Quan des del Departament d’Agricultura es donaven pautes per a la gestió del sòl agrari

 Un llegat d’en Jordi Peix

L’equip coordinador del bloc Agricultura de Catalunya hem recuperat un document d’interès actual, tot recordant el dia del decés (5 de juliol de 2014) d’en Jordi Peix i Massip, i la seva manera de salvaguardar els interessos de la producció d’aliments. Ho va fer a través d’un text, entre d’altres, que va elaborar allà pel dia 9 de novembre de 1979, que porta per títol Elements a tenir en compte en l’ordenació del sòl agrari (text de 8 pàgines).

Per situar-nos en el context social de l’època, és bo recordar dues dates clau: 

1. El govern Tarradellas va durar des del 5 de desembre de 1977 fins al 27 d’abril de 1980

2. L’Estatut de Catalunya es va aprovar el dia 18 de desembre de 1979

Així, el govern provisional de la Generalitat del president Tarradellas estava format per consellers polítics i consellers tècnics. El conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca era en Josep Roig i Magrinyà (ERC), el qual va proposar nomenar director general de Producció i Indústries Agroalimentàries a en Jordi Peix i Massip. 

És doncs en l’inici de la Generalitat constitucional que en Jordi Peix va elaborar el document esmentat, abans que hi hagués l’Estatut de Catalunya aprovat. Creiem que avui continua essent un element de reflexió, i és per això que hem manllevat uns paràgrafs del text per construir aquest article. 

“... ... 2.- Ús urbà del sòl agrari. El mateix títol del capítol defineix la contradicció del seu plantejament.

Ja s’ha dit que s’han d’emmarcar el creixement de les empreses agràries.   

Qualsevol utilització urbana del sòl rústec incideix en els usos dels sòls envoltants. Els mercats es ressenteixen i el potencial de creixement també. Les possibilitats d’usos urbanístics en sòl agrari ha fet trontollar les tasques del Servei de Concentració Parcel·lària. 

L’únic cas més o menys reeixit se situa a la Vall d’en Bas (la Garrotxa). Les restants han estat un fracàs total i s’han hagut d’abandonar. El factor de sempre difícil realització ha estat el de la valoració extra-agrària del sòl rústec, la impossible determinació.

Crec que s’ha de tenir imaginació per tal de superar la Llei del Sòl, i en aquest tema a Catalunya ja s’han donat proves. No s’ha de permetre cap actuació urbana en sòl agrari! Hem al·ludit abans a la industrialització del camp, a la necessitat d’indústries agràries. Som conscients que el sector les necessita, però som conscients que s’han d’instal·lar en sòl adequat. Allò que cal són mecanismes àgils al servei de la dinàmica municipal.

No podem en cap cas estar d’acord amb la possibilitat d’edificar o situar instal·lacions d’utilitat pública o interès social en el medi rural. Abans, cal plantejar-ho de forma coherent.  

No podem tampoc permetre les construccions o instal·lacions vinculades a l’execució, l’entreteniment o servei d’Obres Públiques.

No és tan difícil de fer previsions. Crec que la llei no ens pot tancar aquests camins de desenvolupament. 

3.- Edificacions i instal·lacions agràries 

És evident i cal recordar que aquestes s’han de situar en el sòl agrari. Tanmateix, cal recordar que aquesta evidència es reflecteix de la inversa o sigui que els usos urbans s’han de situar en zona urbana.

Si l’urbà es llença al pillatge dels fruits de les hortes veïnes, a l’abocament d’escombraries, a la contaminació del freàtic, a la constitució de cràters d’origen gravista, a la creació de barreres físiques amb autopistes i línies fèrries, a la constitució d’obstacles al normal desenvolupament de l’activitat agrícola amb torres elèctriques, telefòniques, gasoductes, pipe-lines (canonades), el pagès s’ha d’agrupar. 

És per això que cal deturar les extraccions de graves, cercar nous traçats de línies fèrries, negociar la instal·lació de servituds, dialogar per tal de mantenir els regadius en condicions, organitzar comissions de Defensa del Baix Llobregat o del Ter, de les aigües de Tarragona, etc. Tot això són casos reals, que indiquen la inviabilitat del model actual, ja que defineix una violència definida per l’eterna inferioritat de condicions del sector agrari.

Es tracta, doncs, d’aconseguir que l’urbanisme sigui generador de desenvolupament agrari, que l’urbanisme fertilitzi el camp en comptes d’esterilitzar-lo.” 

El document acaba amb aquest text:

“4.- Ordenació del territori

El sòl agrari és un recurs escàs, potser al contrari del sòl urbà, que segons sembla n’hi ha estocs per una colla d’anys. És una precisió necessària per tal de definir el marge d’actuació. Aquest sòl es troba molt parcel·lat, resultat d’una colonització antiga, i és per això que requereix d’un endegament.

Som conscients que és necessària una política global, o sigui creditícia, fiscal, jurídica, etc.

És per això que l’únic que es demana a l’urbanisme és que no interfereixi funcions.

No es pot acceptar que s’urbanitzi una zona que l’Administració ha posat en irrigació fa pocs anys. S’han de coordinar actuacions. Per altra banda, s’han d’agilitzar les possibilitats de desqualificació de sòl urbà per al seu ús agrari inicial.

Com a resum de tot això exposat, creiem que s’ha de fer un esforç per tal de definir uns mecanismes àgils que permetin un adequat creixement del camp i de la ciutat amb un camí integrat per un millor desenvolupament del país.    

Barcelona, 9 de novembre de 1979”.

Foto: Programa "Signes dels temps“ https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/2008-jordi-peix/video/5162771/