(o quan la realitat supera l’artificialitat de ferro)
Nota de l'editor: Aprofitem la competició pels arbres de Nadal, protagonitzada per alguns ajuntaments, i donem a conèixer les alçàries dels arbres vius que hi ha al món i en fem la comparació amb aquests moderns exemplars de ferro.
Divertimento basat en fets reals
escrit per Pilar Isern i Eduard Parés
El Biel feia dies que anava de corcoll, havia rebut l'encàrrec d’investigar l’ancestral tradició dels “arbres de Nadal”. Quin sentit tenia en ple segle XXII treure el nas en els passatemps dels congèneres primitius? El seu cap, però, no estava per romanços i volia que l’article anual del Departament d’Evocacions fos el més lluït de tota la Conselleria de la Memòria.
A la gran Sala de lectura de la Biblioteca de Neó va tenir accés als reculls digitals dels cinc primers lustres del segle passat. Va quedar astorat, que no pas meravellat, en veure com —per mor de la sostenibilitat— la tradició de posar arbres naturals, preferiblement avets i recomanablement vius, es va convertir en un malbaratament de metall i lluminàries diverses.
El Biel no es podia creure el que veien els seus ulls. A què treia cap tot allò?, si només calia observar els mateixos boscos i la mare natura per trobar els exemplars més bells, els més alts, els més esponerosos… [vídeo: Hyperion, l'arbre més alt del món]
El boom tecnològic, esclatat feia una centúria llarga, havia portat bona part de la humanitat a l’enaltiment del led i a l’arrogància competitiva. En comptes d’abocar els nous coneixements en la salvaguarda del planeta, els dirigents d’arreu s’entestaven a destacar de manera unilateral. No feien més que perpetuar —modernitzat, això sí— el costum prehistòric de comparar els seus atributs per tal de constatar qui la tenia més llarga.
El Biel va sortir entristit de la Biblioteca de Neó: a hores d'ara encara pagaven cara tanta beneiteria.
Resum dels documents trobats entre 1978 i 2023 que el Biel va poder consultar:
Comentaris