Escrit per Joaquim Ros Saques
A finals del mes de març escrivia quatre ratlles sobre “els canvis en els hàbits de consum” a resultes de la pandèmia del coronavirus. Ha passat quasi un mes des d’aleshores i crec podem matisar algunes coses, ampliar-ne d’altres i començar a ser atrevits i fer un xic de futurologia. Comencen a veure’s coses que, com es diu ara, han vingut per quedar-se.
Com em comentava l’amic Jordi Rosell, economista, sembla que l’efecte pànic ja ha passat, al veure el consumidor que no falten aliments, ni en les botigues ni en les lleixes dels supermercats i en aquest sentit hi ha molta més tranquil·litat.
La velocitat també s’ha reduït, almenys en part pels qui no els importa estar més estona al carrer.
Del preu, molt en podríem discutir, però en general m’atreviria a dir que hi ha hagut “lleugers increments”. Aquest sector no poden fer-hi més, ho porten a l’ADN; quan hi ha bona demanda tenen una tendència natural a “retocar” els preus a l’alça. Fixeu-vos que quasi no hi ha “ofertes", s’han acabat (no hi ha temps i no cal…).
També s’ha regularitzat la compra de tota la gamma de productes que hi ha en l’oferta. Ve lligat amb el temps. Cal destacar, perquè és significativa, la pujada de vendes de la carn fresca, que portava anys a la baixa en el sector del comerç (una altra cosa és el sector dels serveis), tret de l’oví, que continua en caiguda lliure (baixada del 40 % dels preus dels xais des de gener segons el Ministeri d’Agricultura), a veure si l’entrada del Ramadà, amb un més alt consum de xai, l’anima. El sector de l'oli també va, de moment, com un tret.
El que realment s’ha anat incrementant és la venda en línia. Desbordats per la feina, algun supermercat tarda molt en portar el gènere a casa i perd el client, però els mercats i la majoria de les botigues especialistes del carrer han descobert una nova forma de venda i a fe de deu que l’estan aprofitant i no la deixaran escapar quan això acabi.
Em deia el meu xarcuter que hi haurà un abans i un després del confinament en el petit comerç en línia que realment molts l’han descobert. Amb eines fàcils, pràctiques i útils. “Per 7 € et porto el paquet a casa, i sinó te’l porto gratuït, i li carrego els 7 € al producte”, em comentava. Les relacions humanes i comercials estan canviant. La venda d’aliments en línia està suposant una vertadera transformació de la clàssica cadena alimentària.
Un altre detall, no menor, és el triatge de l’establiment. Mai com ara, tret de les primeres setmanes, el consumidor havia estat tan selectiu a on i a qui compra. Només cal fixar-se a on hi ha cues i a on n’hi ha menys i no un dia sinó cada dia.
Un fet destacable i prou comentat aquests dies és que la gent torna a cuinar. I és cert que gasta més en alimentació... però en res més. Tots els àpats a casa… curiós ara que algunes parelles que tenen nens en edat escolar no troben car el menjador escolar...
Respecte al menjar cuinat (4a i 5a gamma) és un xic desconcertant. A priori semblava, pel que hem dit abans, que baixarien les vendes, però no ha estat així, i per això penso que té a veure que aquest tipus de consum va "per barris", en funció del poder adquisitiu. Caldrà anar-ho seguint.
Però no tot són flors i violes en el comerç. Mentre que el comerç de la capital va bé, o molt bé, els de comarques pateixen. La restauració tancada i les segones residències buides en són el motiu…
Val la pena recollir dades d’un estudi Nielsen fet a mitjan abril que, entre altres coses, apuntava:
L’impacte del tancament (confinament) del canal Horeca és realment molt preocupant. El sector del vi i cava estan patint molt. Fonts del sector ens apunten que el 40 % de la producció del vi es ven en aquest sector de la restauració, hoteleria i càterings. Malgrat que les botigues han pujat vendes, no compensen la desaparició d’aquest canal. I encara és més dramàtic en el cava. Poc hi ha a celebrar. Recordem que molts petits cellers estan molt orientats al sector serveis. Des de la restauració són molt pessimistes pel futur i apunten que si no hi ha una gestió correcta “els grans i organitzats”, recolzats per les grans marques d’alimentació i begudes, sobreviuran i creixeran, però que molts “petits i més marginals“ desapareixeran. Que, importants conceptes com la digitalització, alimentació saludable i seguretat alimentària possiblement en sortiran enfortits. Però des de l’organització de Restaurants sostenibles, on s’estava fent una gran tasca, els fa molta por que probablement es farà un pas enrere.
No em vull oblidar, per acabar, del sector productor i comercialitzador de flor i la planta ornamental en tant que és un dels grans afectats del sector agrícola per aquesta crisi de la Covid-19. Els ha enxampat de ple: març (sant Josep...), abril (Setmana Santa, sant Jordi…) i maig (dia de la Mare...). Són els grans mesos d’aquests col·lectius. És el moment de guarnir de plantes els nostres jardins, terrasses i balcons. Una gran part de la producció ha hagut que ser destruïda i encara no s’ha acabat tot el patiment...
El consum per càpita a les llars espanyoles és en aquest moment d’uns 200 quilos per persona i any entre fruita, verdures i aliments processats de procedència del camp. Em pregunto, quan tot això acabi i s’estabilitzi el consum, hi haurà algun tipus de canvi substancial?
Imatge: Fruites, hortalisses i verdures, de Josep Torta
A finals del mes de març escrivia quatre ratlles sobre “els canvis en els hàbits de consum” a resultes de la pandèmia del coronavirus. Ha passat quasi un mes des d’aleshores i crec podem matisar algunes coses, ampliar-ne d’altres i començar a ser atrevits i fer un xic de futurologia. Comencen a veure’s coses que, com es diu ara, han vingut per quedar-se.
Com em comentava l’amic Jordi Rosell, economista, sembla que l’efecte pànic ja ha passat, al veure el consumidor que no falten aliments, ni en les botigues ni en les lleixes dels supermercats i en aquest sentit hi ha molta més tranquil·litat.
La velocitat també s’ha reduït, almenys en part pels qui no els importa estar més estona al carrer.
Del preu, molt en podríem discutir, però en general m’atreviria a dir que hi ha hagut “lleugers increments”. Aquest sector no poden fer-hi més, ho porten a l’ADN; quan hi ha bona demanda tenen una tendència natural a “retocar” els preus a l’alça. Fixeu-vos que quasi no hi ha “ofertes", s’han acabat (no hi ha temps i no cal…).
També s’ha regularitzat la compra de tota la gamma de productes que hi ha en l’oferta. Ve lligat amb el temps. Cal destacar, perquè és significativa, la pujada de vendes de la carn fresca, que portava anys a la baixa en el sector del comerç (una altra cosa és el sector dels serveis), tret de l’oví, que continua en caiguda lliure (baixada del 40 % dels preus dels xais des de gener segons el Ministeri d’Agricultura), a veure si l’entrada del Ramadà, amb un més alt consum de xai, l’anima. El sector de l'oli també va, de moment, com un tret.
El que realment s’ha anat incrementant és la venda en línia. Desbordats per la feina, algun supermercat tarda molt en portar el gènere a casa i perd el client, però els mercats i la majoria de les botigues especialistes del carrer han descobert una nova forma de venda i a fe de deu que l’estan aprofitant i no la deixaran escapar quan això acabi.
Em deia el meu xarcuter que hi haurà un abans i un després del confinament en el petit comerç en línia que realment molts l’han descobert. Amb eines fàcils, pràctiques i útils. “Per 7 € et porto el paquet a casa, i sinó te’l porto gratuït, i li carrego els 7 € al producte”, em comentava. Les relacions humanes i comercials estan canviant. La venda d’aliments en línia està suposant una vertadera transformació de la clàssica cadena alimentària.
Un altre detall, no menor, és el triatge de l’establiment. Mai com ara, tret de les primeres setmanes, el consumidor havia estat tan selectiu a on i a qui compra. Només cal fixar-se a on hi ha cues i a on n’hi ha menys i no un dia sinó cada dia.
Un fet destacable i prou comentat aquests dies és que la gent torna a cuinar. I és cert que gasta més en alimentació... però en res més. Tots els àpats a casa… curiós ara que algunes parelles que tenen nens en edat escolar no troben car el menjador escolar...
Respecte al menjar cuinat (4a i 5a gamma) és un xic desconcertant. A priori semblava, pel que hem dit abans, que baixarien les vendes, però no ha estat així, i per això penso que té a veure que aquest tipus de consum va "per barris", en funció del poder adquisitiu. Caldrà anar-ho seguint.
Però no tot són flors i violes en el comerç. Mentre que el comerç de la capital va bé, o molt bé, els de comarques pateixen. La restauració tancada i les segones residències buides en són el motiu…
Val la pena recollir dades d’un estudi Nielsen fet a mitjan abril que, entre altres coses, apuntava:
- El valor del tiquet puja i la freqüència baixa.
- El súper lidera el creixement del mercat
- Els frescos superen als envasats
- La compra en línia s’ha duplicat
- A tall anecdòtic; Múrcia, Catalunya i la Manxa lideren el creixement
- Que mentre a Itàlia s’està moderant el creixement de la compra, a Espanya es continua accelerant.
L’impacte del tancament (confinament) del canal Horeca és realment molt preocupant. El sector del vi i cava estan patint molt. Fonts del sector ens apunten que el 40 % de la producció del vi es ven en aquest sector de la restauració, hoteleria i càterings. Malgrat que les botigues han pujat vendes, no compensen la desaparició d’aquest canal. I encara és més dramàtic en el cava. Poc hi ha a celebrar. Recordem que molts petits cellers estan molt orientats al sector serveis. Des de la restauració són molt pessimistes pel futur i apunten que si no hi ha una gestió correcta “els grans i organitzats”, recolzats per les grans marques d’alimentació i begudes, sobreviuran i creixeran, però que molts “petits i més marginals“ desapareixeran. Que, importants conceptes com la digitalització, alimentació saludable i seguretat alimentària possiblement en sortiran enfortits. Però des de l’organització de Restaurants sostenibles, on s’estava fent una gran tasca, els fa molta por que probablement es farà un pas enrere.
No em vull oblidar, per acabar, del sector productor i comercialitzador de flor i la planta ornamental en tant que és un dels grans afectats del sector agrícola per aquesta crisi de la Covid-19. Els ha enxampat de ple: març (sant Josep...), abril (Setmana Santa, sant Jordi…) i maig (dia de la Mare...). Són els grans mesos d’aquests col·lectius. És el moment de guarnir de plantes els nostres jardins, terrasses i balcons. Una gran part de la producció ha hagut que ser destruïda i encara no s’ha acabat tot el patiment...
El consum per càpita a les llars espanyoles és en aquest moment d’uns 200 quilos per persona i any entre fruita, verdures i aliments processats de procedència del camp. Em pregunto, quan tot això acabi i s’estabilitzi el consum, hi haurà algun tipus de canvi substancial?
Imatge: Fruites, hortalisses i verdures, de Josep Torta
Comentaris