Un Fons bibliogràfic sobre l’avellaner, a disposició dels estudiosos i interessats d’aquest cultiu

Escrit per Joan Gamundi Vilà, perit Agrícola - Agent del Servei d’Extensió Agrària (1964-1980)

Un fons de vora 200 llibres, d’estudis, experimentació aplicada, explotacions, plagues i malalties, recol·lecció, cultiu i comerç, entre d’altres, està a disposició dels estudiosos, cultivadors i ciutadania interessada per aquest fruit sec, a la biblioteca Xavier Amorós de Reus.

Daniel Recasens, conseller ajuntament Reus Joan Gamundi; Mercè Rovira  i la directora de la Biblioteca de Reus, Cristina Garreta en l’acte d’entrega del fons

Aquest fons el vaig donar gràcies a les gestions que va fer primerament la Fundació Reddis i després la biòloga de l’IRTA Mercè Rovira, i la cap de relacions de Mas Bover, Xantal Romaguera, amb la directora de la Biblioteca, Cristina Garreta. Abans havien fet una avaluació de tot el material.

Què hi ha al fons?

El llibre més vell és de 1915, editat per l’Institut Agrícola de Sant Isidre, i finalitza amb els dos que va escriure Joan Pijoan i Jacques, l’any 2021, promocionats per la Cambra de Comerç de Reus.

Hi podeu trobar el llibre promogut per la Mancomunitat de Catalunya al 1923, titulat “Descripció de les més importants varietals d’avellaners“. I entre diversos, en citarem tot els fets per l’IRTA, Extensió Agrària, Álvarez Requejo, Centre d’Estudis de Riudoms, Diputació de Tarragona, Caixa de Pensions, Unió de Cooperatives, equip del Doctor Vidal-Barraquer, Llotja de Reus, Generalitat de Catalunya, Ministerio de Agricultura, Baudili Juscafresa, Universitat Rovira Virgili, Tomàs Molina. I molts italians, francesos i alguns nord-americans d’Oregon, Califòrnia, Columbia i Washington.

També hi consten els de la desapareguda Cambra Sindical Agrària de Tarragona, Ajuntament de Riudoms, L’Om, Revista Agropecuaria, Núria Abelló. I alguns més. Últimament, he inclòs la donació que va fer la filla de Josep Sánchez Moragas, ja traspassat, d’Alforja, antic president de la cooperativa: Un magnífic treball de l’avellaner en aquella localitat durant cinquanta anys d’observació.  L’equip de la biblioteca de Reus està treballant amb tota la documentació.

Amb la donació, que vaig firmar amb el conseller de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Reus, Daniel Recasens, ja vaig especificar que tots els elements documentals referenciats els puguin gaudir la ciutadania interessada. Si jo fos més jove, en feria una tesina per presentar a la Universitat Rovira i Virgili. 

La direcció del desaparegut Servei d’Extensió Agrària em va destinar a Reus a finals de l’any 1964. Vam trobar-hi un gran problema. Hi havia molt poca documentació vers l’Avellaner. El cap de l’oficina, Ramon Pifarré, va ser destinat a Girona. I jo, amb molta paciència, vaig anar comprant llibres sobre el cultiu o bé me’ls regalaven. 

Assessoràvem la pagesia de vora 35 pobles del Baix i l’Alt Camp, el Tarragonès i el Priorat. A base de xerrades, cursets, demostracions, visites a finques i a l’oficina, creació de grups de joves pagesos i més tard grups de caps explotadors de les finques. L’avellaner ocupava 35.000 hectàrees i n’era el cultiu principal. Ara en queden 10.000 ha.

Al fer-me gran, vaig decidir que tot el fons es quedés a Reus, la ciutat capdavantera de fruita seca, com l’avellana, ja que la col·lecció era molt interessant per a alguna institució catalana o no, que n’havia parlat.

Gràcies a les persones que he citat al principi, s’ha quedat a la biblioteca de Reus, on plàcidament podeu gaudir-la i estudiar-la. És el meu desig.