ja que pot ser també un dels camins en que pot acabar el lliure mercat. En la pel·lícula, hi ha projectes faraònics elaborats per tècnics, empresaris i regidors corromputs, hi ha gran obres d’enginyeria, amb transvasaments, aqüeductes, grans portades d’aigua, amb escenes molt mediàtiques i amb assassinats amb abundància.

Però també hi ha pagesos que no es deixen enganyar i que lluiten defensant la seva terra i la seva aigua, fins i tot a trets si cal. En tot cas es veuen pocs agricultors, ja que la gran majoria ja han venut les seves finques al empresari -cacic poc escrupolós que vol fer realitat un gran projecte de transformació de secans en regadiu.

En el film hi ha frases genials, una de les millors frases diu més o menys així:
“perquè encontres de portar l’aigua a la ciutat, no es fan ciutats allà on hi ha aigua!”.
Esperem que el futur mercat de l’aigua no sigui Chinatown i s’uneixi als escàndol urbanístics que van degotant a tot el llarg del mediterrani.
Jordi Peix
Imprimir article