IGP Gall del Penedès

escrit per Carles Folch

Foto Viquipèdia

Una manera de prestigiar els productes agroalimentaris catalans és aconseguir entrar al registre de qualitat alimentària en un dels seus segells: Denominació d’Origen Protegida (DOP), Indicació Geogràfica Protegida (IGP) i Especialitat Tradicional Garantida (ETG).

En el cas de la IGP, es concedeix a productes estretament vinculats a una zona geogràfica en la qual ha de tenir lloc, com a mínim, una de les etapes de producció, transformació o elaboració del producte.

I això és el que ha aconseguit  la del Gall del Penedès. La Comissió Europea ha registrat el Gall del Penedès com a Indicació Geogràfica Protegida (IGP) de la UE.

Catalunya disposa de 23 productes inscrits en aquest registre. Uns productes ben diversos amb DOP: olis de l’Empordà, Siurana, Les Garrigues, Baix Ebre i Montsià, Terra Alta; pera de Lleida; arròs del Delta; fesols de Santa Pau; mongeta del Ganxet; formatge i mantega de l’Alt Urgell i Cerdanya; i amb IGP: vedella dels Pirineus; pa de Pagès Català; llonganissa de Vic; poma de Girona; torró d’Agramunt; calçot de Valls, patates de Prades; clementines de les Terres de l’Ebre; pollastre i capó del Prat, i gall del Penedès; i amb ETG: Panellets.

Logo IGP Gall del Penedès

De la IGP Gall del Penedès, en destaca la raça de la varietat Penedesenca negra, millorada de la raça Penedesenca tradicional. També, les seves condicions de producció: es crien en galliners que disposen d’accés a l'exterior durant tot l'any i inclouen el raïm (llavor de raïm) a la seva dieta. La base de la seva alimentació és 58-60% de blat de moro, 33,5-35,5% de soja i derivats, i 5-5,5% de granet de raïm. Estan totalment prohibits els greixos d'origen animal, excepte els derivats làctics. L'edat mínima de sacrifici és de 98 dies.

El registre també defineix l'àrea geogràfica de cria d'aquesta au, que inclou 73 municipis, entre els quals tots els de la comarca de l'Alt Penedès (27), el Baix Penedès (14) i el Garraf (6); a més de 25 municipis de l'Anoia i un de l'Alt Camp.

El valor econòmic de les Denominacions i Indicacions Geogràfiques de la UE

Segons la Delegació de la Comissió Europea a Catalunya i Balears, el 2010 les vendes de tots els productes europeus (productes agraris, vins, vins aromatitzats i begudes espirituoses) protegits amb una Indicació Geogràfica van suposar 54.300 milions d’euros, la qual cosa representa prop del 6% del sector agroalimentari de la UE. Els acords comercials permeten protegir les Denominacions i Indicacions Geogràfiques de la UE en els països tercers perquè ofereixen als productes de qualitat amb un gran potencial d’exportació la possibilitat de penetrar en els mercats internacionals o fins i tot la possibilitat d’ampliar l’activitat dels operadors que ja hi són presents. El 2010 el 15% del total dels aliments i de les begudes de la UE exportats a països tercers van ser productes protegits amb una Indicació Geogràfica.

La introducció d’una Indicació Geogràfica millora els ingressos dels agricultors i contribueix a mantenir la població de moltes zones desfavorides o aïllades perquè afavoreix l’economia rural. A més, augmenta el valor comercial dels productes perquè garanteix que les seves característiques els distingeixin d’altres productes similars. D’altra banda, gràcies a les Denominacions i Indicacions Geogràfiques Protegides, els consumidors tenen més possibilitats de tria perquè disposen d’una informació clara sobre les característiques específiques dels productes que vulguin comprar.