Escrit per Eduard Parés i Miquel Rius
Continuació de l’article publicat els dies 20.12.2020 i 31.12.2020. Ara, a més de l’avet comú, passem revista al pinsap, a altres avets singulars i fem la distinció entre espècies d’aspecte semblant.
 |
| Avets (Abies alba) al vessant NE del Pedraforca (Bosc de Gresolet) [J. Plaza] |
3. Els avets, en general
Un cop presentat el nostre Arbre de Nadal 2020, i la seva ubicació al Bosc de Gresolet, explicarem què representen els avets en sentit ampli a casa nostra.
L’avet (comú; Abies alba) és l'única espècie d'avet que creix espontàniament a Catalunya, en alguns vessants ombrívols dels Pirineus. Al sud de la Península Ibèrica també hi creix el pinsap (Abies pinsapo).
És un dels arbres típics de Nadal: s’hi solen penjar ornaments, boles, figuretes, llaços, llums i vistoses garlandes.
Es considera que al món hi ha entre 48 i 56 espècies d’avets (segons com es tipifiquin algunes espècies o subespècies).
L’Avet comú, descripció
Els nostres avets naturals corresponen a l’espècie Abies alba.
Abies alba (= A. pectinata) en sentit ampli, rep els noms de:
ca: avet, avet comú, avet blanc, pivet, sapí
aran < oc: auet
es: abeto, pinabete, abeto común, abeto blanco, abete
fr: sapin blanc, sapin pectiné, sapin commun
it: abete bianco, abete comune, abezzo, avezzo
pt: abeto-branco, abeto-prateado
en: common silver fir, silver fir, European silver fir
de: Weißtanne, Weiß-Tanne, gemeine Weißtanne, Edeltanne, Silbertanne
nl: gewone zilverspar
Arbre de la família de les pinàcies (la mateixa família dels pins, pícees, cedres, làrix, pseudotsuga, etc.), propi de les muntanyes del centre i el sud d’Europa on fa boscos purs o mixtos.
—És perennifoli, monoic, de 30-40 m, que pot arribar a gran alçària, gairebé als 60 m.
—Té un sistema radical potent: l’arrel central pot aprofundir fins a 0,7-1,5 m, aquesta en té moltes de laterals les superiors de les quals són molt robustes.
 |
| Escorça [J. Plaza] |
—Fa un canó dret, cilíndric, esvelt; capçada cònica, de branques verticil·lades més o menys perpendiculars al tronc. L’escorça, amb vesícules resinoses, llisa de jove, es desprèn en plaques en els exemplars vells.
—Les fulles són linears, d'1,5-3 cm, d’una en una (esparses), amb base circular (això el distingeix del gènere Picea). Les de la part inferior (o d’ombra) són aplanades amb una escotadura (emarginades), disposades en dues rengleres sobre el branquilló (en forma de pinta doble, d’aquí el sinònim Abies pectinata), lluents, i amb dues línies blanquinoses (bandes estomàtiques) al revers. Les acícules de la part superior i les exposades a la llum són de secció ròmbica, acuminades i disposades radialment.
—Els estròbils o cons femenins (pinyes), creixen erectes sobre les branques altes de l'any anterior, són cilíndrics, de 10-20 cm, amb esquames tectrius que sobresurten. No trobem pinyes senceres a terra ja que quan han madurat (setembre-octubre del mateix any) es descomponen alliberant els pinyons juntament amb totes les esquames i resta només el raquis sobre la branca. Els pinyons (30-50 mg) són triangulars i amb l'ala estesa. Els estròbils masculins són petits i nombrosos a la cara inferior de les branques baixes.
A les branques de l’avet hi pot créixer el vesc (Viscum album subsp. abietis): planta hemiparàsita que fa unes baies de 6-10 mm, translúcides i blanques, que són tòxiques. Si hi prolifera molt pot causar danys importants a l’arbre. El vesc és considerat ornament nadalenc i un símbol de bona sort.
Encara que el pinsap té més resistència a la sequera estival que l’avet comú, necessita elevades precipitacions a la primavera i boires freqüents a la tardor i a la primavera, i una certa humitat estival. Les temperatures no han de ser gaire extremes, els estius frescos i els hiverns freds.
 |
Les fulles tenen dues línies blanquinoses al revers [Arxiu Parc natural Cadí-Moixeró] |
—Les fulles són linears, d'1,5-3 cm, d’una en una (esparses), amb base circular (això el distingeix del gènere Picea). Les de la part inferior (o d’ombra) són aplanades amb una escotadura (emarginades), disposades en dues rengleres sobre el branquilló (en forma de pinta doble, d’aquí el sinònim Abies pectinata), lluents, i amb dues línies blanquinoses (bandes estomàtiques) al revers. Les acícules de la part superior i les exposades a la llum són de secció ròmbica, acuminades i disposades radialment.
 |
Pinyes d’Abies alba [ca.wikipedia] |
—Els estròbils o cons femenins (pinyes), creixen erectes sobre les branques altes de l'any anterior, són cilíndrics, de 10-20 cm, amb esquames tectrius que sobresurten. No trobem pinyes senceres a terra ja que quan han madurat (setembre-octubre del mateix any) es descomponen alliberant els pinyons juntament amb totes les esquames i resta només el raquis sobre la branca. Els pinyons (30-50 mg) són triangulars i amb l'ala estesa. Els estròbils masculins són petits i nombrosos a la cara inferior de les branques baixes.
Distribució i hàbitat
L’avet és una espècie relativament rara a Catalunya (ocupa poc més de 13.000 ha i menys de 15 milions de peus —dades del CREAF). Més de la meitat dels avets de Catalunya són a la Vall d’Aran (on és l'espècie més abundant), a continuació venen el Pallars Sobirà i l’Alt Urgell; al Montseny (límit meridional de l’espècie), el podem trobar a la Vall de Santa Fe i al Matagalls. No n’hi ha ni al País Valencià ni a les Illes Balears.
Viu en general entre 1.400 i 2.000 m —sobretot entre 1.600 i 1.800 m—, en indrets obacs de la part superior de l'estatge montà i inferior del subalpí, on forma boscos (avetoses o avetars). L’avet és una espècie d’ombra, i presenta una marcada preferència per les orientacions nord i nord-est. En relació amb al sòl es comporta com a indiferent, però aprecia sòls profunds i permeables.
L’avet té una producció notable de fusta, 8,4 m3/ha/any en volum (amb escorça), de mitjana en les parcel·les homogènies d’aquesta espècie. La fusta de l’avet és poc densa, 0,51 g/cm3 de mitjana a Catalunya. L’índex d’àrea foliar de l’avet és el més alt de totes les coníferes, 4,7 m2 de fulles per m2 de sòl.
En un passat recent l’avet va ser sobreexplotat i com a conseqüència la seva àrea de distribució va anar minvant. Actualment està en expansió, especialment en detriment del pi roig i en menor mesura del pi negre. Regenera sense problemes sota pi roig o pi negre, però aquests ho fan amb dificultat sota l’avet. Conviu sovint amb el faig.
S'estén per les muntanyes del centre i el sud d'Europa (Rússia, límit septentrional); a la Península Ibèrica, només als Pirineus (unes 60.000 ha). Les principals masses forestals fora de Catalunya es troben a Osca (arriba fins a la serra de Guara) i Navarra (Selva d'Irati, límit occidental). Requereix, a la Península Ibèrica, 1.000 L/m2 de precipitació anual, dels quals, 300 L/m2 a l'estiu; i una temperatura mitjana anual de 9 a 11 °C.
S’aprofita com a espècie forestal, encara que la seva fusta és de pitjor qualitat que la del pi. L’oli d’avet junt amb trementina, te de roca, herbes remeieres, corona de rei, escabioses, serpoll, orella d'os, milfulles, bolets secs i altres productes de muntanya eren portats i venuts per les trementinaires.
 |
| Vesc sobre una branca d’avet [de.wikipedia] |
A les branques de l’avet hi pot créixer el vesc (Viscum album subsp. abietis): planta hemiparàsita que fa unes baies de 6-10 mm, translúcides i blanques, que són tòxiques. Si hi prolifera molt pot causar danys importants a l’arbre. El vesc és considerat ornament nadalenc i un símbol de bona sort.
De moment no passen de 60 m, déu-n’hi-do!
Actualment l’avet (Abies alba) viu més alt conegut és el ‘Doria GTF’, descobert el 2018 al parc nacional Biogradska Gora, Montenegro. Amb 59,7 m d’alçària i un volt de canó de 7,13 m, és alhora, probablement, l’exemplar més alt i gros (volum d’aproximadament 75-80 m3) d’Europa, i és tant gros com la 18a conífera més grossa de la costa del Pacífic d'Amèrica del Nord (Abies grandis, 78 m3) (Big tree < conifers.org; Giant Trees Foundation, amb fotos impressionants).
Un llegendari avet de 68 m d’alçària (dada dubtosa) i amb un volt de canó de 11,93 m va créixer a la Selva Negra alemanya (rècord històric). Se suposava que tenia 140 m³ de volum (Big tree < conifers.org).
Els més vells podrien ser: el ‘Kraljica Roga’ (Reina de Rog) a Kocevski Rog, prop de Rajhenav, Eslovènia, amb 520 ± 30 anys i el ‘Doria GTF’, amb 520 ± 100 anys, ja esmentat.
A la Península Ibèrica està citat l’avet de la Reserva de Lizardoia (Selva de Irati, Navarra) amb una alçària de 42,4 m i un volt de canó de 3,71 m (2019)
L’avet comú es planta com a arbre ornamental, encara que per aquesta finalitat són més freqüents altres espècie d’avets com el pinsap (Abies pinsapo), l’avet del Caucas (A. nordmanniana) i altres. A Catalunya és utilitzat l’avet de Masjoan (A. ×masjoannis, híbrid entre A. pinsapo♀ × A. alba♂). Tots ells, així com la pícea o avet roig (Picea abies), es crien per ser venuts com a arbres de Nadal. A Catalunya, és molt coneguda la Fira de l’Avet d’Espinelves.
 |
| Distribució d’Abies alba i Abies pinsapo |
 |
| Distribució d’Abies alba i Abies pinsapo (a partir de: MAPA. Regiones de procedencia) |
Pinsap (Abies pinsapo) [ca.wikipedia]
El pinsap
L’altre avet (del gènere Abies) que més freqüentment podem trobar a Catalunya, sobretot plantat com a ornamental, és el pinsap o avet andalús (Abies pinsapo).
El pinsap és un arbre amb una distribució força restringida, només es troba a Andalusia, a la regió de Ronda (províncies de Màlaga i Cadis), i al Rif marroquí (si Abies marocana es considera una subespècie d’A. pinsapo). Els boscos peninsulars de pinsap es troben entre 1.000-1.700 m. La majoria dels pinsapars es troben en parcs naturals (Sierra de las Nieves, Sierra Bermeja i Sierra de Grazalema). Una curiositat és el Pinsapar de Orcajo (15 ha, repoblació de principis del segle XX) a la comarca de Campo de Daroca, a l’Aragó.
Pot arribar a 25-30 m d’alçària; capçada cònica, fulles linears curtes, d’1 a 1,5 cm, gruixudes, rígides i agudes, disposades helicoïdalment (per això els branquillons tenen forma de raspall neteja-tubs). Les pinyes són cilíndriques i també es desfan (les esquames tectrius no es veuen, a diferència de les d’Abies alba).
 |
| Pinyes d'Abies pinsapo [de.wikipedia] |
AM Pinsap dels Sors
(Seva, Osona, 2019) [R. Llerins]
El pinsap i altres avets forans singulars
En parcs i jardins podem trobar plantades altres espècies d’avets (gènere Abies). Entre les espècies i exemplars més destacables i que fan més de 30 m d’alçària (alguns són arbres declarats monumentals: AM) tenim:
—A. pinsapo (pinsap), a Seva, Espinelves i Viladrau (Osona); i a Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà)
—A. cephalonica (avet grec), a Seva (Osona)
—A. grandis (avet de Vancouver), a Espinelves (Osona)
—A. nordmanniana (avet del Caucas), a Viladrau (Osona)
—A. numidica (avet de Numídia), a Viladrau (Osona)
—A. procera = A. nobilis (avet noble), a Viladrau (Osona)
—Abies sp. (avet d’espècie no determinada), a Das (Cerdanya), que és rècord de gruix de tronc i de capçada
Taula 2. Alguns exemples d’avets exòtics plantats a Catalunya, de més de 30 m d’alçària, i altres que destaquen pel volt de canó o l'amplada de capçada
Algunes coníferes de port cònic que es poden confondre
Ja s’ha comentat que a la Península Ibèrica hi ha dues espècies d’avets autòctones: l’avet comú (Abies alba) i el pinsap (Abies pinsapo). En parcs i jardins podem trobar-hi, plantades, altres espècies d’avets.
Els avets són tradicionalment, juntament amb altres espècies com ara la pícea o avet roig, objecte de decoració típica com a arbres de Nadal.
Quan es diu que un arbre té forma d’“arbre de Nadal” s’està prenent com a referència una conífera amb el port (hàbit o forma externa) com el de l’avet, és a dir, port cònic. En general tenen la fulla persistent, linear o acicular.
Per poder distingir les coníferes més freqüents amb aquest port (sobretot quan són joves) i que, ocasionalment, la gent no especialitzada arriba a confondre, en repassarem algunes característiques:
—Els gèneres: Abies, Picea, Pseudotsuga i Taxus, tenen les fulles esparses (d’una en una) i curtes, de fins a 4 cm.
—Els nostres pins autòctons (Pinus spp.) tenen les acícules en grups de 2. En general, les acícules de les més de 100 espècies de pins que existeixen es disposen en grups de 2, de 3 o de 5 (excepcionalment també n'hi ha d'1 i de 7).
—Els cedres (Cedrus spp.) tenen les acícules agrupades en fascicles en forma de pinzell (braquiblasts) excepte als extrems dels branquillons que són d’una en una.
Taula 3. Característiques d’alguns arbres (coníferes) que tenen port cònic, sobretot quan són joves
L’Avet de les Molleres de Gresolet (Arbre de Nadal 2020) ens ha dut a conèixer l’avet comú, el pinsap i la història del Bosc de Gresolet, a situar-los geogràficament, a fer la distinció amb espècies d’aspecte semblant i a comentar algunes espècies d’avets singulars que podem trobar a Catalunya.
Comentaris