Suggerit a Carles Folch
Fa uns dies, un amic va visitar un llogaret que es diu Santa Eugènia de Nerellà, que està situat dins del municipi de Bellver de Cerdanya. Aquest poblet se’l coneix perquè el campanar de la seva església de 18,5 metres d’alçada, té un desplom d'1,2 metres, per això es coneix com la “torre de Pisa de la Cerdanya”. És recomanable fer-hi una visita. Però aquest article no va de la qualitat de romànic d’aquesta església del Pirineu.
Aquest article vol exposar l’interès que des de la societat civil, en aquest cas la Federació Catalana de la Raça Bruna dels Pirineus, que és qui ha tingut la iniciativa de posar un cartell informatiu per a fer pedagogia a la societat urbana per tal que es comporti i respecti la convivència del sistema agrari rural. Utilitzant un model de cartellisme didàctic, però fent ús de la ironia amb el text: Esteu entrant en un indret amb riscos i perills.
El cartell explicita els “riscos” principals que ha d’afrontar la societat urbanita que es mou en l’àmbit rural, com: Aquí tenim campanars que toquen regularment; Ramats que viuen a prop; Alguns fins i tot porten esquelles al coll; Pagesos i artesans que treballen per fer-te el menjar.
El cartell dona un consell: Si no ho suportes, has arribat al lloc equivocat. En cas contrari aquí trobareu una càlida benvinguda i molta simpatia.
Caram, quanta intel·ligència de comunicació en tan poc espai.
Recordo que el passat 19 de maig de 2021 en aquest bloc ja vàrem fer una aportació amb aquesta temàtica amb el títol: El patrimoni sensorial ja és una realitat a França. Al país veí, ha estat el Parlament qui va legislar per valorar el patrimoni sensorial de la societat civil que viu i treballa en el medi rural i que és freqüentada per la societat urbana la qual, molt sovint, és llec dels costums i les dinàmiques relacionals existents en l’ambient rural. Si aquests coneixements no són coneguts, es generen accidents de convivència.
A Catalunya qui ha hagut d'emprendre la iniciativa, com veiem, no han estat els representants democràtics (parlamentaris, regidors municipals, ...), sinó les entitats sectorials, com és el cas de la Federació d’entitats que defensen la raça bruna dels Pirineus. Quina llàstima!
Un apunt, Santa Eugènia de Nerellà és un espai protegit, perquè forma part del Parc Natural del Cadí Moixeró, que, per cert, acaba de celebrar el seu quaranta aniversari i ho explicita a través d’un escrit que diu:
El cartellisme del Parc Natural del Cadí Moixeró i el de la Federació Catalana de la Raça Bruna dels Pirineus conviuen -separadament-, com podem veure en la fotografia.
Quina llàstima que el cartell no ha estat patrocinat pel Parc Natural del Cadí Moixeró.
Què cada u tregui les conclusions que consideri.
Comentaris