Les 'marques' també són molt presents en les fruites i hortalisses

Escrit per Joaquim Ros Saqués

Aquest escrit no pretén descobrir la importància històrica de les marques en general ni en el món de l’alimentació en particular, sinó en tot cas fer una reflexió de com s’han anat introduint aquests distintius en els productes frescos com són les fruites i hortalisses en els darrers temps.

Tots recordarem que fa prou anys els productes que arribaven d’importació portaven la seva marca incorporada. Les pinyes (Del Monte) i els kiwis (New Zelanda), segurament en són dos dels millors exemples. A tots plegats, de ben segur, ens venen al cap, i per cert encara estan presents al mercat i per alguna cosa serà!, podem pensar.... En l’àmbit més de caire “nacional”, a part d’alguns cítrics, sobretot taronges (Torres, Tollupol ó Bugui), també fa molts anys (dècada 50/60) que està instaurat l’embolcall de paper amb la pròpia marca en un nombre determinat de peces. I segurament també en alguna cucurbitàcia (meló o síndria) com Bruño o Vicentin, i apartir d'aquí, poca cosa més veiem amb senyal propi. 

Doncs bé, a poc a poc i crec que amb prou encert, s’hi van afegint tota la resta de cítrics, les fruites de llavor (peres i pomes entre d’altres) i de pinyol (préssecs, nectarines, prunes, etc.), però ha arribat el moment que la majoria de fruites i hortalisses s’hi han anat incorporant i ja no ens és estrany d’observar els tomàquets d’amanir (Monte Rosa), els tomacons (El Penjadís per sucar-hi pa...) entre d’altres, amb la seva etiqueta que busca diferenciar-se i moltes de les verdures amb la seva bossa -encara moltes malauradament de plàstic-, on es deixa constància de l’envasador i/o distribuïdor, com podrien ser enciams o bròquils per exemple. També els alls, les cebes i les patates ja fa anys que van embossades amb malles on s’incorpora tota la informació que el consumidor vol conèixer. En resum, en funció de la tipologia de producte ja podem saber qui l’ha envasat i a on. Visca la traçabilitat! 

Precisament aquest és el motiu que ha portat als diferents productors, cooperatives i fins i tot a comerciants a deixar constància del seu nom, perquè la propera vegada que vagis a comprar te’n recordis i repeteixis. Això senzillament se’n diu confiar que el teu producte té una qualitat determinada i et vols diferenciar. És una de tantes maneres d'afegir valor al teu fruit, mai més ben dit.

L’etiqueta és el darrer esglaó que arriba al consumidor de la llarga cadena de valor. Les caixes també han tingut un paper important en aquest sentit, deixant constància de qui és l’envasador amb caixa nova i totes les senyes adients gravades en aquesta, però quan en el sector al detall el producte es treu de la caixa, es perd aquesta informació per al consumidor i és quan “l’enganxina” o la “bosseta” prenen rellevància. I fins i tot en algunes verdures, com els espinacs o les bledes, s’hi posa, per mantenir el manat, una cinta amb el nom del productor o l’àrea produïda.

A tall d'anècdota fins i tot hi ha hagut empreses que no n’han tingut prou amb la caixa i l’etiqueta, i han fet un pas més tot posant una gota de lacrat en el punxó de la fruita, com és el cas per exemple de les peres i les pomes. Sens dubte aquest punt té un cost, però millora la frescor del producte i li dona una imatge de, si més no, una bona presentació ocular. Bona iniciativa de qui va començar. Més valor afegit.

Però tornem a l’anàlisi del perquè d’aquest canvi i la incorporació de les marques. En el passat, les fruites i hortalisses eren -si em permeteu la comparació- “marques blanques” de la pagesia en general i van considerar que calia fer un esforç econòmic perquè el seu gènere s’ho valia i mereixia, per tal d’estar, mai més ben dit, “al mercat” amb el seu propi nom. Així de senzill, però així d’important.

En la fotografia que encapçala aquest article veureu tota una sèrie d’etiquetes de fruites i hortalisses, on es pot observar una majoria de noms molt comercials, però també genèrics de cooperatives per exemple, així com marques del distribuïdor que obertament produeix o ha arribat a un acord amb productors. Però com que “l’invent”dona molt de si, s’ha estès a la Denominacions d'Origen (DO), als Parcs Agraris, als noms de la varietat, als eslògans comercials atractius, alguna senyera, aliances diverses i fins i tot fruites o hortalisses d’àrees determinades, i hi afegeixen missatges com: que el producte ha estat tastat pels consumidors, que no porta colesterol, un codi de barres, escàners per conèixer millor... és un no parar de la imaginació d’aquest sector del producte fresc. Déu-n’hi-do!

En la part més de màrqueting no podem obviar que observem tots aquests dissenys des dels més clàssics als més atrevits. Les coloraines són destacables i les formes bàsicament arrodonides i variables segons la mida del fruit. Sens dubte i de ben segur que tots ells busquen la manera de fidelitzar el client, el consumidor final.

Estic convençut que algun lector tindrà una visió diferent a partir de la lectura d’aquest escrit quan vagi a comprar les fuites i hortalisses, i fins i tot l’afició pot arribar al mateix col·leccionisme d’aquesta manufactura.

Tot sigui, creieu-me, perquè el consum de fruites i hortalisses vagi en augment amb la millor qualitat i també del màxim de proximitat!