Escrit per Josep Adroher, enginyer agrònom
Una cadena de valor, tal com el seu nom indica, és el valor afegit que experimenta el producte fruit d’un canvi de propietat al llarg de les diferents baules.
La cadena agroalimentària està integrada per les baules de la producció, la transformació i la distribució, presentant un elevat grau d’interconnexió i interdependència entre si, que permet subministrar aliments segurs i de qualitat al consumidor.
El funcionament de la cadena agroalimentària és complex i no sempre és del tot eficaç ni competitiu, ja que es generen una sèrie de desequilibris comercials i distorsions en la distribució del valor afegit que afecten principalment la baula més dèbil, que sol ser el sector productor.
Aquests desequilibris comercials, en termes genèrics, són deguts bàsicament a la posició dominant de la baula de la indústria i/o distribució que compra els productes agroalimentaris a la baula de la producció.
A tall d’exemple i sense entrar en fer una anàlisi econòmica exhaustiva del sector agroalimentari ni tenint en compte el valor afegit de la transformació del producte, es desprèn de les dades oficials* que la baula de la producció aglutina unes 48.000 explotacions i una producció agrària final d’uns 6.000 M€, mentre que la baula de la indústria concentra unes 5.000 empreses (unes 10 vegades menors) i aporta una xifra de negocis d’uns 37.500 M€ (unes 6 vegades majors).
![]() |
Plantes de colza |
Així doncs, s’observa que el sector de la producció es troba atomitzat en explotacions petites i disperses al llarg del territori; en canvi, la indústria i la distribució es troba més concentrada en el territori, fent palès la posició de domini de l’operador comprador, que sol ser la indústria o la distribució versus el productor. Aquest fet, a la pràctica es tradueix en un major poder de negociació sobre el preu i/o les condicions d’entrega i/o pagament dels productes agroalimentaris.
A més, s’ha de tenir en compte que la baula de la producció i atesa la seva pròpia naturalesa té unes debilitats enfront de les altres baules, com per exemple la dependència i els riscos associats en els entorns naturals (espais en ambients no controlats), forta estacionalitat en l’oferta de productes i el deteriorament dels productes /aliments peribles.
Fruit d’aquesta distorsió estructural i per tal d’equilibrar la cadena agroalimentària, des de fa anys han anat sorgint mesures legislatives encaminades a millorar el funcionament de la cadena alimentària, posant en relleu les baules/operadors més dèbils, per tal que puguin aconseguir una sostenibilitat econòmica, o més àmpliament dit, un preu digne.
Un exemple és la Llei 12/2013, de 2 d’agost, de mesures per a la millora del funcionament de la cadena alimentària, que entre d’altres, regula l’obligatorietat que en totes les relacions comercials de compravenda de productes agroalimentaris es formalitzi un contracte per escrit i es pagui a termini (a 30 o 60 dies segons si el producte és perible o no). Cal ressaltar que aquest contracte ha de contenir unes clàusules mínimes, en especial un preu determinat, el qual ha de ser superior als costos efectius de producció. Dins d’aquest marc legal, també s’especifica un seguit de prohibicions sobre pràctiques comercials abusives com són les modificacions unilaterals, la destrucció de valor de la cadena, la cancel·lació de productes agroalimentaris en els 10 dies previs a l’entrega, etc.
Aquesta Llei, que ha anat sofrint modificacions, és àmpliament coneguda en alguns subsectors agroalimentaris com el lacti, el vitivinícola, el ramader integrat, però no tant en cereals, i fruita i hortalisses.
Evidentment, l’aplicació d’aquesta normativa no és la solució definitiva per tal que el sector productor pugui obtenir preus dignes, però és un pas positiu cap a la direcció correcta, contribuint a l’empoderament del sector productor a partir de la seguretat jurídica, així com els compromisos i acords reflectits en el contracte per escrit de les relacions comercials de compravenda de productes agroalimentaris.
Font:
- Dades extretes de l’Observatori agroalimentari, rural i ambiental del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA) de la Generalitat de Catalunya
https://agricultura.gencat.cat/ca/departament/observatori-agroambiental/recursos/visualitzacio-dades/ - Llei 12/2013, de 2 d’agost, de mesures per a la millora del funcionament de la cadena alimentària https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2013-8554
- Dossier tècnic núm. 110 – La Cadena Agroalimentària de Catalunya: https://agricultura.gencat.cat/web/.content/04-alimentacio/cadena-alimentaria/baners/fitxers-binaris/dossier-tecnic-110.pdf
Comentaris