Els arbres suporten el cel

Presentació de l’article: “Allò que sovint no es diu referit als arbres monumentals i llurs entorns: dels aspectes lingüístics als viaris, passant per les persones que han viscut els territoris dels arbres” (Ernest Costa Savoia)    

Escrit per Pilar Isern, 

“Els hindús estan convençuts que els arbres són les cames que suporten el cel. Si flaquegen, aquest s’ensorra.”

En la conferència d’Ernest Costa, aquesta desconeguda sentència, que esmenta d’inici, ens suscita la reflexió sobre l’impacte que l’home infringeix al medi natural.

Ernest Costa, que en la seva dilatada trajectòria ha estat objecte de premis, d’homenatges, de reconeixements és autor de desenes de llibres, articles i col·laboracions ben diverses. És complex definir el seu perfil professional: fotògraf, etnògraf, naturalista... I és que l’Ernest, per sobre de tot, és autodidacta, apassionat observador del medi, del paisatge i de la seva gent; un home que escolta el bategar del país i el fa seu amb saviesa i humilitat; un home que no deixa de compartir les descobertes, l’entusiasme i l’admiració per tot el nostre patrimoni natural, rural, paisatgístic, lingüístic i humà. Des de ben petit ha anat descobrint cada racó del país, en la certesa que no li calia recórrer la immensitat del planeta per abastar i viure en plenitud el nostre món. Caminant infatigable, els paisatges l’han seduït i ha posat en valor el llegat rural, la saviesa dels ancestres, la tenacitat de tants homes i dones anònims. Ens ha fet vives tradicions oblidades, bocins d’història i oficis que s’entossudeixen a ser engolits per l’espiral vertiginosa de l’avui.

En les mil i una facetes que conformen el seu retrat en destaca la seva curiositat per la riquesa del llenguatge. Sabedor que les paraules l’aproparan al cor de qui l’escolta i el llegeix, fa seu un vocabulari ric, culte, precís, on apel·latius, qualificatius, recursos d’estil, figures retòriques... es combinen amb l’academicisme gens forçat i esdevenen una expressió planera i profunda que ens atrapa. 

Tot això, i molt més, pot copsar-se a bastament en el text de la conferència objecte d’aquesta presentació, on posa de manifest el paper fonamental dels arbres en l’esdevenir de la Humanitat. Un paper del qual no som del tot conscients fins que, amb encert recopilatori, ens esmenta corrues d’exemples —bo i regalant-nos una selecció de perles literàries o despertant-nos el record de títols cinematogràfics— i deixa palès que des dels temps més remots i ancestrals, arbres, boscos, la natura tota, són símbol i recer d’una Humanitat massa sovint desorientada.

D’aquesta manera ens apropa al plançó o a l’arbre monumental, a la devesa o al bosc espès. Amb ell fem memòria de costums que, entossudits a no desaparèixer, s’apleguen en el corpus de tradicions nostrades. Perquè, com ell mateix diu, excursioneja per la nostra terra per conèixer-la, per comprendre-la, per estimar-la. I ho aconsegueix; i reneix la confiança; i ens aferrem a la certesa que el cel, sobre els nostres caps, seguirà fermament recolzat sobre els arbres majestuosos.

Enaltint aquest sentit simbòlic no s’està de cercar els arbres més emblemàtics, els exemplars més bells arreu del nostre paisatge. Ressegueix petjades i camins, fins a trobar-los, fins a recuperar-ne la memòria. I l’arbre deixa de ser roure, o faig, o alzina i esdevé símbol de la contrada i del país sencer; amb el seu port, la seva antigor, la seva denominació, els exemplars van passant a engruixir l’elenc dels nostres Arbres Monumentals. I amb això es guanyen la coneixença i l’admiració de tots, que amb passes expertes o en un passeig ocasional, farem fins a trobar el rètol que l’identifica, que li atorga aquell nom gairebé oblidat, lligat a aquella font, a aquell indret, a aquell mas -ara enrunat- a aquella persona que el va fer conèixer..., lligat, en definitiva, al nostre paisatge i al nostre país.

Text de la conferència

Podeu llegir la conferència sencera:   

“Allò que sovint no es diu referit als arbres monumentals i llurs entorns: dels aspectes lingüístics als viaris, passant per les persones que han viscut els territoris dels arbres”  

Transcripció de la conferència feta per l’autor a Espinalbet, Castellar del Riu, Berguedà, a 2 km del Pi de les Tres Branques, el 6 d’octubre de 2021, en el marc d’una jornada de formació de tècnics i personal de Forestal Catalana, SA