Comentari: Lourdes Viladomiu, sobre el llibre de l'Assumpta Serra.
És la història d’una família que no té ni espies, ni
artistes, ni polítics, però sí pastors, masovers, llenyataires, teixidores,
cosidores, noies que van a “servir” a cases benestants i moltes altres opcions
que van configurar el teixit laboral dels pobles d’aquests anys.
El treball és al centre de la vida d’un període de lluita
per menjar cada dia i sortir de la misèria.
Un llibre que no oblida cap dels personatges fonamentals del
moment, els capellans, els falangistes, els quintos, els maquis, els “amagats”,
els delators, els propietaris de bones finques, els empresaris industrials, els
militants comunistes i un llarg etcètera.
Com diu l’autora tot el que hi ha al llibre és real. Per
escriure’l s’ha informat, revisant publicacions de l’època, escoltant avis i
àvies, veïns i veïnes durant set anys.
Una feina que proporciona un document de gran interès històric. Pels joves és una forma de descobrir com es
vivia a l’època i poder apreciar i valorar el que tenim avui un cop enterrades
moltes de les misèries socials i polítiques de l’època. Per la resta és un
document ple de referències del que vam viure o ens van explicar.
Aquesta forma d’escriure la història fa que la dona sigui un
element clau per anar endavant; són les gestores de la misèria i tenen
capacitat de fer tot el que és fonamental per viure decentment: cuinar, cosir,
comprar i vendre al mercat, portar l’hort i els animals i organitzar les
celebracions. Unes celebracions que trenquen la monotonia i permeten fer
emergir l’amor i l’amistat. Celebracions que són els punts de trencament de la
vida quotidiana del treball que comença molt d’hora i acaba tard.
L’autora no oblida cap dels relats d’una trista postguerra i
ho fa amb el llenguatge d’una pel·lícula o més aviat d’un guió per una
pel·lícula que no perd cap detall, el color i la forma del vestit, el soroll de
les màquines, l’esforç de pujar i el gust de la carn d’olla.
Són 650 pàgines d’un detall que mostra gran capacitat
d’observació i que finalitza amb un glossari d’algunes expressions que són avui
desconegudes i amb un arbre genealògic per no perdre el fil dels personatges de
la família protagonista amb els seus set fills i amics.
Jo el vaig comprar a la llibreria La Memòria a la plaça de
la Vil·la de Gràcia i us recomano tant el llibre com una visita a aquesta
llibreria que desconeixia.
Aprofito per desitjar-vos a tots unes bones festes, i a
animar-vos a fer celebració que és part
important de la nostra memòria.
Lourdes Viladomiu
Comentaris