Marensin, serà la nova capital del suro francès?

Suggerit a Carles Folch

Marensin, és un territori de les Landes de Gascunya, situat entre l’oceà Atlàntic, Maremne, Landes de Dax, la Gran Landa i País de Born. Resulta que entre les singularitats d’aquesta zona és la de la producció del pollastre de Marensin. Es tracta d’una raça de pollastre molt valorat i identificat perquè  no té plomes al coll i té la protecció de la qualitat europea amb una DOP. Però aquest article no vol tractar aquesta qüestió sinó de la producció surera francesa, la qual sembla que està agafant volada després de necessitar cercar propostes per afrontar les conseqüències de l’escalfament global.

Certament, la producció de suro a França, no és molt importat, solament el suro prospera a les regions del Var (Maures i Esterel), a Còrsega (a les costes de Bastia a Ajaccio), als Pirineus Orientals (Alberes, Aspres i Bas-Vallespir) i a Nova Aquitània on està més estès, però sí que és valorada i protegida per les administracions del país. 

En aquesta línia el maig de 2023 es va presentar la 'Carta pel desenvolupament i la protecció de l’alzina surera a Marensin' . Aquest document el van signar el Sub-Prefecte, el president del Departament de les Landes, la presidenta de Liège Gascon i els alcaldes/alcaldesses de 16 municipis i 13 organismes com per exemple la Cambra d’Agricultura de les Landes o el Sindicat de Silvicultors del Sud-Oest. 

El Pla d’acció és un programa de gran abast amb una mirada vers els anys 2040/2050. Planteja que el clima de la zona per aquell temps serà equivalent al que té avui la zona del sud de Portugal / Andalusia / Extremadura.

Aquesta iniciativa és una novetat, perquè fins ara solament existia una organització que defensava els interessos del sector surer, ens referim a 'Le Liège Gascon' participada per 5 empreses de la regió, que treballen el suro i una que gestiona els boscos de suro i assumeix l’organització de la lleva, la formació de llevadors i és la baula entre la producció de la matèria i la indústria.

El document (la Carta), aporta un treball d'acord amb 4 objectius:

1. Protegir l’alzina surera
2. Conèixer i inventariar els boscos d’alzina surera
3. Valorar el suro
4. Desenvolupar i regenerar els boscos de suro. 

Fa una crida considerant l’interès que té el suro avui. Com sabem és un bé escàs i necessari, especialment en el món dels taps i especialment en les ampolles de vi de qualitat i de xampany o de cava.

Però la pregunta és: Què ha passat a les Landes, perquè s’hagi endegat aquesta iniciativa? Doncs la resposta a la pregunta, així ràpidament, és que hi ha dues causes: la presència dels incendis forestals de l’any 2022 i els efectes meteorològics (versus cicló Klaus del 2009) que han castigat la riquesa forestal més important de França.

Cal recordar que els boscos de les Landes són majoritàriament de propietat privada i aquesta “singularitat” no ha estat cap impediment perquè l’administració francesa s’hagi abocat a treballar per salvaguardar aquest patrimoni nacional. 

El cas de Marensin, pot ser útil d'estudiar,  per la seva magnitud de recursos i la seva aplicació, i valorar si els resultats esperats s’ajusten als objectius. Una cosa sí que també és important, i és el fet que a la Gascoyne han encetat el meló per la introducció -prudent, encara- de l’alzina surera com un complement al monocultiu silvícola del pi radiata  (Pinus insignis) i el pi marítim o pinastre (Pinus pinastre). Ambdós ben adaptats als terrenys sorrencs i de pH baix, amb un clima de poc fred i d’ambients propers al mar (oceà) i sobretot interessants per tenir un cicle curt per la seva gestió silvícola. 

Per concloure, la proposta que s’ha iniciat assenyala un camí nou a la silvicultura de la regió de Gascoyne i també a l’oferta de suro a l’estat francès. Queda temps encara per poder avaluar l’impacte d’aquest canvi respecte a la biodiversitat de l’ecosistema forestal i a l’economia de la regió.