Escrit per Joan Gamundi. Perit agrícola. Col·legiat 1010
Publicat a la revista BROTS, 29, del Col·legi d'Enginyers Tècnics Ahrícoles i Forestals de Catalunya
Fa més de cinquanta anys, la zona baixa del Francolí, no massa lluny de la seva desembocadura a Tarragona, era una excel·lent terra de cultiu. El Morell, la Pobla de Mafumet i una mica més lluny Vilallonga del Camp, eren vil·les amb molta població d’agricultors. Vinyes, fruiters, avellaners, hortalisses, d’oliveres, cereals, ametllers, garrofers, donaven vida als seus habitants. Els préssecs de Morell eren famosos els anys cinquanta del passat segle, e inclús havien sortit al NODO. Un noticiari franquista, que es projectava entre dues pel·lícules. També s’havia fet alguna exportació.
Florida d’avellaners al Francolí. Un flor masculina te de 8 a 10 centímetres.
I pot produir de 8 a 10 milions de grans de pol·len.
En aquesta població hi havien, fa temps, més de cent seixanta pagesos i vora quatre-centes hectàrees de presseguers. Especialment de varietats de poca qualitat, com els “joanets” i més tard els Escarolita o Auberge. Als principis de 1960 imperava a la zona, la varietat “Benvingut” que ells denominàvem Peret. Un préssec groc de mitjana conservació i bon gust. I s’anaven millorant les plantacions amb noves varietats com la Springtime, Dixired Merrill Gemfree i finalment la Red Glober.
També l’agricultura del camp de Tarragona coexistia amb alguna industria, com CAMPSA, IQA, BASF, en total unes vint.
Arriba la refineria
Al 1971, es publica la noticia que el govern de Madrid instal·lava la Refineria de Petroli a la Pobla de Mafumet, que entra en producció al 1975. Això va significar la desaparició de la pagesia a temps total, i un fort augment del cultiu de l’avellaner, en detriment dels préssecs, que amb varietats molt més modernes se’n va a la zona sud del Baix Camp, com Cambrils, Vinyols i Arcs, Mont-roig del Camp, Riudoms, Botarell ,etc.
Tot ho escric a grans trets, ja que no puc fer grans explicacions en un article curt.
Actualment al Morell hi ha una esplèndida finca de presseguers. És Mas Montseny, amb divuit varietats.
Capacitació i experimentació
Mas Bover de l’IRTA va introduir camps d’experimentació, d’ametllers, avellaners i festucs. Finalitzant els camps d’experimentació aplicada que tenia de fruiters des de feia uns anys.
També va finalitzar la gran tasca de capacitació que havien fet en aquells pobles, el Servei d’Extensió Agrària, el PPO (programa de Promoción Profesional Obrera), l’Estació Enològica de Reus que dirigia el Doctor Ramon Vidal i Barraquer i la Jefatura Agronòmica de Tarragona, que depenia del Ministeri d’Agricultura.
El senyor Joan Pijoan i Jacques, en el seu llibre comerciants de fruita seca, cita l’evolució de l’avellaner en aquella època.
A l’any 1946 al Morell hi havia 176 has d’avellaners. I al 1995 quasi 200.
A la Pobla de Mafumet, a l’any 1946 hi havia 254 has d’avellaner, baixant a 93 has de regadiu al 1999. Es on s’instal·la la refineria.
I per últim a Vilallonga del Camp, al 1946 hi havia 361 has i al 1999, prop de 600. Està una mica més allunyada dels altres dos.
Actualment degut a la caiguda del preu de l’avellana i l’envelliment de moltes plantacions s’abandonen el seu cultiu. I el que queda a la zona, es cultiva a temps parcial.
S’han introduït nous cultius com ara l’olivera, el pistatxo o festuc i més recentment noguers.
La Denominació d'Origen (DO) Avellana de Reus
Des de aquesta denominació d’origen, tant l’anterior junta presidida per Pere Guinovart, com l’actual presidida per Ester Gomis, agricultora de Vilallonga del Camp, es fa una gran tasca de divulgació de les propietats nutritives de l’avellana. Per exemple es reuneix cada any a la gent del camp, que generalment es fa a Reus, a l’estació enològica, que és on té la seu la DO. I es donen uns guardons a gent, implicada en la producció, restauració i investigació, entre altres coses, d’aquest fruit sec.
Acte al Morell
Comentaris