Catalunya un gran mercat per la jardineria
Un sector econòmic potent
El càlcul de les aportacions del sector de la jardineria és de difícil càlcul, ja que està relacionat amb l’evolució del urbanisme, de les despeses en construccions públiques i el de la demanda del consumidor en general. No hi ha estimacions globals, en una primera aproximació considerem que a Catalunya representa un volum de negoci proper als 200 Milions d’euros i ocupa uns 4.000 professionals. En el que es destaquen per aquest ordre les províncies de Barcelona i Girona, seguides més lluny per Tarragona, tot això sense tenir en compte el sector productiu de flor i planta ornamental que formen part del mateix Clúster i es concentra a Girona i Barcelona i un petit nucli que va creixent a prop de Reus. Per situar relativament el problema, val a dir que és un sector econòmicament més important que el de la llet, el del vi, el dels ous, el del oli d’oliva o el de la silvicultura i molts d’aquests tenen el seu propi institut, centre de recerca o observatori.
És un sector en creixement constant i cal prestar-li especial atenció com alternativa a l'agricultura. A Europa hi ha grans centres representatius de la producció tant de flor com de planta ornamental amb els que ces comença a dialogar: Pistoia a Itàlia, Alsmeer als Països Baixos, Iberflora a València, Girona amb la seva fira, Barcelona amb el Mercat de Flor i Planta Ornamental de Vilassar i Canàries especialitzada en plantes tropicals. El Servei de Protecció dels Vegetals i el d'Agricultura ja han copsat aquesta realitat obrint els seus serveis vers aquesta nova demanda molt tecnificada, potser caldria obrir-se més vers el gran públic.
Jordi Peix
Ja hem parlat diverses de la necessitat de treballar cada vegada més a nivell de clúster (Catalunya primera regió agroalimentària d’Europa). I cal parlar-ne degut al alarmisme d’enguany que ha causat una greu crisi en les vendes. Això tenint en compte que l’aigua emprada pel reg de jardins és ridícula: el 1,5% del consum total que contrasta amb el 22% de pèrdues de la xarxa.
La jardineria no és només un clúster creixent a Catalunya i a tot Europa, sinó que a més és una “alternativa” rendible per les explotacions agràries i pels propis pagesos. En la mesura que puja el nivell de vida, també puja el consum de flors i plantes ornamentals. Catalunya és un gran mercat per la jardineria que es distribueix mitjançant comerços especialitzats o s’implanta en la creació i manteniment dels jardins ja siguin rurals o urbans, ja siguin també públics o privats i que a més requereixen uns serveis durant tot l’any. La venda de roses és una mesura de la potencia del sector per la Festa de Sant Jordi d’enguany s’ha arribat al record de 6 milions de roses venudes, de les que una tercera part prové de Mercabarna, una altra del Mercat de la Flor de Vilassar i una tercera part directe del estranger. El 60% de les roses facturades durant tot l’any es venen per Sant Jordi.
Un sector en creixement
Aquest sector s’ha anat enfortint i organitzant i ha estat especialment colpit per la teòrica prohibició d’utilitzar aigua per regar. El sector de la jardineria inclou la comercialització de flors, plantes y productes de jardí i la creació i manteniment dels mateixos. És un sector en creixement que fins i tot dona sentit a les agrobotigues que han sorgit de les antigues cooperatives situades en zones urbanes. Els planteraires de les zones properes a urbanitzacions basen el seu negoci en el subministre de planter tant d’horta com de planta variat durant tot l’any. La caseta i l’hortet segueix essent un desig de retorn a la natura, al passat o al treball manual redemptor. Actualment no es disposa d’estadístiques fiables d’aquest sector, ja que part està situat en el sector de la construcció, part en el comerç i part en el sector agrari.
Gran demanda del ensenyament de jardineria
Mentre altres formacions professionals agràries van de capa caiguda, la formació de jardineria sovint anomenada gestió i organització de recursos naturals i paisatgístics, està de moda. A Catalunya hi ha 12 escoles de jardineria: 9 escoles que imparteixen el curs superior i tres el grau mitjà, destacant l’Escola Forestal de Santa Coloma, la Rubió i Tudurí de Barcelona, la d’Horticultura i Jardineria de Reus i la d’Art floral del carrer Casp. L’Escola d’Agricultura de Barcelona te una especialitat orientada a l’’horticultura i jardineria i conjuntament amb l’Escola d’arquitectura organitzen un Màster interuniversitari de Jardineria. La ICEA complementa el cicles formatius amb l’organització dels seus ja clàssics cursos “ Monografies de Jardineria i Paisatgisme enguany cel·lebre la seva vint i quatrena edició
La jardineria no és només un clúster creixent a Catalunya i a tot Europa, sinó que a més és una “alternativa” rendible per les explotacions agràries i pels propis pagesos. En la mesura que puja el nivell de vida, també puja el consum de flors i plantes ornamentals. Catalunya és un gran mercat per la jardineria que es distribueix mitjançant comerços especialitzats o s’implanta en la creació i manteniment dels jardins ja siguin rurals o urbans, ja siguin també públics o privats i que a més requereixen uns serveis durant tot l’any. La venda de roses és una mesura de la potencia del sector per la Festa de Sant Jordi d’enguany s’ha arribat al record de 6 milions de roses venudes, de les que una tercera part prové de Mercabarna, una altra del Mercat de la Flor de Vilassar i una tercera part directe del estranger. El 60% de les roses facturades durant tot l’any es venen per Sant Jordi.
Un sector en creixement
Aquest sector s’ha anat enfortint i organitzant i ha estat especialment colpit per la teòrica prohibició d’utilitzar aigua per regar. El sector de la jardineria inclou la comercialització de flors, plantes y productes de jardí i la creació i manteniment dels mateixos. És un sector en creixement que fins i tot dona sentit a les agrobotigues que han sorgit de les antigues cooperatives situades en zones urbanes. Els planteraires de les zones properes a urbanitzacions basen el seu negoci en el subministre de planter tant d’horta com de planta variat durant tot l’any. La caseta i l’hortet segueix essent un desig de retorn a la natura, al passat o al treball manual redemptor. Actualment no es disposa d’estadístiques fiables d’aquest sector, ja que part està situat en el sector de la construcció, part en el comerç i part en el sector agrari.
Gran demanda del ensenyament de jardineria
Mentre altres formacions professionals agràries van de capa caiguda, la formació de jardineria sovint anomenada gestió i organització de recursos naturals i paisatgístics, està de moda. A Catalunya hi ha 12 escoles de jardineria: 9 escoles que imparteixen el curs superior i tres el grau mitjà, destacant l’Escola Forestal de Santa Coloma, la Rubió i Tudurí de Barcelona, la d’Horticultura i Jardineria de Reus i la d’Art floral del carrer Casp. L’Escola d’Agricultura de Barcelona te una especialitat orientada a l’’horticultura i jardineria i conjuntament amb l’Escola d’arquitectura organitzen un Màster interuniversitari de Jardineria. La ICEA complementa el cicles formatius amb l’organització dels seus ja clàssics cursos “ Monografies de Jardineria i Paisatgisme enguany cel·lebre la seva vint i quatrena edició
Un sector econòmic potent
El càlcul de les aportacions del sector de la jardineria és de difícil càlcul, ja que està relacionat amb l’evolució del urbanisme, de les despeses en construccions públiques i el de la demanda del consumidor en general. No hi ha estimacions globals, en una primera aproximació considerem que a Catalunya representa un volum de negoci proper als 200 Milions d’euros i ocupa uns 4.000 professionals. En el que es destaquen per aquest ordre les províncies de Barcelona i Girona, seguides més lluny per Tarragona, tot això sense tenir en compte el sector productiu de flor i planta ornamental que formen part del mateix Clúster i es concentra a Girona i Barcelona i un petit nucli que va creixent a prop de Reus. Per situar relativament el problema, val a dir que és un sector econòmicament més important que el de la llet, el del vi, el dels ous, el del oli d’oliva o el de la silvicultura i molts d’aquests tenen el seu propi institut, centre de recerca o observatori.
És un sector en creixement constant i cal prestar-li especial atenció com alternativa a l'agricultura. A Europa hi ha grans centres representatius de la producció tant de flor com de planta ornamental amb els que ces comença a dialogar: Pistoia a Itàlia, Alsmeer als Països Baixos, Iberflora a València, Girona amb la seva fira, Barcelona amb el Mercat de Flor i Planta Ornamental de Vilassar i Canàries especialitzada en plantes tropicals. El Servei de Protecció dels Vegetals i el d'Agricultura ja han copsat aquesta realitat obrint els seus serveis vers aquesta nova demanda molt tecnificada, potser caldria obrir-se més vers el gran públic.
Jordi Peix
Comentaris