Un tòtem al replà de les escales. La Massana (Andorra). Alguns arbres monumentals convertits en escultura

 Escrit per Pilar Isern i Eduard Parés

D’on ha sortit? De què està fet? Què representa? Qui l’ha esculpit? Per què?

Les preguntes ens aborden imparables; per treure’n l’entrellat haurem de llegir l’article:

Pi de la Massana, escultura actual,
2024-07-21 [E. Parés]

Tot passejant, una tarda a finals de juliol (2024) —en pujar les escales que des del carrer Major de la Massana porten a la plaça del Poble, on hi ha l'església de Sant Iscle i Santa Victòria— ens vàrem trobar una figura de fusta, ben grossa, que no semblava pas gaire antiga.

En aquell moment, després  d’un comentari fugisser i unes fotos, vam continuar la passejada pujant pel camí de vianants que segueix el barranc de la font del Mosquit (al final, entre urbanitzacions, cap a la dreta es pot arribar a Escàs i cap a l'esquerra a Sispony). Però el ressò de les preguntes sense resposta ens acompanyava sigil·losament i insistent.

Pi de la Massana, c. 2018
[Govern d'Andorra. Fitxa AS-4001]

Pocs dies després, en comparar el lloc amb els dels arbres singulars del Principat d'Andorra, vam trobar que la ubicació coincidia amb la del Pi de la Massana (AS-4001; pi roig, pi ros, Pinus sylvestris), cosa que confirmà l'amic Enric Orús i, a la vegada, aportà algunes fotografies.

La fitxa oficial AS-4001 (2014-2018), Pi de la Massana, ens informa que la qualificació de 'singular' és per raó del port i dimensions que té. La seva situació, al centre del poble, li confereix un estatus emblemàtic i rellevant. També ens diu que és viu i en bon estat, però que té la meitat de la capçada bastant seca. Ja comença a patir de vell, amb ferides a l'escorça del canó.

Enric Orús, que ja tenia aquest arbre fitxat com un dels deu més importants d'Andorra al seu llibre de 2007: 120 Grans Arbres del Pirineu Català i d'Andorra, en fa la descripció i informa de les mesures que tenia aleshores.

Amb tot plegat, ja tenim prou dades per fer la fitxa completa del Pi. Juntament amb la seva història, s’inclouen els mapes i ortos on es pot apreciar la capçada del Pi, en diferents anys. S’hi afegeixen fotos pròpies, de l'Enric Orús i les cedides gràcies a l'amabilitat del diari andorrà Bondia. Amb tot plegat es redacta i penja la fitxa definitiva: 2024-09-15.

Hem sabut així, que en els darrers anys, el Comú de la Massana i els mitjans periodístics d'Andorra han anat seguint el decandiment de l’arbre i els tractaments per provar d'allargar-li la vida; esforços que no aconsegueixen recuperar-lo i que porten a tallar-lo (2023), donat el perill de caiguda que representa. 

Pi de la Massana, tronc tallat,
2023-09-16 [E. Orús]

Però no va ser una tallada i eliminació sinó una transformació (2024), en una escultura, com un tòtem modern, sense moure'l gens ni mica del lloc on l'arbre havia viscut potser durant dos segles. La fusta del seu tronc, doncs, ha tingut una curiosa i honorable jubilació.

Pi de la Massana, Txordi Ricart n'esculpeix el tronc
[Facundo Santana / Bondia, 2024-06-14]

Txordi Ricart va ser l’escultor que va dotar de forma i personalitat el tronc del tronc de l’històric Pi. Ell mateix va manifestar molt encertadament: "Fer l’escultura al Pi és una manera que torni a néixer".

D’aquesta manera, les vicissituds modernes enriqueixen i complementen la llegenda que es conta d’aquest arbre. Un arbre que no va ser plantat, sinó que va ser transportat, fa molts anys, pel rierol que baixa del poble d'Escàs per un aiguat. Va quedar dret i hi va arrelar.

Pi de la Massana, fitxa:

Parés, E., 2024. "Pi de la Massana...". Fitxa Plantipodes-AM 

(hi trobareu les referències sobre la descripció i les mesures d'Enric Orús, 2004 (Fitxa 21) i les del Govern d'Andorra, 2018 (AS-4001), mapes de situació i moltes altres, sobretot, del Comú i de la premsa andorrana)

Alguns arbres monumentals i singulars escultòrics / esculpits

D’aquests arbres, es poden veure les fitxes i altres informacions relacionades a: Plantipodes-AM

Roure del Ca n'Oriol / “Monument de fusta”, c. 1993 / 2014. Rubí, Vallès Occidental [Fitxa AM]

Olmo de la Ermita / "Alma de Olmo", 1994 / c. 2003. Tuéjar, Serrania, [Generalitat Valenciana] [Fitxa PVal, p. 5]

Pi de l’Estació de Valldoreix / "Cadires salvatges", c. 2006 / 2021. Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental [EMD Valldoreix - F. Mestres / Ramon Solé] [Fitxa Vallès Occ., p. 4]