Escrit per Francesc Reguant
En Jordi era enginyer tècnic agrícola, però més enllà de la seva identificació d’acord amb els seus estudis o de les seves diferents posicions a l’Administració Pública, ell desitjava ser reconegut com a activista agrari i com a dissenyador de polítiques vers un món millor. En tot allò que feia olor de futur allí trobàvem en Jordi Peix.
A principis dels setanta, va col·laborar en els inicis de la gran obra que representava la Gran Enciclopèdia Catalana.
L'any 1978 fou cridat a participar en la confecció del nou Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, encara provisional. Allí, com a director general de Producció i Indústries Agroalimentàries, nomenat el mateix 1978, va haver de fer front al repte que constituí l'ingrés de l'Estat espanyol a la Comunitat Econòmica Europea i la integració del sector agrari català en el marc de la Política Agrícola Comuna.
Una aportació destacada del que serien les noves idees sobre la producció d’aliments a Catalunya en fou l’anomenada “revolució silenciosa de l’agroalimentació catalana”. Mentre la imatge predominant sobre l’agro català era de pobresa i despoblament, Jordi Peix veia una realitat ben diferent a partir d’una visió més global i propera. Contràriament al que es descrivia a l’imaginari col·lectiu, Jordi Peix hi aportava perspectiva estratègica sostenint que Catalunya s’estava consolidant com al primer clúster agroalimentari d’Europa a partir de l’impuls de la ramaderia intensiva en règim d’integració amb la indústria alimentària, l’impuls de la tecnologia i la qualitat. El contrast entre una imatge acríticament assumida i la realitat que Jordi Peix exposava suposava una aportació clarificadora i també un primer pas fonamental contra el menyspreu vers el sector primari i la ruralitat.
Com a director de Regs de Catalunya, SA (REGSA), empresa pública d'infraestructures vinculada al Departament d'Agricultura, càrrec que va ocupar de 1991 a 1993, va fer cèlebre la sentència: “L’aigua no es gasta, només s’embruta”. Fidel a aquesta idea, la regeneració de l’aigua i la dessalació ja formaven part de les polítiques i les infraestructures que imaginava per proveir de l’aigua necessària un país mediterrani com era Catalunya. La gestió de l’aigua a Califòrnia li va servir de referent per imaginar el futur dels regadius del nostre país.
Amb la creació de la Direcció General del Medi Natural el 1993, de la que fou nomenat director general fins al 1999, entre altres actuacions, propicià la reintroducció de l'os al Pirineu català. L’actuació més rellevant, però, va anar vinculada a la gestió dels incendis forestals. Durant la seva gestió va haver de fer front als grans incendis forestals de 1994 i 1998. Llavors va expressar amb rotunditat la disfunció que produïa les polítiques vers la intocabilitat dels espais naturals. La gestió forestal productiva i el necessari esponjament vers un paisatge més híbrid amb agricultura i ramaderia formant un mosaic biodivers ja formava part de les seves orientacions.
Un dels fets més representatius de la seva actuació en fou l’impuls de la Fundació Banc dels Aliments de Catalunya. La seva vinculació familiar amb França li va facilitar de conèixer el model que serviria per al disseny de la nova institució. Les necessitats alimentàries d’una franja creixent de població en pobresa crònica eren una preocupació social, política i ètica del país. Com a contrast, el malbaratament alimentari era una realitat clarament inacceptable. Unir dos problemes per generar una solució va ser l’aposta afortunada que es va concretar en la nova institució del Banc dels Aliments.
Amb tot mereixement Jordi Peix va rebre la Creu de Sant Jordi el 2008. Aquest guardó simbolitza la culminació positiva d’una trajectòria de compromís. És la culminació de la revolució silenciosa de Jordi Peix.
Comentaris