El cinquè arbre monumental del delta de l’Ebre és el Baladre de Balada i ara ja fa 100 anys

Escrit per Rafel Balada i Llasat

El Delta d’abans i l’origen del poblet de Balada.

Si hi ha un territori al nostre país que ha sofert, en els darrers segles, canvis increïbles en tots els aspectes: morfològic, hidrològic, biològic, social, econòmic, etc. és el delta de l’Ebre. Les persones que el veuen actualment, difícilment poden imaginar-se com era aquest espai abans. 

Tot i que hi ha una abundosa bibliografia i que el tema no és directament l’objecte d’aquest escrit, recomanaríem consultar els breus, puntuals i ben documentats articles de Jordi Gilabert (1) especialment 'La història del delta explicada en un ratet', 'De Port Fangós al Pantà' o 'Les guerres de la sal al Delta'. Aquests escrits poden ajudar-nos a imaginar com era, no fa pas tant, aquest espai que avui veiem densament poblat i gairebé tot cobert d’arrossars.

Baladre de Balada, 2022-06-24 [R. Balada]

El delta havia estat tradicionalment zona d’aiguamolls, de salines, d’aprofitament de plantes barrelleres, de pesca abundosa i d’hivernada per als ramats que venien pels lligallos (camins de transhumància) provinents de les muntanyes del Maestrat i altres indrets. 

També havia estat escenari de caceres espectaculars que practicaven personatges com Joan I (1350-1396), el rei caçador. La documentació que s'ha conservat ens ha permès conèixer-les.

Sabem, així, que la tardor de 1392 'Joan I sortia cap a Amposta per caçar senglars a la vora del riu, i cent homes d’Ulldecona, amb llances, dards i ballestes, havien d’ésser, de bon matí, a la riba de l’Ebre, on tindria lloc la cacera'.

En aquesta àrea d’hivernada dels ramats prop del riu Ebre -amb aigua abundant, temperatures menys rigoroses que les de les muntanyes que voregen el Delta i amb herba present durant tot l’any- hi ha el poblet de Balada, que abans era anomenat les Cases de Balada. El travessa un antic lligallo que arribava al riu; actualment és el carrer de Sant Cristòfol, que divideix Balada en dos termes: la part oriental correspon al municipi de Sant Jaume d’Enveja i l’occidental al d’Amposta. 

El nom deriva, des de finals del segle XVIII, de la família Balada, pastors originaris de Freginals que tenien aquí la masada i els corrals on portaven el bestiar a passar l’hivern i on encara avui els descendents conserven finques, alguna edificació i la jàssera i altres bigues del mas que serviren per bastir la casa dels seus descendents a Amposta. 

A finals del segle XIX i principis del XX, amb l’arribada de l’aigua del canal de la Dreta de l’Ebre, el conreu de l’arròs s’escampà per tot el Delta; les terres ermes es van valorar i es conservaren els camins, nous i vells, per tal de millorar els accessos a les finques. Un d’aquests vells camins és el dels Baladres que va paral·lel a la línia de la costa i que s’anomena així perquè a la vora s’hi havien plantat molts baladres (Nerium oleander). El camí uneix la zona d’Eucaliptus, poc abans d’arribar a la mar, amb la carretera que ve d’Amposta i de Sant Jaume, i la bassa de la Tancada i el Trabucador. 

La història del Baladre de Balada que té 100 anys

La senyora Pepeta Zaragoza, l'any 1923, va plantar davant de la seua casa de Balada un esqueix de baladre, que provenia del camí dels Baladres. La seva filla, la senyora Pepeta Porres Zaragoza, va continuar cuidant-lo. En Joan Morales Porres, net de la senyora Pepeta Zaragoza, va fer possible que l'any 1990 la zona on hi ha el baladre passés a ser de propietat pública. 

Quan es va enderrocar la casa on estava adossat el Baladre, al voltant es va fer una placeta al costat oriental del carrer de Sant Cristòfol -ja dins del terme municipal de Sant Jaume d’Enveja- i se li van posar suports als colls; cosa que ha resultat clau per a la supervivència del baladre.

El mateix any es va declarar arbre monumental per la Generalitat de Catalunya: Ordre 1990-02-08 i Ordre 1991-04-19 (DOGC 1262 i 1440). El baladre normalment no és un arbre, però ateses les mides que assoleix el nostre exemplar (és el més gran que es coneix a Catalunya) es va considerar la declaració d'interès.

Camí dels Baladres. 
 2023-09-13, (R. Balada)

Per acabar-ne de precisar les característiques, tant per les mides del Baladre com pels detalls que coneixem de l’origen es va visitar el camí dels Baladres el passat setembre (2023). Encara es poden veure alguns dels exemplars plantats que van donar nom al camí i que confirmen la informació que la família Morales Porres havia manifestat.

Baladre en estat natural
Els baladres, en estat natural, són freqüents a les riberes de l'Ebre, tant al tram inferior com en els seus barrancs més meridionals, però cal saber també que els exemplars naturals tenen la flor rosa i el Baladre de Balada és de flor blanca i això ens indica que prové d'un exemplar de jardineria igual que els que queden al camí dels Baladres.

 Tot i tenir un segle de vida, l'estat del Baladre és bo; ben segur gràcies a les atencions que els veïns de Balada sempre li han donat. La millor prova és observar l'evolució del creixement en els darrers 30 anys: el coll més gros ha passat d'un volt de canó de 0,60 m a 1,07 m, i el diàmetre de la capçada de 7 a 9 m i la seva fama ha arribat a l’extrem que a internet es pot trobar alguna informació que diu que el nom del poble es deu a la presència d’aquest baladre monumental, cosa que no és així.

És habitual que d’un arbre monumental no en sapiguem l’edat exacta, però en aquest cas sabem que el Baladre de Balada enguany fa 100 anys i celebrem que es trobi en bones condicions.

(1) Articles de Jordi Gilabert: https://portfangos.com/

Més informació: 

https://plantipodes-am.cat/fitxes/baladrebalada.html  /  https://plantipodes-am.cat/interes/BaladreBalada-RB-EP.pdf

Comentaris

Jordi M. V. ha dit…
Moltes gràcies per documentar-ho tot tan bé, Rafel.

Jordi M.V. (Besnet,net i fill de la família esmentada)