Suggerit a Carles Folch
El passat dia 4 d’octubre de 2024, coincidint amb l’onomàstica de Sant Francesc d’Assís, patró dels forestals, a Sant Hilari Sacalm es va celebrar una jornada convocada pel Centre de la Propietat Forestal (CPF). Va acollir un centenar de persones vinculades al sector que utilitza els principis de silvicultura com l’instrument bàsic per la gestió del bosc amb criteris de sostenibilitat i vetlla per a l’equilibri de l’ecosistema natural.
Aquesta institució, el CPF, és un bon exemple de la convivència entre el sector privat que és propietària dels boscos i l’administració de la Generalitat de Catalunya, que ha de vetllar per la bona gestió dels boscos i assegurar-ne la conservació, garantir la producció de primeres matèries naturals renovables i mantenir les condicions que permeten a més un ús recreatiu i cultural d'aquests terrenys.
Aquesta convivència de la gestió público-privada s’estructura a través d’un document anomenat Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal (PTGMF), el qual valora l’estat dels boscos de cada propietat privada i planifica una gestió que ha de ser sostenible durant un període de 15 a 30 anys i prorrogable per la meitat de la seva vigència inicial.
La creació del CPF és el resultat del desenvolupament de la Llei Forestal de Catalunya 6/1988. Així, el 1989, es va constituir sota la cobertura de l’esmentada llei, amb la figura jurídica de ser una “Administració desconcentrada”, és a dir, una organització administrativa a la qual s’atorgava determinades facultats de decisió limitades i el maneig autònom del seu pressupost o del seu patrimoni, sense deixar de tenir un nexe d’unió amb la jerarquia del Departament de la Generalitat que té les competències forestals.
Així, el nou camí de la gestió forestal va tornar, des de feia molts anys, a la propietat, tal com ja s’havia fet a altres indrets d’Europa, com és el cas de França. Aquesta iniciativa va fer possible endegar una “conllevança estructural” entre l’administració i la propietat, assegurant un model jurídic a la gestió del patrimoni forestal privat. En els inicis de la posada en funcionament del nou ens es va haver de crear una organització diferent de totes les altres que hi havia a la Generalitat, perquè el Consell d’Administració del nou organisme tenia membres provinents de la propietat i de l’administració, la qual cosa era una situació excèntrica. Però amb el temps es va consolidar, fins que després de 10 anys de la gestió desconcentrada, va semblar adient prendre un nou camí i es va treballar per a aconseguir la plenitud de la gestió forestal des del CPF, i és així que el Consell d’Administració va endegar un procés per tal d’esdevenir un organisme propi amb les competències plenes i amb un pressupost propi com a administració forestal única de les finques que tenien un Pla Tècnic de Gestió Forestal. Aquesta iniciativa va tenir l’acolliment del Parlament de Catalunya, que va aprovar la Llei del Centre de la Propietat Forestal (Llei 7/1999, del Centre de la Propietat Forestal), avui vigent. Així doncs, ara fa 25 anys d’aquesta iniciativa jurídica, molt innovadora a la seva època, que ara anomenaríem agència i que marca una fita del màxim interès per al 79% del territori forestal de Catalunya.
Les propietats que posseeixen el corresponent PTGMF aprovat gaudeixen de beneficis, com minoració dels impostos de successions i de la renda, assegurança civil i assegurança de danys per incendis forestals, i acollir-se a ajuts als quals no poden accedir les finques sense el corresponent PTGMF, entre altres.
La singularitat del CPF és que emet un document que intenta donar seguretat jurídica a la propietat i també un compromís (social) de la gestió que es realitza en el bosc privat. És a dir, s’estableix un contracte social entre la propietat forestal i la societat amb l’aval de la Generalitat sobre la gestió sostenible del terreny forestal, a través de ser publicitada l’aprovació del PTGMF al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Comentaris