escrit per Carles Folch
Una manera de prestigiar els productes agroalimentaris catalans és aconseguir entrar al registre de qualitat alimentària en un dels seus segells: Denominació d’Origen Protegida (DOP), Indicació Geogràfica Protegida (IGP) i Especialitat Tradicional Garantida (ETG).
En el cas de la IGP, es concedeix a productes estretament vinculats a una zona geogràfica en la qual ha de tenir lloc, com a mínim, una de les etapes de producció, transformació o elaboració del producte.
I això és el que ha aconseguit la del Gall del Penedès. La Comissió Europea ha registrat el Gall del Penedès com a Indicació Geogràfica Protegida (IGP) de la UE.
Catalunya disposa de 23 productes inscrits en aquest registre. Uns productes ben diversos amb DOP: olis de l’Empordà, Siurana, Les Garrigues, Baix Ebre i Montsià, Terra Alta; pera de Lleida; arròs del Delta; fesols de Santa Pau; mongeta del Ganxet; formatge i mantega de l’Alt Urgell i Cerdanya; i amb IGP: vedella dels Pirineus; pa de Pagès Català; llonganissa de Vic; poma de Girona; torró d’Agramunt; calçot de Valls, patates de Prades; clementines de les Terres de l’Ebre; pollastre i capó del Prat, i gall del Penedès; i amb ETG: Panellets.
Logo IGP Gall del Penedès |
El registre també defineix l'àrea geogràfica de cria d'aquesta au, que inclou 73 municipis, entre els quals tots els de la comarca de l'Alt Penedès (27), el Baix Penedès (14) i el Garraf (6); a més de 25 municipis de l'Anoia i un de l'Alt Camp.
El valor econòmic de les Denominacions i Indicacions Geogràfiques de la UE
Segons la Delegació de la Comissió Europea a Catalunya i Balears, el 2010 les vendes de tots els productes europeus (productes agraris, vins, vins aromatitzats i begudes espirituoses) protegits amb una Indicació Geogràfica van suposar 54.300 milions d’euros, la qual cosa representa prop del 6% del sector agroalimentari de la UE. Els acords comercials permeten protegir les Denominacions i Indicacions Geogràfiques de la UE en els països tercers perquè ofereixen als productes de qualitat amb un gran potencial d’exportació la possibilitat de penetrar en els mercats internacionals o fins i tot la possibilitat d’ampliar l’activitat dels operadors que ja hi són presents. El 2010 el 15% del total dels aliments i de les begudes de la UE exportats a països tercers van ser productes protegits amb una Indicació Geogràfica.
La introducció d’una Indicació Geogràfica millora els ingressos dels agricultors i contribueix a mantenir la població de moltes zones desfavorides o aïllades perquè afavoreix l’economia rural. A més, augmenta el valor comercial dels productes perquè garanteix que les seves característiques els distingeixin d’altres productes similars. D’altra banda, gràcies a les Denominacions i Indicacions Geogràfiques Protegides, els consumidors tenen més possibilitats de tria perquè disposen d’una informació clara sobre les característiques específiques dels productes que vulguin comprar.
Comentaris