El màrqueting social una altra forma de donar valor a la marca i valors a l’empresa i a la vegada lluitar contra la fam.
Aliments de Catalunya per tal de fer una donació equivalent al 10% de les vendes d'arròs fetes durant els mesos d'octubre, novembre i desembre de 2009. Aquesta quantitat es xifra en un mínim de 75.000 quilos d'arròs, l'equivalent a 750.000 racions de 100 grams, amb un valor de mercat de 75.000 €. L’Hn Conseller d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, va presidir la signatura del conveni que ha estat signat per J. Miquel Fàbregas, president de
L’arròs, és un aliment bàsic, nutritiu, de fàcil conservació i molt útil per fer front a l'augment del nombre de persones que acudeixen a entitats socials per demanar menjar i que el President del Banc dels Aliments de Barcelona Antoni Sansalvadó ha xifrat en un 40% en l'últim any. La distribució entre els diferents Bancs d’Aliments es fa d’acord amb el percentatge de persones assistides. J. Miquel Fàbregas, president de 
El màrqueting social o solidari, una eina per apropar-se als problemes de la societat.
El màrqueting social o “màrqueting per una causa” va ser definit per Philip Kotler el 1971, com l’aplicació de les tècniques i eines del màrqueting comercial en temes relacionats a problemàtiques socials, mediambientals o culturals. Un aspecte a destacar és la presa de consciencia de la societat civil i de les empreses davant de problemàtiques, que fins al moment corresponien al Estat. Es genera una nova situació on la lògica dels mercat i la competència, supera a la estricta actuació administrativa. S’inicia a partir d’un diagnòstic de la situació. El context avui és l’adequat: la crisi actual és un tema major. S’elabora una estratègia: donar a entitats caritatives part de la producció (el 10% en el cas del Arròs Montsià). Posteriorment s’avaluen els resultats per tal de seguir les actuacions proposades, per la cau
sa que es defensa i per l’empresa que la patrocina. Les tècniques de màrqueting poden ser molt eficaces, i més quan hi ha d’entrada una acció inicial positiva de participació en la lluita contra la fam, entregant part de la producció pròpia als Bancs dels aliments. Evidentment hi ha una lògica de mercat i solament sobreviuen aquelles iniciatives que tenen una millor estratègia comercial. L’eslògan MONTSIÀ EN ACCIÓ IMPLICAT!, és prou significatiu.
Cal trobar noves fonts de subministra, perquè la població en situació de pobresa ha augmentat a partir de 2006.
Les dades del Banc dels Aliments reflecteixen un 40% de nous demandants d’ajut i això coincideix amb la realitat estadística. Fins el 2006, l’atur estructural (permanent fins i tot quan va tot be) es situava a prop del 9/10%. Actualment és del 15,9%. L’augment de població afectada per l’augment del atur és de 430.000 persones, però amb dret d’ajut per un temps limitat. D’aquests unes 215.000 persones (50%) es troben sense subsidi o amb un nivell d’ajut baix. De les prop de 500.000 persones en situació de “pobresa alta”, el 2006, hem passat a 715.000 persones. Les persones en situació de pobresa alta, són les que tenen una renda inferior al 40% de la mediana i que avui representa menys de 400€ al mes. Però a més cal pensar en el futur. Pel 2010 es preveu que l’atur arribi al 20%: És per això, que els Bancs dels Aliments de Catalunya han d’augmentar urgentment la cerca de nous productes per tal de fer front a les 915.000 persones, que el 2010 es trobaran en situació de pobresa alta.
La ètica, especialment avui, és també un valor comercial.
En el marc de crisi actual els Bancs dels Aliments estan potenciant la cadena solidària i és un bon moment per cridar a l’acció, demanant la implicació dels consumidors. Els Bancs del Aliments de Catalunya estan promovent una gran capta per tal de fer front al augment de la demanda per part de les entitats benèfiques que veuen un creixement important del nombre de persones assistides. El Dia Mundial per l’Alimentació i el Dia Mundial de Lluita contra
Finalment, cal recordar que una acció de màrqueting social, permet a les indústries assignar un valor ètic addicional als seus productes de qualitat, sense oblidar que les donacions als Bancs del Aliments suposen participar d’interessants desgravacions fiscals.
Comentaris