Escrit per Joaquim Ros i Saques
Fa uns dies llegia un article molt interessant on-line al diari NIUS titulat "El mercat exterior per al maduixot es desploma", signat per la Cristina Montalvo, que plantejava la problemàtica de la zona de producció de Huelva en aquests dies, tot recordant que l’any passat es van exportar, en el període març i abril, 175.000 tones de maduixots.
Fa només un parell de setmanes hi havia una gran preocupació per la manca de mà d’obra per a la collita, pel tancament de fronteres per la Covid-19. I en aquest curtíssim període de temps, s’ha produït un fet de gran transcendència per al sector, per un important descens de comandes i ja no els cal més mà d’obra per a la campanya.
Què ha passat?
Recordem que la campanya es troba en el seu punt àlgid de producció i consum i la demanda exterior està caient en picat, amb un descens superior al 50%. Ha arribat en el pitjor moment. Ens fa memòria l’article que només la producció de Huelva representa el 97% del total nacional. L’esforç ara és impulsar les vendes del mercat interior, però aquí la cadena de distribució “ha canviat”. Expliquen des de la Unión de Pequeños Agricultores y Ganaderos de Huelva (UPA Huelva) que els petits productors que venien a mercats centrals, venedors ambulants i a l’hostaleria i restauració han vist com es reduïen les vendes als seus clients i els grans productors que exporten i venen a les grans superfícies han disminuït fortament les vendes.
Analitzat l’article i per tant la situació, creiem que hi ha diversos motius que ens porten a pensar que els hàbits de consum estan canviant en aquests dies pels següents motius:
- Distància: A causa del confinament, comprem més a prop de casa nostra. Ni agafem el cotxe ni caminem gaire, anem als establiments més propers als nostres domicilis. Els establiments de proximitat guanyen vendes, però els de llunyania en perden.
- Velocitat: Comprem de pressa i anem per feina i això perjudica més alguns productes frescos que als elaborats. Hem de fer cua i guardar les distàncies i quan és el nostre torn tenim més pressa i volem marxar abans. L’arròs abans que els tomàquets...
- Temps: Ho fem un cop per setmana o més i crec que de mitjana aquest temps és prou superior a l'habitual i en aquest sentit segons quins productes “molt peribles”, i el maduixot ho és, passen de llarg del nostre cabàs. Per entendre’ns, les pomes, plàtans i taronges tenen preferència per la seva durada. Segurament hi ha d’altres productes “de temporada“, com ara els espàrrecs, que també se’n ressenteixen.
- Preu: Aquest concepte és probablement més subjectiu, però la gent no tria i remena com és més habitual a l’anar a comprar, no pregunta ni observa tant els diferents preus de tots els productes en general. Torna a anar per feina i, costi el que costi, compra el que creu necessitar per als dies que compra. En aquests moments el preu és més secundari.
- Productes: Ja ho hem comentat per sobre i aquests dies des de Mercabarna ens ho recordaven. Els productes considerats més bàsics són els més importants i els denominats gourmets, més secundaris. Per entendre’ns, les patates i les cebes no poden faltar.
- Escombraries: Si algú analitzés aquest mes de març el contingut de les escombraries -per cert, que m’agradaria que es fes i que ens ho expliquessin-, de ben segur que hi veuríem canvis substancials. Només el tancament de la restauració haurà fet variar aquest contingut de les bosses de les deixalles. No sé si per bé o per mal, però els percentatges hauran variat i són diferents. És una clara derivada de la compra.
- Compra “on-line”: S’ha incrementat moltíssim pels mateixos motius ja explicats. Es fa la comanda, bàsicament per whatsapp i ho passes a recollir o alguns establiments t’ho porten (en les circumstàncies actuals molts han deixat de fer-ho). La gent gran es prou reticent per allò de comprar sense veure el producte, per això se cerquen comerços en els quals ets client habitual.
No sé si dir, com tanta gent sentencia en aquests moments, “que res ja no serà igual que abans”. No sé si quan tot això acabi farem un remember de com actuàvem abans. Les estadístiques que tindran les administracions o les empreses del sector primari i del comerç ens podrien ajudar a posar una mica més de llum. Confiem que així sigui. El que sí que tinc més clar és que en funció de quant duri i com acabi la pandèmia, hi haurà canvis significatius en la manera com anem a comprar.
I mentrestant, davant del que està caient... respirem molt a fons; això sí, sempre amb la mascareta posada!!
Fa uns dies llegia un article molt interessant on-line al diari NIUS titulat "El mercat exterior per al maduixot es desploma", signat per la Cristina Montalvo, que plantejava la problemàtica de la zona de producció de Huelva en aquests dies, tot recordant que l’any passat es van exportar, en el període març i abril, 175.000 tones de maduixots.
Fa només un parell de setmanes hi havia una gran preocupació per la manca de mà d’obra per a la collita, pel tancament de fronteres per la Covid-19. I en aquest curtíssim període de temps, s’ha produït un fet de gran transcendència per al sector, per un important descens de comandes i ja no els cal més mà d’obra per a la campanya.
Què ha passat?
Recordem que la campanya es troba en el seu punt àlgid de producció i consum i la demanda exterior està caient en picat, amb un descens superior al 50%. Ha arribat en el pitjor moment. Ens fa memòria l’article que només la producció de Huelva representa el 97% del total nacional. L’esforç ara és impulsar les vendes del mercat interior, però aquí la cadena de distribució “ha canviat”. Expliquen des de la Unión de Pequeños Agricultores y Ganaderos de Huelva (UPA Huelva) que els petits productors que venien a mercats centrals, venedors ambulants i a l’hostaleria i restauració han vist com es reduïen les vendes als seus clients i els grans productors que exporten i venen a les grans superfícies han disminuït fortament les vendes.
 |
| Mercat de la Boqueria - Parada de @hortalafrica |
Analitzat l’article i per tant la situació, creiem que hi ha diversos motius que ens porten a pensar que els hàbits de consum estan canviant en aquests dies pels següents motius:
- Distància: A causa del confinament, comprem més a prop de casa nostra. Ni agafem el cotxe ni caminem gaire, anem als establiments més propers als nostres domicilis. Els establiments de proximitat guanyen vendes, però els de llunyania en perden.
- Velocitat: Comprem de pressa i anem per feina i això perjudica més alguns productes frescos que als elaborats. Hem de fer cua i guardar les distàncies i quan és el nostre torn tenim més pressa i volem marxar abans. L’arròs abans que els tomàquets...
- Temps: Ho fem un cop per setmana o més i crec que de mitjana aquest temps és prou superior a l'habitual i en aquest sentit segons quins productes “molt peribles”, i el maduixot ho és, passen de llarg del nostre cabàs. Per entendre’ns, les pomes, plàtans i taronges tenen preferència per la seva durada. Segurament hi ha d’altres productes “de temporada“, com ara els espàrrecs, que també se’n ressenteixen.
- Preu: Aquest concepte és probablement més subjectiu, però la gent no tria i remena com és més habitual a l’anar a comprar, no pregunta ni observa tant els diferents preus de tots els productes en general. Torna a anar per feina i, costi el que costi, compra el que creu necessitar per als dies que compra. En aquests moments el preu és més secundari.
- Productes: Ja ho hem comentat per sobre i aquests dies des de Mercabarna ens ho recordaven. Els productes considerats més bàsics són els més importants i els denominats gourmets, més secundaris. Per entendre’ns, les patates i les cebes no poden faltar.
- Escombraries: Si algú analitzés aquest mes de març el contingut de les escombraries -per cert, que m’agradaria que es fes i que ens ho expliquessin-, de ben segur que hi veuríem canvis substancials. Només el tancament de la restauració haurà fet variar aquest contingut de les bosses de les deixalles. No sé si per bé o per mal, però els percentatges hauran variat i són diferents. És una clara derivada de la compra.
- Compra “on-line”: S’ha incrementat moltíssim pels mateixos motius ja explicats. Es fa la comanda, bàsicament per whatsapp i ho passes a recollir o alguns establiments t’ho porten (en les circumstàncies actuals molts han deixat de fer-ho). La gent gran es prou reticent per allò de comprar sense veure el producte, per això se cerquen comerços en els quals ets client habitual.
No sé si dir, com tanta gent sentencia en aquests moments, “que res ja no serà igual que abans”. No sé si quan tot això acabi farem un remember de com actuàvem abans. Les estadístiques que tindran les administracions o les empreses del sector primari i del comerç ens podrien ajudar a posar una mica més de llum. Confiem que així sigui. El que sí que tinc més clar és que en funció de quant duri i com acabi la pandèmia, hi haurà canvis significatius en la manera com anem a comprar.
I mentrestant, davant del que està caient... respirem molt a fons; això sí, sempre amb la mascareta posada!!
Comentaris