Escrit per Ricard Estrada i Arimon
El Llibre del sindicat remença és un tresor català poc conegut i té un fonament agrari i social que en els temps que correm no cal menysprear. Aquest llibre va ser registrat com un bé d’interès mundial al Memory of the World de la UNESCO. Això va ser el 18 de juny de 2013, en la reunió del Comitè Internacional pertinent que es va reunir a Gwangju (República de Corea).
Quina importància té aquest llibre?
La seva importància i interès és perquè documenta les actes de les reunions autoritzades pel rei Alfons IV el Magnànim (1 de juliol de 1448), que varen mantenir els pagesos de remença, des del 13 d’octubre del 1448 al 10 de març del 1449. De les reunions s’aixecaren 553 actes. Les reunions remences varen tenir lloc en 912 parròquies de les demarcacions de les diòcesis de Girona, Osona, Barcelona, Urgell i Elna i hi assistiren 10.425 homes. Una de les singularitats i rigor del llibre és que les actes esmentades de les reunions estaven redactades per un notari reial, perquè aquesta va ser la condició per autoritzar-les per part de rei “el Magnànim”.
Per què es reunien els pagesos de remença?
Per reclamar els seus drets (humans) com a pagesos. Els remences patien els “mals usos”, que eren uns drets el dret a maltractar (Dret dictat a les Corts de Cervera de 1202, que facultava els senyors feudals a maltractar, empresonar i desposseir els pagesos dels seus béns i molts altres abusos senyorials menors). Així, el rei Alfons IV amb aquesta autorització de reunir-se els reconeix la seva capacitat política per negociar les reivindicacions, però no se’n sortiren i llavors s’aixecaren en armes. Una revolta que va durar alguns anys, amb batalles guanyades pels remences i altres per la Diputació del General. De fet, hi va haver dues guerres remences que coincidiren a la guerra civil catalana (1462-1472), però finalment a Guadalupe es va emetre la famosa Sentència d’arbitratges que el rei Ferran II d’Aragó, el Catòlic, va signar i així va cloure el conflicte, però això ja va ser el 21 d’abril de 1486. La sentència de Guadalupe va ser un acte jurídic molt important, però la pau social no es va acabar, hi va haver més entrebancs socials entre els remences i els feudals, que s’explica que s’acabaren pel 1498. De fet, les lluites o pertorbacions sindicals agràries, en un altre entorn ben diferent, avui encara ho són.
Tot això que s’ha descrit ve a tomb per atendre la dedicació que hi fa el 130è president de la Generalitat, en el seu discurs de presa de possessió, el dia 10 de gener de 2016. (Diari de sessions del Parlament d’aquell dia, veure pàgina 11) En el que diu:
“... Girona és també la porta per la qual Catalunya ha entrat en el Registre de la Memòria del Món de la UNESCO, gràcies al Llibre del sindicat remença, del segle XV.
Faig aquestes referències no només pel caràcter històric, sinó perquè tenen a veure amb el present. Avui, un gironí pot esdevenir el cent-trentè president d’una institució que va iniciar un altre gironí. Vol dir que no som un invent de la Constitució ni de la Transició. Avui ens volem sobirans per ajudar la nostra gent, de la mateixa manera que ho van fer els més de deu mil pagesos de remença que es van anar reunint en assemblea durant mesos en les diferents parròquies de les diòcesis de Catalunya per defensar els seus drets i esdevenir així, tal com ha reconegut la UNESCO recentment, el primer precedent de la humanitat de la lluita de les classes populars per abolir la servitud.
El llibre comença amb una frase en llatí que els la llegiré traduïda perquè entenguin la importància que la UNESCO ja ha conferit a aquest document, que és a l’Arxiu Municipal de Girona, el Llibre del sindicat remença de Girona: «Els mals usos són, en tots els sentits, absolutament horribles a la llei de la natura, a les escriptures i al precepte diví.» Per tant, al segle XV ja hi havia gent que es reunia en assemblea per lluitar contra una gent que oprimia i que els coartava una llibertat, i que se’n van sortir, malgrat que en aquell cas s’havien de rebel·lar contra el poder. I ho feien per un capteniment que després, molt temps després, altres, a través de les declaracions universals dels drets de l’home, recollirien, amb un testimoni que tenim l’honor de tenir a casa nostra i que ens diu que no podem oblidar el passat perquè en ell hi ha una part del futur i de la justificació del perquè fem les coses. ... ... ...”.
Desconec si les diputades i diputats del Parlament de Catalunya van seguir o coneixien el Llibre del sindicat remença, però vist amb perspectiva té una importància cabdal per entendre comportaments i maneres de fer.
El Llibre del sindicat remença està custodiat a l’Arxiu Municipal de Girona.
Si hom té interès a saber més sobre aquest tema, es pot llegir l’article Francesc de Verntallat, el remença, el sindicalista, el vescomte, publicat en aquest blog el 29 de gener de 2015.
El Llibre del sindicat remença és un tresor català poc conegut i té un fonament agrari i social que en els temps que correm no cal menysprear. Aquest llibre va ser registrat com un bé d’interès mundial al Memory of the World de la UNESCO. Això va ser el 18 de juny de 2013, en la reunió del Comitè Internacional pertinent que es va reunir a Gwangju (República de Corea).
Quina importància té aquest llibre?
La seva importància i interès és perquè documenta les actes de les reunions autoritzades pel rei Alfons IV el Magnànim (1 de juliol de 1448), que varen mantenir els pagesos de remença, des del 13 d’octubre del 1448 al 10 de març del 1449. De les reunions s’aixecaren 553 actes. Les reunions remences varen tenir lloc en 912 parròquies de les demarcacions de les diòcesis de Girona, Osona, Barcelona, Urgell i Elna i hi assistiren 10.425 homes. Una de les singularitats i rigor del llibre és que les actes esmentades de les reunions estaven redactades per un notari reial, perquè aquesta va ser la condició per autoritzar-les per part de rei “el Magnànim”.
Per què es reunien els pagesos de remença?
Per reclamar els seus drets (humans) com a pagesos. Els remences patien els “mals usos”, que eren uns drets el dret a maltractar (Dret dictat a les Corts de Cervera de 1202, que facultava els senyors feudals a maltractar, empresonar i desposseir els pagesos dels seus béns i molts altres abusos senyorials menors). Així, el rei Alfons IV amb aquesta autorització de reunir-se els reconeix la seva capacitat política per negociar les reivindicacions, però no se’n sortiren i llavors s’aixecaren en armes. Una revolta que va durar alguns anys, amb batalles guanyades pels remences i altres per la Diputació del General. De fet, hi va haver dues guerres remences que coincidiren a la guerra civil catalana (1462-1472), però finalment a Guadalupe es va emetre la famosa Sentència d’arbitratges que el rei Ferran II d’Aragó, el Catòlic, va signar i així va cloure el conflicte, però això ja va ser el 21 d’abril de 1486. La sentència de Guadalupe va ser un acte jurídic molt important, però la pau social no es va acabar, hi va haver més entrebancs socials entre els remences i els feudals, que s’explica que s’acabaren pel 1498. De fet, les lluites o pertorbacions sindicals agràries, en un altre entorn ben diferent, avui encara ho són.
“... Girona és també la porta per la qual Catalunya ha entrat en el Registre de la Memòria del Món de la UNESCO, gràcies al Llibre del sindicat remença, del segle XV.
Faig aquestes referències no només pel caràcter històric, sinó perquè tenen a veure amb el present. Avui, un gironí pot esdevenir el cent-trentè president d’una institució que va iniciar un altre gironí. Vol dir que no som un invent de la Constitució ni de la Transició. Avui ens volem sobirans per ajudar la nostra gent, de la mateixa manera que ho van fer els més de deu mil pagesos de remença que es van anar reunint en assemblea durant mesos en les diferents parròquies de les diòcesis de Catalunya per defensar els seus drets i esdevenir així, tal com ha reconegut la UNESCO recentment, el primer precedent de la humanitat de la lluita de les classes populars per abolir la servitud.
El llibre comença amb una frase en llatí que els la llegiré traduïda perquè entenguin la importància que la UNESCO ja ha conferit a aquest document, que és a l’Arxiu Municipal de Girona, el Llibre del sindicat remença de Girona: «Els mals usos són, en tots els sentits, absolutament horribles a la llei de la natura, a les escriptures i al precepte diví.» Per tant, al segle XV ja hi havia gent que es reunia en assemblea per lluitar contra una gent que oprimia i que els coartava una llibertat, i que se’n van sortir, malgrat que en aquell cas s’havien de rebel·lar contra el poder. I ho feien per un capteniment que després, molt temps després, altres, a través de les declaracions universals dels drets de l’home, recollirien, amb un testimoni que tenim l’honor de tenir a casa nostra i que ens diu que no podem oblidar el passat perquè en ell hi ha una part del futur i de la justificació del perquè fem les coses. ... ... ...”.
Desconec si les diputades i diputats del Parlament de Catalunya van seguir o coneixien el Llibre del sindicat remença, però vist amb perspectiva té una importància cabdal per entendre comportaments i maneres de fer.
El Llibre del sindicat remença està custodiat a l’Arxiu Municipal de Girona.
Si hom té interès a saber més sobre aquest tema, es pot llegir l’article Francesc de Verntallat, el remença, el sindicalista, el vescomte, publicat en aquest blog el 29 de gener de 2015.
Imatges: Arxiu Municipal de Girona
Comentaris