Escrit suggerit a Carles Folch
El llibre descriu un centenar de curiositats en 254 pàgines i és fruit del coneixement de l’autor i la recerca de molta documentació que queda ordenada en cinc capítols que desglossen els temes següents: els arbres, els boscos, la gestió forestal, l’evolució històrica dels boscos i els arbres des de la darrera glaciació; i el simbolisme dels arbres i els boscos.
És curiós el format que s’ha aplicat per explicar cada una de les curiositats en el llibre perquè es realitza a través de 'fitxes' d’una o dues pàgines màxim que reuneixen informació popular o tradicional, tècnica, científica, històrica i filosòfica, però també afronta pensaments sobre la silvicultura, la propietat dels terrenys boscosos, la conservació de la biodiversitat, els ecosistemes forestals, i també els problemes que presenten els incendis de les masses forestals.
Però aquí no acaba el seu interès, ja que com que és un llibre amb vocació de ser didàctic i formatiu, aconsegueix aquest objectiu mitjançant algunes descobertes o reflexions que l’autor fa sobre les boscúries del país i d’altres continents que ha visitat i també sobre els productes forestals, la gestió del bosc a través de l’ordenació planificada -altrament nomenada 'silvicultura sostenible'-, sense deixar de costat això dels banys de bosc, o què són els boscos madurs, o els boscos singulars a Catalunya.
La riquesa literària i poètica sobre els arbres i els boscos queda recollida en part quan l’autor aporta referències, i ens diu "com tractava els arbres la Mercè Rodoreda?" o "Quin valor tenen els arbres a l’obra de Perejaume?" o "Quin paper tenen els boscos de cedres del Líban al poema de Gilgamensh?" o "Per què el Pi de les Tres Branques és un arbre emblemàtic?".
Pel que fa al simbolisme recull accents sobre 'Què és l’arbre de la llibertat?' o 'què simbolitza l’arbre de maig?' o 'Què representa l’arbre de Nadal?'. A tall de referència sobre el text de l’arbre de Nadal l’autor ens diu, "... podem preguntar-nos: per què associem l’avet a Nadal?" La resposta ens apareix quan el cristianisme s’expandeix pel continent europeu i entra en contacte amb els pobles del centre i el nord, els quals consideraven alguns boscos i arbres com a sagrats, ja que vivien envoltats de grans boscúries.
A la vila de Sélestat, un poble francès de l’Alsàcia, al cor d’Europa, hi ha el document antic que parla del guarniment d’un arbre de Nadal. En concret es tracta d’un text de 1521 guardat als arxius municipals. No és estrany que aquest fet tingués lloc a Alsàcia, ja que aquesta regió s’estén entre les suaus muntanyes dels Vosges, on els avets creixen entre els faigs i els roures, i l’ampla i pròspera vall del Rin. A partir de 1870 l’avet es converteix, en l’arbre de Nadal i la tradició de guarnir-lo s’estén per tot Europa, tot i que no és fins al 1982 que es posa un arbre de Nadal al Vaticà. Alguns documents expliquen que els primers guarniments eren pomes, que simbolitzaven el pecat original i espelmes, que eren la llum de Crist.
Cal tenir present que l’avet és una espècie sempre verda o perennifòlia que simbolitza la resistència al fred i, més endavant, l’eternitat i el triomf sobre l’hivern, ja que, després de la llarga foscor hivernal i amb l’arribada de les llums primaverals, començarà novament a reviure.
És aconsellable llegir aquest llibre, doncs, si es té interès a saber les qüestions genèriques i també les concretes o vinculades no solament dels arbres i els boscos amb una mirada concreta del país, sinó també amb una mirada de llarg abast, entrant en qüestions espirituals, tradicionals, físiques, botàniques, ecològiques i com no econòmiques. Amb aquest relat, s’obren les portes per descobrir preguntes com: 'Quin és el gran perill que afecta el futur dels boscos i de la biodiversitat?' o 'Què és la vegetació climàcica?'.
Aquest llibre compte amb un epíleg escrit per l’Eduard Plana i Bach, enginyer de forest i màster en gestió de focs forestals per la Universitat de Lleida. Manllevo aquestes paraules de la reflexió final de llibre que diu:
“... em fa pensar que allò que vulguem i esperem dels boscos també ens ho hem de demanar com a societat perquè, com ens mostra el llibre, la nostra relació i història n’està plenament lligada. Que el culte a l’arbre ens ha d’inspirar la cura de les persones. Que els boscos hi són per recordar-nos que no tot està perdut. Sense passar per alt que el bosc no és quelcom estàtic, que, com les societats, canvien, es transformen i s’adapten”.
El llibre '100 curiositats sobre els arbres i els boscos' de Josep Gordi Serrat està editat per Cossetània.
Comentaris