Atenció! Visitants de l’espai rural

Suggerit a Carles Folch

Fa uns dies, un amic va visitar un llogaret que es diu Santa Eugènia de Nerellà, que està situat dins del municipi de Bellver de Cerdanya. Aquest poblet se’l coneix perquè el campanar de la seva església de 18,5 metres d’alçada, té un desplom d'1,2 metres, per això es coneix com la “torre de Pisa de la Cerdanya”. És recomanable fer-hi una visita. Però aquest article no va de la qualitat de romànic d’aquesta església del Pirineu.

Aquest article vol exposar l’interès que des de la societat civil, en aquest cas la Federació Catalana de la Raça Bruna dels Pirineus, que és qui ha tingut la iniciativa de posar un cartell informatiu per a fer pedagogia a la societat urbana per tal que es comporti i respecti la convivència del sistema agrari rural. Utilitzant un model de cartellisme didàctic, però fent ús de la ironia amb el text: Esteu entrant en un indret amb riscos i perills.

El cartell explicita els “riscos” principals que ha d’afrontar la societat urbanita que es mou en l’àmbit rural, com: Aquí tenim campanars que toquen regularment; Ramats que viuen a prop; Alguns fins i tot porten esquelles al coll; Pagesos i artesans que treballen per fer-te el menjar. 

El cartell dona un consell: Si no ho suportes, has arribat al lloc equivocat. En cas contrari aquí trobareu una càlida benvinguda i molta simpatia.

Caram, quanta intel·ligència de comunicació en tan poc espai.

Recordo que el passat 19 de maig de 2021 en aquest bloc ja vàrem fer una aportació amb aquesta temàtica amb el títol: El patrimoni sensorial ja és una realitat a França. Al país veí, ha estat el Parlament qui va legislar per valorar el patrimoni sensorial de la societat civil que viu i treballa en el medi rural i que és freqüentada per la societat urbana la qual, molt sovint, és llec dels costums i les dinàmiques relacionals existents en l’ambient rural. Si aquests coneixements no són coneguts, es generen accidents de convivència.                                       

A Catalunya qui ha hagut d'emprendre la iniciativa, com veiem, no han estat els representants democràtics (parlamentaris, regidors municipals, ...), sinó les entitats sectorials, com és el cas de la Federació d’entitats que defensen la raça bruna dels Pirineus. Quina llàstima!

Un apunt, Santa Eugènia de Nerellà és un espai protegit, perquè forma part del Parc Natural del Cadí Moixeró, que, per cert, acaba de celebrar el seu quaranta aniversari i ho explicita a través d’un escrit que diu: 

“... Una història de quatre dècades en que el paisatge s’ha fet més forestal, les activitats agrícoles i ramaderes han disminuït, el despoblament s’ha incrementat, i la passió per fer activitats a l’aire lliure ha augmentat. La nostra societat reconeix cada vegada més l’important paper que tenen els espais naturals protegits, no només per garantir la conservació de la biodiversitat, sinó també com a motors de desenvolupament socioeconòmic d’aquests territoris.”  

Aquest discurs ens ha de fer pensar i cal obrir un debat i una reflexió que consideri l’equilibri els valors de la gestió del territori amb la conservació del medi. Foragitar les activitats agràries del parc natural no ha de ser en cap cas un objectiu, perquè la gestió dels espais rurals l’executen els que viuen i treballen en aquests medis i naturalment la predisposició de la propietat de les finques siguin públiques o privades. Sense gestió i respecte i programes de valor, la protecció no serà suficient per perpetuar i conservar els ecosistemes naturalitzats que tenim.

El cartellisme del Parc Natural del Cadí Moixeró i el de la Federació Catalana de la Raça Bruna dels Pirineus conviuen -separadament-, com podem veure en la fotografia. 

Quina llàstima que el cartell no ha estat patrocinat pel Parc Natural del Cadí Moixeró.

Què cada u tregui les conclusions que consideri.