Un llegat més d’en Jordi Peix
El document amb el títol Informe sobre la necessitat de definir uns criteris per a la instal·lació de granges és de finals de 1979, i mostra la manera que tenia en Jordi Peix de salvaguardar els interessos de la producció d’aliments.
Per situar l’època del document, hi ha dues dates clau:
1a Tarradellas va ser president de la Generalitat de Catalunya del 5 de desembre de 1977 al 27 d’abril de 1980.
2a El 25 d’octubre de 1979 el poble català va referendar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
En els inicis de les actuacions de la Generalitat de Catalunya recuperada hem de situar el document esmentat, i que creiem que mostra una de les preocupacions que continuen estant d’actualitat com és la relació entre el món rural i el món urbà.
El document destaca la importància que en aquells temps, finals dels setanta del segle passat, té la producció ramadera d’aviram i de porcí, i de la qual preveuen una expansió perquè “aquesta producció s’adapta perfectament a l’estructura de l’explotació pagesa, ja que li permet de créixer sense necessitat d’adquirir més terres d’alt valor econòmic”.
Per altra banda, ja té en compte que s’ha de regular aquest tipus de producció ramadera, ara dita intensiva, tenint en compte especialment criteris urbanístics, zootècnics (benestar animal) i sanitaris (bioseguretat).
Així, els criteris que cita són: Edificabilitat, parcel·la mínima, distància al casc urbà, i dona orientacions sobre cada un d’ells.
De la unitat mínima de cultius, diu que es tracta d’un “concepte derogat, depassat i inaplicable com a parcel·la mínima. Cal observar la realitat del parcel·lari agrícola per comprendre la falta de sentit d’aquest concepte”.
I ho argumenta perquè “la definició d’unes noves Unitats Mínimes de Conreu ve actualment contestada per la legislació comunitària que preveu al revés unes Unitats Màximes de Conreu. El despoblament del camp ha invertit els conceptes”.
Fa quaranta anys ja es parlava del despoblament!!
Pel que fa a les Distàncies, introdueix el conflicte món urbà versus món rural, indicant que és el concepte “el de més necessària definició, ja que vindrà a regular uns usos en zones conflictives, les zones de canvi d’ús”.
I fa aquestes dues reflexions:
“Els residents en zones urbanes interfereixen el normal desenvolupament de segons quin tipus de ramaderia especialment en allò referent a la sanitat del bestiar”.
“El bestiar porcí i l’aviram causen molèsties pel soroll i les olors als residents urbans.”
I fa la següent aportació:
“Com que el sòl no urbanitzable correspon a usos agraris i s’han de desenvolupar sense cap tipus de limitació no agrària, per tant no cal preservar les edificacions de residència secundària de les “ferums” de les activitats agràries que són de definició del medi. Així s’evita la invasió dels urbans a les zones agràries, fenomen de gran importància en una zona tan densa com Catalunya”.
Com a resum de l’article, cal constatar que després de quaranta anys el món rural s’ha urbanitzat, i ha sabut integrar la seva activitat agrària en les noves formes de vida. En canvi, el món urbà continua desconeixent el modus operandi de l’activitat agrària, i no s’adona de l’esforç fet pels pagesos i ramaders per adaptar-se a tota la nova regulació de l’activitat agrària que ve imposada per l’objectiu del Pacte Verd Europeu.
Comentaris