dilluns, 19 de juny de 2006

ICEA PRADA: Perquè, per un quilo de préssecs es paga deu cèntims al pagès i el consumidor paga més d’un euro?

Aquest és el crit que sovint fa l’agricultor quan veu aquesta diferència de preus. Els sindicats agraris sovint han denunciat aquest fet amb accions properes al mercat. El sentiment és real, quotidià, i a vegades difícil de comprendre. Però potser també representa menysprear a tots aquells que s’hi dediquen, especialment les OPFH, simplificant el problema, i acusant a les forces ocultes del mercat. És per això que cal explicar-ho, entendre els mecanismes de mercat e intentar aportar solucions.

Es cert que els preus de la fruita i l’horta van pujant any darrera any al consum, però amb menys força d’allò que es creuen els consumidors, ja que el consum per càpita baixa inexorablement a favor del sector serveis, dels productes transformats. No s’hi val comparar un ensiam, amb una bossa de quarta gamma que té un esforç afegit d’elaboració. Si als anys seixanta la fruita i l’horta estava a un 18% de les despeses familiars ara està als voltants del 10%. La generació Internet consumeix quatre vegades menys de productes frescos en general, que la generació de la preguerra. En canvi el consum de productes electrònics o de tèxtil, tot ell importat i barat, puja sense parar. És cert que amb el pas del Euro molts productes alimentaris han pujat, el pa, el cafè, tots els que assumeixen més costos de mà d’obra.

Allò que és veritat és que els preus de la fruita, com sempre, son molt volàtils, varien molt segons collites i estacions. No es pot comparar el preu de la fruita d’importació en contra estació que abans no existia, amb el preu normal de productes frescos de temporadat. Sovint es pensa que el consum de fruita i productes d’horta durant tot l’any és un dret, sense pensar que a vegades venen de molt lluny..

La distribució és evident que té un cost.
Es consideren que els marges del comprador en origen se situen entre el 10 i el 20%, el dels majoristes entre un 12 i un 25% i el detall prop del 25%. Cal tenir en compte que hi ha moltes pèrdues, molt rebuig al llarg del camí. Hi ha fruita que cal llençar desprès de triar i separar Potser es malbarata, però un fruita macada no es pot vendre. En molts llocs es prohibeix tocar la fruita. No heu vist mai als supermercats on no hi ha control, que la fruita està plena d’unglades de compradors, que empren la ungla com a penetròmetre per controlar el nivell de maduresa de la fruita? Al dia següent ja es pot llençar.

Transparència de preus
En molts diaris es publiquen els preus de la fruita en origen i en destí, passant per els mercats majoristes. En les revistes especialitzades es publiquen els preus internacionals. Tot operador hi te accés, és difícil parlar de monopolis en la comercialització de la fruita i la horta. Haurien de ser molt locals perquè s’hi pogués establir. Ara ens sorprèn que arribi fruita de Xina, de Sud-àfrica o de Xile, en contra temporada. Però Catalunya exporta clementines a Estats Units o préssecs i nectarines al països del Nord d’Europa. El mercat és cada vegada més transparent degut a la millora de les comunicacions. Cal tenir en compte que només el 17% dels productes comercialitzats per Mercabarna procedeix de Catalunya. aquesta proporció varia segons productes. Això contrasta amb les dades de 1994 quan el 14% de la fruita procedia de Lleida i el 21% d'horta de Barcelona. ( ara és del 7% i el 17% respectivament). El 78% de la pera blanquilla, el 72% del préssec vermell, el 55% de la poma groga i el 46% de la nectarina venen de Catalunya. És el mateix cas de les verdures de proximitat: 77% d'api, 72% d'all tendre, 60% de bròquil, 44% d'enciam llarg i 38% de cogombre i carxofa.
El productes francesos, on el cost de la mà d'obra és més alt, estan guanyant quota de mercat i ja representen el 12% del volum de les vendes de Mercabarna, situant-se en primer lloc en relació les zones d'origen. Altres origens que estan guanyant terreny en els darrers anys són Almeria i València.
Preus de mercat d’origen, preus de mercat de destí.
Primer els costos: cada vegada que es parla d’un preu cal considerar, quin producte es ven i si es ven en palots o encaixat. Tot te un cost i els costos de logística són els més alts, carregar, transportar en camió, descarregar, posar en cambra, tornar a carregar en una camioneta i distribuir en una ciutat curulla de trànsit, per carrers estrets de la ciutat mediterrània encareix el producte.
A més allò més important és que els mercats son diferents. El mercat d’origen te una oferta ( sovint només estacional) determinada i el mercat de destí una altra, variable i determinada per les aportacions diàries, no sempre connectades amb el mercat d’origen. Si mirem les corbes de preus destí i origen podrem observar que son paral•leles, però que a vegades s’allunyen i s’apropen, d’acord amb les variables esmentades.

La llei de king.
Un dels problemes més greus que pateix el sector agrari, i el vegetal en particular, és la periòdica caiguda de preus provocada per un excés de producció. És causat per efectes aliens al sector i deguts especialment a fenòmens climatològics. Aquesta situació ha estat modelitzada per la anomenada “Llei de King” que expressa de que “increments relativament moderats de la producció global solen provocar descensos de preus molt més que proporcionals.

Enguany, el 2.006, ha passat amb les llimones: en origen no tenien preu, hi havia superproducció, i a destí anaven a preu de cost ( embalatge, logística, marges...), l’any passat amb la fruita d’estiu, més abans amb la d’hivern i un dels clàssics és el de les patates, amb una producció molt difícil de preveure, degut a la multiplicitat de territoris i d’estacions. Enguany s’està repetint el problema amb la fruita primerenca, La campanya ha començat malament, a meitat de preu que l’any passat,: una vegada més la producció ha superat llargament la demanda

Que fer?
Organitzar-se, integrar-se en els circuits, ser dominant, si és que et deixen, i sobretot diferenciar-se. Un exemple: en aquests moments a la Televisió Catalana està sortint un espot publicitari de la “Nou de Califòrnia”. És un país llunyà, en la que els agricultors (no son grans empreses) s’han unit en una interprofessional, amb una marca pròpia i un producte diferenciat. No son tan bones com les dels Pirineus, però les: closques son fàcils de trencar i mai estan corcades i a sobre, diuen en la publicitat que van be pel cor. En aquest sentit cal felicitar la iniciativa del 11 de maid d'Unió de PAgesos, Asofruit, FECAC, Catalonia Qualitat i JARC per tal de crear el Consell Estratègic del Sector Fruiter. La Comissió Europea per la seva part proposa crear un observatori dels preus de les fruites i verdures que permeti conèixer en profunditat la problemàtica dels preus des del origen fins el consum. La nova OCM de la fruita disposarà també d'un fons específics per tal de fer front a les crisis.

El sector del comerç FEPEX i ASOFRUIT, en el Congrés celebrat a Lleida, varen establir unes propostes:
- Reconvertir varietats per apropar-les a la demanda
- Invertir en millores de productivitat i especialment en mecanització de la collita.
- Aplicar la recerca i el desenvolupament en l’adaptació dels cultius adaptats especialment en la mecanització de la collita
- Homologar els diferents sistemes de certificació: producció integrada, Eurepgap...
- Afavorir les OPFH per tal de que disposin d’una gamma més llarga de producte, en més quantitat i durant més temps.
- Limitar la obertura dels mercats europeus.

Hi trobo a faltar la necessitat de millorar els sistemes de retirada de fruita que periòdicament afecten els sectors que viuen molt lligats a les condicions climatològiques. La retirada, quan està ben realitzada, és un dels mecanismes que permet reduir excedents puntuals ( només puntuals) i mantenir els preus mínims. Una proposta permanent és la d’elaborar sucs de fruita amb la fruita retirada i distribuir-ho, als més necessitats mitjançant els Bancs d’Aliments europeus.

Europa s’està encara construint, la PAC reformant, els productors dispersos i sense elements aglutinadors. Potser ara és el moment de pensar en clau europea i establir mecanismes adients per tal de regular mercats i mantenir produccions.
Jordi Peix i Massip
Imprimir article